Aquest any que ha acabat, ens hem vist envoltats en un voraginós estat polític que no ens ha deixat, ni ens deixa, el temps suficient per observar i debatre tots els punts de vista que ens proposen des dels Governs i Organismes oficials. Així mateix, la “rapidesa” de les actuacions administratives, no ha permès activar mecanismes de resposta ràpids i contundents que es basin en un prisma crític amb el que hauríem de valorar les actuacions de qualsevol organisme del Govern. Probablement, el fet, es degui a que el sector del que parlem, el cultural, hagi de superar la precarietat constant, lluitant per uns drets que, no entenem, no existeixin per a qualsevol treballador, ja sigui del sector cultural o altres.

De fet, sempre he pensat que aquella expressió dels artistes, crítics, gestors i altres persones vinculades al treball cultural, de “buscar-se la vida” treballant en altres feines considerades socialment i laboralment “poc dignes” (“poc dignes” perquè en la majoria dels casos, les condicions laborals que s’assumeixen, s’apropen a l’esclau que depèn per la supervivència, i per tant, no li queda “més remei que assumir el seu paper d’esclau”), podria ser el títol d’una pel·lícula de ciència ficció, on centenars de persones, treballant de forma precària, enganyen a l’administració pública mentre mitjançant un pla silenciós, intenten alliberar a la humanitat d’un estat Zombi amb el que se’ls ha eliminat el pensament crític i la raó.

D’aquí en sortiria el guió d’una pel·lícula que podria titular-se “La revolució Anti-Zombie”, del qual en resultaria un clàssic de les pel·lícules de ciència ficció que proliferaria als Estats Units dels 50’ com a resposta a una societat que començava a allunyar-se d’un discurs rígid. Així mateix, i com a resposta política ajudada pels Medis que ja començaven a imperar, havia de crear-se una “por” a lo desconegut. Adoptant diverses formes que partien des de la figura de l’adolescent rebel amb llargmetratges com “Rebel sense Causa” (1955) on el protagonista, es convertia, fruit de la pubertat i les hormones, en un ésser lluitador pels seus ideals, passant per films de temàtica extraterrestre com “Els lladres de cossos” (1956), fins a pel·lícules on Zombies i/o altres éssers o mutacions derivades d’una guerra nuclear, amb pel·lícules com “El monstre de temps remots” (1953), van popularitzar-se formes de “por” i “neguit social” que eren emeses en cinemes i pantalles de TV arreu d’EUA. D’aquesta manera i com a resposta, sorgeix una societat estrictament igualitària, on estereotips entorn a la forma de vestir i comportar-se eren, en principi, signe de confiança. A primera vista el/la/lo diferent indicava perill, però també calia desconfiar del igual proper, ja que aquests, també havien adquirit la capacitat de disfressar-se de “normalitat”, resultant molt més perillós qualsevol signe d’aparent normalitat, que el propi perill. Aquest estat de paranoia permanent i quotidiana, va conformar una societat que desconfiava de tot allò que era plausible al temor, amb la finalitat de la protecció per l’aparent llibertat de la raça humana.

El film podria desenvolupar-se aproximadament de la següent manera:

INTRODUCCIÓ_

Any 1950. La humanitat ha patit un atac Zombie dut a terme per atacs des de la política tradicional, que empra els medis de comunicació com a font bàsica d’ensinistrament de masses. Aquests atacs tenen com a finalitat dur a terme un “Pla Zombie”, que consisteix en anular la capacitat crítica de la ciutadania, per tal de convertir-los en Zombies per al benefici del Poder Capital. Tot i així, encara hi ha persones no-Zombies que resisteixen els atacs duts a terme per Governs (dirigits per Zombies), enganyant a ciutadans/es i veïns/es infectats/des per tal de fer veure que estan infectats. Vertaderament, les persones que encara no han estat infectades, han d’enganyar a amics, familiars i altres, per tal de protegir-se, però en realitat, són persones amb actituds proactives que tenen com a finalitat buscar altres ciutadans/es no infectats per elaborar una “Revolució Anti-Zombie”, que pretén reeducar als infectats mitjançant el diàleg i el pensament, alliberant-los així, del seu estat de nul pensament. El més complicat per aquests ciutadans no infectats, és que com a ciutadans, també, estan exposats a transformar-se en Zombies, ja que la infecció, és silenciosa i passa completament desapercebuda. Aquest fet, fa dubtar constantment a veïns i veïnes no infectats, ja que a vegades, involuntàriament, adopten actituds pròpies de Zombies, posant-se a sí mateixos, en dubte entorn a si són o no lliures de la infecció.

