“L’humor és l’anarquia que triomfa durant un instant”

Jaïr Domínguez (1980), escriptor, guionista, activista cultural i sapastre professional

Què és per a tu l’humor? Quina funció ha de tenir i per què pot preocupar a certes institucions?

Com deia un home molt savi, l’humor és l’anarquia que triomfa durant un instant. L’humor ha de servir per entendre la vida i relativitzar-la. Preocupa les institucions perquè la presència d’humor implica absència de por. Riure’s d’alguna cosa implica perdre’n la por. Als governs, l’església i l’estat no els interessa que ens en fotem de tot. Ens volen espantats. Si no, no poden controlar-nos.

Penses que hi ha temes dels quals és millor no fer-ne humor? Què en penses de l’humor negre que se’n riu de malalties o minories?

S’ha de fer humor de tot. No hi ha d’haver tabús de cap tipus. Però hi ha temes sobre els quals alguna gent en fa humor amb gràcia i gent que no.

“Preocupa a les institucions perquè la presència d’humor implica absència de por”

L’humor negre pot estar tenint un creixement, però és fàcil des de la posició de persona blanca, europea i heterosexual. Hi ha qui es pren l’humor negre més en serio i qui el veu com una ironia dels prejudicis socials, fins a quin punt s’ha de permetre?

En general, els gitanos i els negres són tant o més racistes que els blancs, però això ho obviem perquè la nostra ment progressista i políticament correcta ens impedeix acceptar-ho. La posició dels blancs sempre serà més còmoda que la de les minories, però crec que es dispara amb la mateixa mala llet des de les dues bandes. I així ha de ser.

Què en penses que la majoria d’acudits negres arribin des de sectors socials en privilegi? És a dir, no des de minories, sinó des d’europeus o occidentals amb recursos.

Tothom hauria de poder-los fer. I des d’una posició de poder, també. M’agrada pensar que Trump pot fer acudits sobre mexicans perquè ell ha de lidiar amb 500 milions de persones que l’odien i se’n foten d’ell constantment.

Tampoc podem limitar aquest humor perquè a uns els hi faci gràcia ser racistes i a altres els agradi perquè ho veuen com una crítica social.

Coartar la llibertat d’expressió és patrimoni de les dictadures.

L’humor negre hauria de tenir algun límit?

L’únic límit hauria de ser la gràcia que hom té per fer les bromes. I això ja rau en el criteri de cadascun. Per exemple, la majoria de la gent no coneix les seves limitacions. Jo no sé arreglar avions i per això no me’n vaig després de dinar a remenar avions a l’aeroport. Però hi ha gent que no té ni puta idea d’explicar acudits i els explica. Els penja a Twitter. Se li acut una idea graciosa (o això pensa) i la comparteix a Internet. Si jo me’n vaig a operar cervells sense tenir la carrera de medicina, em fotran a la presó. En canvi, a un cretí que fa acudits sense gràcia sobre immigrants morts, no se li poden parar els peus legalment.

“Coartar la llibertat d’expressió és patrimoni de les dictadures”

Aquest tipus d’humor s’hauria de permetre només si assegurem que és bidireccional?

El concepte “permetre humor” no és vàlid. L’humor no és una cosa que es pugui permetre o regular. És com l’energia: existeix, no es crea, només es transforma.

Però l’humor negre està experimentant un boom en certs sectors d’Internet.

Internet ha permès que milions d’idiotes puguin dir el que vulguin i que cada cop la diguin més grossa per fer-se veure. Vet aquí el boom. Caurà pel seu propi pes, però sempre hi haurà brètols mirant de cridar l’atenció de la manera més matussera.

Què en penses dels memes?

Em fan gràcia. N’hi ha de molt bons. Uns quants. Alguns. Són efectius perquè són breus, directes i no cal saber llegir gaire. És perfecte per arribar a la massa. Però al mateix temps evoca una idea tan diluïda, que al cap de 30 segons ja se t’ha oblidat el missatge. És humor fàcil, efímer.

Poden excedir-se?

Com en tot aquesta vida, sempre hi ha perill d’excedir-se. Però que algú pretengui prohibir els memes em sembla una de les idees més lamentablement ridícules de la història.

Quan l’humor pica és que serveix d’alguna cosa. Humor crític, contra el poder establert en general. Però hi ha acudits sobre malalties o pobresa. Això pot fer riure?

Si hi ha gent disposada a riure, tot pot fer gràcia.

“Internet ha permès que milions d’idiotes puguin dir el que vulguin i que cada cop la diguin més grossa per fer-se veure”

Per què ens fa riure a alguns?

Perquè volem riure dels temes tabús. És un mecanisme de defensa subconscient: pensem que si ens en riem de la mort, quan arribi el moment serà menys dolorós. Fem acudits sobre dentistes, sobre malalts i sobre l’holocaust perquè són coses que ens fan por. L’ésser humà és temorós per naturalesa. Vivint en un món esgarrifós i volem fer el possible perquè deixi de ser-ho.

És acceptable?

No només acceptable: necessari.