L’argument central de la pel·lícula, situaria a l’espectador en un marc d’intriga sobre si el grup lliure d’infecció, és capaç de trobar les fissures del “Pla Zombie” dut a terme pel Govern, per tal d’elaborar la “Revolució Anti-Zombie”. Aquest argument, només seria el fil central del film, amb un seguit de trames que podrien desenvolupar-se en el guió, i que formarien una pel·lícula que podria fer historia i que hagués estat projectada a centenars d’auto-cinemes al aire lliure… Així mateix, i seguint l’estereotip, les noies espantades abraçarien als nois per tal de que les protegissin, i aquests, haurien de triar en respectar o no les seves companyes, evitant la temptació a palpar innocentment, part dels seus cossos coberts de bruses.

Ubicaríem el film a CelonaTown, una petita ciutat al Nord-Est de Texas, USA. Trobem dos protagonistes, Jenny Taylor de 29 anys, idealista, entusiasmada i procedent d’una família obrera de classe mitjana que acaba de mudar-se a CelonaTown, i Robert Stein, un obrer de 30 anys de classe mitjana amb moltes inquietuds artístiques, sensible, que li costa mostrar els seus sentiments i amb certs problemes familiars a casa. Al cap i a la fi, les pel·lícules han de tenir una historia d’amor que serveixi de fil narratiu i que motivi al espectador en un marc de tendresa i oportunitat per a la llibertat de sentiment i pensament.

La família Taylor i la família Stein formen part d’un grup de ciutadans que fan passar-se per Zombies per tal de sobreviure. A CelonaTown, fa poc que un grup de persones, entre ells els membres de la família Stein, estan organitzant una revolta que pretén apoderar-se del Govern Municipal, mitjançant un partit polític, que comença a comptar amb molta popularitat entre els ciutadans no infectats, i que han vist en la forma tradicional de la política, una via d’alliberació que fins ara, semblava perduda. Hi ha hagut un recolzament massiu de ciutadans i ciutadanes no infectats, que han decidit alçar la veu, desfent-se de la por als Zombies, per tal de fer pinya i portar a terme el “Pla Anti-Zombie” que els alliberarà definitivament de l’estat d’incertesa, injustícia i sobretot, d’un estat que ha eliminat la capacitat crítica de resposta i pensament vers les actuacions dels Governs. La por del ciutadans/es permet les actuacions dels Zombies Governants, sent aquesta, el primer signe d’infecció: la por paralitzadora fa que els ciutadans acabin resignant-se a un estat que, tard o d’hora, acabarà infectant-los definitivament. La lluita dels no infectats entorn a la resignació, la por i la força de voluntat d’aturar el “Pla Zombie”, seria un constant del relat, ja que manté a l’espectador en una intriga entre la infecció com a forma de submissió i la resistència a la mateixa com una forma de superació personal i col·lectiva.

No obstant, el “Pla Anti-Zombie” és complicat en la seva gestió… Molts dels no infectats, no viuen a la City, ja que resideixen en poblacions més petites d’arreu del territori… Aquests grups descentralitzats, han patit represàlies i atacs per part de Zombies de la seva localitat, fent que els grups siguin molt més febles i vulnerables… Alguns d’aquests grups, fan propostes per diversos territoris “més desolats”, però la falta de gestió i eines per alliberar als Zombies del seu estat, fa que sigui complicat fer avançar el “Pla Anti-Zombie”… Tot i així, hi ha “petites” iniciatives (“petites” comparades amb les que es duen a terme a CelonaTown) que triomfen en algunes localitats, i sovint, son un bon exemple sobre com estructurar adequadament, una bona desinfecció dels ciutadans infectats.

De tots maneres, alguns d’aquests grups, han hagut de fugir de petites poblacions on vivien, per tal d’organitzar-se amb altres grups de la City, i ser veritablement útils per a l’acció del Pla que alliberi a la humanitat.

Els Taylor, és una d’aquestes famílies que s’ha vist obligada a mudar-se de la seva localitat a CelonaTown per unir-se al grup “Anti-Zombie”, fugint d’un petit poble, on els veïns van començar a llençar reprimendes i agressions físiques contra la seva filla de 29 anys Jenny.

La família Taylor té un compromís personal en destruir el “Pla-Zombie”, ja que el seu fill menor, Sam, no va poder resistir als atacs mediàtics, convertint-se “voluntàriament”, fruït de la desesperança, en un Zombie militant. Tal i com indicaria la trama, i continuant amb una sèrie d’estereotips, els seus pares sofreixen per la pèrdua de la voluntat i decisió atenuada del pensament d’un fill que va ser fruit de diversos intents de la parella per procrear una nova forma d’humanitat lliure d’una vida insulsa i buida.

No obstant, abans d’iniciar el “Pla Anti-Zombie” definitiu, hi ha hagut intents de ciutadans/es no infectats per tal d’aturar l’estat que els oprimeix… Aquests intents proposaven infiltrar-se a administracions públiques i privades (que són les responsables en verificar que el “Pla Zombie” s’efectuï correctament), per a posteriorment, alçar una revolució silenciosa que mai va poder efectuar-se… Tot i així, alguns d’aquests ciutadans que havien emprat aquest atac, continuen fent servir la mateixa estratègia com a lluita, però actuar d’aquesta manera és complex, i finament, molts d’ells, acaben treballant per una administració que els ha obligat a resignar-se de forma progressiva, fent que l’intent de lluitar “des de dins”, quedés en un no res després d’una infecció progressiva… El “Pla Zombie” està molt ben estructurat, i buscar fissures per establir la revolució que és prepara, és enrevessat però no impossible. D’aquí, que molts ciutadans i ciutadanes, hagin de fer veritables esforços per combatre, dividint la seva quotidianitat entre una aparent estat Zombie per sobreviure i un ciutadà que lluita en pro d’una rebel·lió que els alliberarà.

Per tal de que la historia del film s’iniciï, el grup polític amb l’idea d’alliberar de l’estat Zombie a totes les veïnes i veïns de la ciutat, triomfa a la ciutat de CelonaTown…. El grup de no infectats, ha fet un primer pas important en una ciutat que havia sofert molt, amb davallades importants entorn a comportaments de persones i Institucions que van voler implementar una idea de ciutat que convertia als ciutadans/es en Zombies esclaus (un nivell més enllà del Zombie corrent). Mitjançant l’esforç i la bona voluntat de centenars de ciutadans no infectats que recolzen el nou partit, es veu com creix l’esperança dia rere dia, causant eufòria, emoció, confiança, i molt treball voluntari. Inclús el partit aconseguiria que alguns Zombies es desinfectessin i formessin part activa del partit.

No obstant, el partit polític que ara governa la ciutat i que ha semblat ser l’única font d’esperança, comença a patir entrebancs per gestionar un govern on encara es troben alguns inconvenients de l’estat anterior. Un dels inconvenients, és la gestió d’una part important del mecanisme que destrossarà el “Pla Zombie” definitivament: educar a la ciutadania en cultura per assegurar que l’estat Zombie s’aturi definitivament…

Mentre avança el film, veiem que el nou Govern de CelonaTown (on s’havien bolcat moltes esperances per part dels ciutadans/es no infectats), es veu obligat a cedir una part del Pla a un “nou grup” de ciutadans en aparença no infectats, per tal de poder gestionar una part del Pla Anti-Zombie. Els nou membres de Govern, semblen disposats a col·laborar, però no tots els membres del partit confien en aquest nou grup…

El Govern del partit “Anti-Zombie”, va tenir en el seu temps, l’oportunitat de no cedir aquesta part tant valuosa del Pla, però fruït de la pressió i d’una ingènua confiança, va decidir-se intentar treballar amb altres membres del antic Govern que semblaven desinfectats. Però alguna cosa va començar a trontollar entre els “nous” membres, els Govern i ciutadans/es no infectats… i és que els “nous” membres, que en aparença volien col·laborar en eradicar els Zombies, estaven infectats, emprant l’estratègia que alguns havien dut a terme sense èxit: infiltrar-se per tal d’enganyar al nou Govern fent veure que estaven desinfectats. Així doncs, s’hauria confiat un component imprescindible per al funcionament del “Pla Anti-Zombie”, un component que feu que moltíssims veïns i veïnes de CelonaTown, recolzessin al grup polític per a governar la ciutat, i que ara, estava gestionat, novament, per un grup de Zombies.

El fet de que aquest grup al que li és cedit una part important, sigui infiltrat, deixa al govern de CelonaTown en un estat d’incertesa i silenci: tenen por, i alguns encara creuen que “els infiltrats” poden dur a terme el Pla Anti-Zombie tot i estar infectats. Així mateix, el nou Govern “Anti-Zombie” així com ciutadans que havien recolzat el partit, es divideix en membres que confien ingènuament en els infiltrats i en altres que exigeixen que els “nous” membres siguin expulsats del partit.

NUS_

Jenny Taylor, una de les protagonistes, coneix a Robert Stein, en una petita revolta en contra dels infiltrats, organitzada per un grup de ciutadans que havien recolzat al actual Govern i que es senten decebuts per la seva actuació. Jenny passejava per CelonaTown quan de sobte, escolta sirenes de la brigada Zombie, i observa un grup de persones que corren. Jenny, espantada, fuig sense rumb, perduda en una ciutat que encara no coneix, quan de sobte, escolta algú que li diu des d’un minúscul portal d’un edifici:

Robert: Eh! Tu! Aquí! Aquí! Vine!

 Jenny, espantada, tement que el grup de la brigada de Zombies pugui capturar-la, corre cap a la veu com a única escapatòria, endinsant-se en un destarotat portal del barri més antic de la City.

Robert: ¿Estàs bé?

Jenny: Espantada, ¿això passa sovint aquí?

Robert: Cada vegada que podem… Em dic Robert Stein, del la brigada Anti-Zombie, ¿i tu?

Jenny: Jenny… però…¿com sabies que no era un Zombie?

Robert: Als Zombies se’ls veu de lluny… no van vestits com tu…tot i que a vegades ens enganyen i es disfressen. Han après molt ràpid a fer veure que no ho són… Has de vigilar, però jo prefereixo seguir la meva intuïció. T’he vist i he pensat que algú com tu no podia estar infectat. ¿Ets de CelonaTown?

Jenny: No. La meva família ha vingut a la City per unir-se al partit Anti-Zombie, però hem escoltat que al partit hi ha un grup de Zombies infiltrats… ¿És cert?

Robert: Malauradament si… aquest grup de Zombies, va enganyar-nos i fer-nos creure que estaven de part nostre, que volien col·laborar en dur a terme el “Pla Anti-Zombie”… N’hi ha alguns que encara no volen obrir els ulls, però molts de nosaltres lluitem per a que aquesta part cedida als infiltrats, torni a ser nostre. La part que se’ls va cedir és imprescindible per a que el “Pla Anti-Zombie” s’efectuï correctament… Alguns membres del partit desconfien de nosaltres, creuen que hem embogit… però no veuen el més important: els infiltrats han fet servir l’estratègia de l’engany per infiltrar-se i eliminar el “Pla Anti-Zombie”… És per això que fem aquestes petites revoltes… Hem de lluitar contra dos Institucions que son governades per diversos personatges que silenciosament, actuen de forma deshonesta cap a la ciutadania. ¿Coneixes a Villares, a Corllbone o Maurcè?

Jenny: No… ¿qui són?

Robert: Són els tres personatges més perillosos… El primer gestiona un dels epicentres Institucionals que hauria de vetllar per a que el “Pla Zombie” no continues endavant, però des que va adquirir el Poder, va eliminar tota possibilitat de les propostes… Va començar a enganyar a un grup de no infectats, fent veure que les seves opinions eren importants, inclús ha dut a terme un “Pla Intergal Anti-Zombie”, que tot i tenir bones intencions no es veu clar que puguin efectuar-se… A més a més, pretén obrir un altre seu per a que el seu grup governi i seguir enganyant als no infectats amb la finalitat d’infectar-los i convertir-los Zombies. El segon i tercer, Corllbone i Maurcè, han tramat un pla desapiadat i maliciós… Són els que gestionen la part cedida del Govern de CelonaTown, i creen confusió entre els ciutadans i ciutadanes… Nosaltres estem lluitant contra ells, perquè les seves actuacions no es duguin a terme. L’únic que volen és Poder, i guanyar diners a base de les seves empreses que tenen com a objectiu convertir en Zombies a tots i totes els ciutadans de CelonaTown. En la primera revolta que vam fer, demanàvem que Maurcè abdiqués del Poder cedit per Corllbone. Volíem que els del Govern de CelonaTown, sabessin quines eren les intencions reals d’en Maurcè…Però els nostres intents van quedar en un no res… Alguns diuen que molts dels de dalt ja estan infectats, altres que continuen enganyats i altres diuen que és per pura ignorància i desconeixement… Però no perdem l’esperança de poder reunir-nos amb els dirigents per a explicar de primera mà quina és la situació, i fer-los obrir els ulls sobre quin gran error han comès.

Jenny: ¿Llavors heu de lluitar contra aquells en qui vau confiar?

Robert: Ens sentim molt decebuts perquè vam creure que això no passaria… No comprenen la magnitud del que ha passat… Ells creuen que el que fan els infiltrats forma part del Pla Anti-Zombie, però diversos fets han demostrat que no és així… Alguns creuen que lluitem en contra de l’actual Govern, però el que fem és recolzar-los i intentar fer-los obrir els ulls entorn a aquesta cessió…

Jenny: ¿Com és que pensen que esteu en contra de l’actual Govern? ¿Creuen que esteu infectats?

Robert: No ho sé… el meu punt de vista és que no són conscients del que han fet, tenen bones intencions però desconeixen la magnitud del fet. És pur desconeixement, com la gran majoria de ciutadans… S’ha generat molta paranoia entorn a alguns membres de les files des que Villares, a Corllbone i Maurcè van entrar al Govern…

Mentre la trama avança, i la relació entre Jenny i Robert s’enforteix i comença la seva particular historia d’amor, els infiltrats Villares, a Corllbone i Maurcè, juntament amb el seus companys, comencen a actuar per tal de derrocant el Pla Anti-Zombie. Iniciarien les seves actuacions en voler canviar una Institució Cultural per una altre que promogui el comportament Zombie, volen organitzar una trobada anual “Anti-Zombie”, que en realitat és l’excusa per afeblir el grup en contra dels infiltrats de CelonTown, o voler apoderar-se d’una Institució per construir la Gran Fortalesa Pro-Zombie, que promou pràctiques polítiques que eliminen silenciosament el “Pla Anti-Zombie”. El primer pas per a poder dur a terme aquests “atacs silenciosos”, va ser causar la confusió entre els membres del partit, dividint les seves opinions i causant desconfiança entre els no infectats, incidint, sobretot, en un sector de ciutadans i ciutadanes que sempre s’havien vist obligats a sobreviure en un estat lamentable, i que mai havien tingut veu rellevant entre els ciutadans. Aquest “petit sector” (capitanejat per Rober Stein, resulta ser molt important dins el film perquè té certes claus per a que el “Pla Zombie” no es digui a terme), es revela en contra els infiltrats, causant certa confusió entre els membres del partit que desconeixen la situació (per ingenuïtat i desconeixement, no amb mala intenció), arribant inclús, a pensar que aquest sector, ha estat infectat.

Tot i així, el petit sector de persones que es revela contra els infiltrats, comença a adquirir força, i exigeix al grup del nou Govern de CelonaTown mitjançant comunicats, sol·licitant reunions i altres formats, que revisi aquesta Part cedida del “Pla Anti-Zombie” patronejada per Corllbone i Maurcè, per a que es vegi, de forma clara, que els infiltrats (que pretenen “representar” al sector que no es sent representat) volen apoderar-se econòmicament de CelonaTown, fent que el Pla Anti-Zombie, quedi anul·lat.

Jenny i Robert es fan molt amics mitjançant les petites revoltes que realitzen per a que el “Pla Zombie” no es dugui a terme. Es senten confosos, ja que en algunes ocasions, han d’enfrontar-se a aquells que havien recolzat i que semblen tenir els ulls tancats… Robert Stein i Jenny Taylor veuen, de quina manera, el grup en contra els infiltrats creix, sumant adeptes i persones que obren els ulls i descobreixen que els plans de Villares, Corllbone i Maurcè són només enganys que pretenen derrocar l’actual Govern…

DESENLLAÇ_

A mida que el grup en contra els infiltrats creix, es organitzada mitjançant una Confederació, que cada vegada gaudeix de més organització i consens a l’hora d’actuar i alçar la veu. Un dia, però, hi ha un fet amb la que prenen la decisió definitiva d’actuar fortament en contra de Corllbone i Maurcè.

L’escena s’ubicaria en la petita seu de la Confederació, un espai que mitjançant la pressió, han aconseguit fer-lo seu per tal d’organitzar-se millor contra les actuacions dels infiltrats.

Jenny: ¿Heu vist això? (Jenny sosté entre les seves mans un diari local)

Robert: ¿Què és?

Jenny: Les bases del concurs del Marcat… inacceptables… Han construït un concurs suposadament públic amb un jurat Zombie que no té res a veure amb els objectius del Marcat. Està format per diversos militants Zombies que l’únic que fan és confondre a la ciutadania.

Robert: Hem de fer alguna cosa…

La Confederació actua ràpid, i es fa ressò en diversos espais i col·lectius amb la finalitat de trobar adeptes, combatent les injustícies dels infiltrats i amb algunes veus en contra dels seus actes “radicals”.

El grup organitza trobades davant el Govern local que sembla poc obert a les raons que la Confederació aporta per a que aquests, puguin obrir els ulls davant el que passa… Les actuacions, per fi, acaben donant fruit per a que el Govern obri els ulls, i acaba expulsant als infiltrats, i així CelonaTown, finalment, pugui dur a terme el “Pla Anti-Zombie”.

A més a més, pel final del film, el Govern elaboraria amb Robert Stein com a coordinador, un Pla per a eliminar definitivament als Zombies, desterrant-los en un espai insòlit sense menjar ni aigua, per a que, lentament, morin i desapareguin.

Previ a l’escena final, apareixeria a la plaça central de la City, Robert i Jenny al balcó de l’edifici del Govern de CelonaTown. Mentre la gent els aplaudiria agraint-los la seva força de voluntat, Robert agafaria a Jenny per la cintura i la besaria apassionadament mentre la càmera s’allunya i sona un tema instrumental on hi abunda la secció de vents i cordes.

Per finalitzar la trama, l’escena final s’ubicaria en l’espai insòlit on han estat desterrats els Zombies.

Pla general. Cadàvers apilats amb mossegades produïdes pels últims Zombies vius, boira i so instrumental on predomina una secció de corda en to greu. Dins el pla general, s’efectuaria un zoom en una petita zona de terra remoguda, on de sobte, apareixeria un puny Zombie de sota la sorra que lluita per a sortir a l’exterior. Prem el puny i l’obre amb força mentre la música de violins en agut predomina l’escena.

S’enfosqueix progressivament el plànol i apareix un clàssic “The End” al que se li suma un interrogant.

Acabar la pel·lícula d’aquesta forma indicaria a l’espectador que “el mal” sempre pot revifar-se de nou, sempre pot reaparèixer i causar nous estats de confusió i neguit, ja que en aparença no s’ha de donar tot per perdut, ni per guanyat. Sempre cal desconfiar. Sempre cal la crítica.

Però els films han de tenir un final, i tot i que s’hauria de lluitar sempre, i s’haurien d’enterrar bé les mans per a que no surtin de cop i espantin al públic, sempre va bé deixar una porta oberta a una segona part, per dolenta que sigui. Cal que la saga continuï, ja que un final que no es tanca definitivament, manté viva la historia i la trasllada en l’absoluta determinació del destí dels ciutadans i espectadors que no consisteix en fer allò que tenim ganes de fer, sinó més bé, en haver de fer el que no tenim ganes de fer però que ens hi veiem obligats.

Daniel Gasol 2017_