Amor Total és una llibre amb presència, de més de 500 pàgines i portada vermella, llampant, cridanera, que emet una llum que t’atrapa l’atenció amb un simple cop d’ull entre la majoria de llibres de poesia de tons grisos, negres, marrons… Pel seu format, per l’espai que ocupa, pel seu pes, pel seu disseny diria que quasi futurista, podries pensar que es tracta d’una antologia de poesia, d’una de les moltes tries que es publiquen sobre les mal anomenades generacions d’alguna cosa o d’alguna època – lligades sovint per poca cosa més que el fet de compartir un escenari històric que no havien triat – o fins i tot una obra completa amb tots els poemes i cartes, en aquest cas, de la poeta Laia Noguera. Sorprèn també que una escriptora tan jove i amb una trajectòria tant i tant ascendent des de fa tants anys (guanyadora de premis de prestigi, començant per l’Amadeu Ollé) en l’esfera poètica, però també en la de la traducció, (no fa gaire vèiem la quasi mítica edició de Proa euskero-catalana que va fer del llibre Mentrestant agafa’m la de Kirmen Uribe en un aparador de Donostia), i en el món de la música i del metall, tingui el coratge i l’honradesa de publicar aquests poemes.

Feta la introducció obligatòria, anem al gra. Jo mai havia llegit cap llibre de poesia com Amor Total, simplement mai no havia tingut l’ocasió d’endinsar-me en una veu poètica semblant a la que la Laia mostra en aquest volum que, per altra banda, també és ric en veus i discursos així com en les diverses direccions i rutes per on s’endinsarà. Com en una meditació, anirem cap al fons i cap a dins, al mur infranquejable del present, de l’ara, des de la consciència total del moment, per descobrir sovint que el destí és “Interestel·lar” i saber-nos elevats i savis coneixedors de l’objectiu de la nostra imaginació i de l’acceptació de la nostra estimada, única, pròpia ignorància. El que passarà quan llegeixis aquest llibre és que aniràs cada vegada més cap a l’arrel de tu mateix i et sabràs desprès de les tot sovint forçades i excessives convencions estètiques i lluites per la fugida (tan pròpies i essencials en la poesia). Les aventures buides són aquí rebutjades, despullades i amb cossos blancs i oberts i plens de cicatrius. La veu que emana de les pàgines d’Amor Total és, en general, honesta, senzilla, bàsica i, sobretot, trasbalsada per la innocència que hem regalat en algun punt a canvi de no res, o potser a canvi de més ego. No vull dir ego de forma gratuïta perquè m’ha semblat que és un dels àmbits que més descaradament des de la insolència i la menudesa força de la constància i la voluntat es combat en els versos del llibre Amor Total. Hi ha exemples d’aquest combat contra l’ego i contra el temps i contra la contaminació de la consciència amb la que la societat ens va oxidant a tot arreu:

“Retornar els deutes de seguida.

Recordar que és difícil aguantar-me.

Mesurar les paraules.”

“És un món poruc, al·lèrgic al dolor.

No et deixen fer-te vell tranquil·lament.”

Amor Total portada fet

Llegir Amor Total és, també, una experiència per a tots aquells que un dia vam ser adolescents i vam voler escriure. Personalment, recordo moltes passejades solitàries, pujant muntanyes que ara no són altra cosa que menuts turons, però que en aquell moment s’infectaven de tota mena de personatges imaginaris, mítics, provinents de la música que escoltàvem, dels llibres que llegíem, de les dones que desitjàvem, de les sèries que miràvem, dels alter egos que anàvem endrapant per evitar precisament ser simplement nosaltres, perquè nosaltres érem en construcció. En aquestes caminades místiques venien molts diàlegs al cervell que després escrivíem, a dojo, a raig, i que en un primer traç eren arrel i eren veritat però que després amb els marejos propis de la nostra cultura de la inseguretat es tornaven floritures buides, com una mena de jungla de lianes inconnexes que havien perdut el dolor del seu sentit inicial. A Amor Total també hi ha aquests diàlegs i també hi ha aquests personatges (Ulisses, el Filòsof, Joe, L’Home Feliç…) en la primera i autèntica fase de la seva creació, quan realment volien atacar els sentiments universals i sagnants, l’amor, el desamor, la identitat, la soledat, la vida, la mort, el sentit, el propi dolor del poeta i de la poesia… Amb Amor Total es pot aprendre a viure en pau, és un poemari-recordatori d’aquelles coses que realment importen i que tan sovint ens han estat manllevades i, al mateix, defuig el patetisme il·lustrat de tants poemaris que (aquests sí) tenen cabuda en el mercat capitalista de la mediocritat.

Jo mai havia llegit un llibre de poesia com Amor Total i estic molt agraït a la Laia que hagi lluitat incansablement per a publicar-lo. Potser una de les raons per les quals m’ha agradat tant – he de reconèixer per a gaudi del meu ego profund – és la semblança de la veu poètica de la Laia amb la que sovint he adoptat jo. De vegades em fa la impressió, i així li ho he comentat alguna vegada, que tots dos percebem el món des de la mateixa necessitat de vida, per exemple, amb el nostre interès comú pel heavy, pel món oriental, per l’esmentada poesia dels diàlegs i, potser una mica, per l’intent de retorn al  món de les idees que havíem construït en un moment donat, un retorn que també és al mateix temps un avançament cap al futur que ens obre i que abracem des de la llibertat. Precisament la introducció de Llibertat? és un dels poemes que m’ha impactat més del llibre Amor Total i, potser també de manera inconscient, m’he adonat que jo també tinc un poema que es diu Llibertat publicat al llibre Korenlei. Les Tres Estacions (CCG, 2014). En deixaré dos paràgrafs de cada poema com a exercici personal de comparació perquè veig que funciona com un artefacte de pregunta-resposta. Sento com si el meu poema fos una pregunta constant sobre què és realment la llibertat i el de la Laia fos la resposta exacta, mesurada, tot i que, irònicament, és ella la que posa el punt d’interrogació al títol.

7 Llibertat – Pere Vilanova

“(…) Clavats a la creu dels dies, agafem els metros durs, pugem les mateixes escales i bevem els cafès solubles. Treballem enduts com sense frens damunt un asfalt on caduca la mel, cap a la feina, cap als estadis, cap a on? He volgut molts cops que m’expliquessis per què hem de ser corrents i per què hem de córrer per ser.”

Llibertat? – Laia Noguera

“La llibertat podria ser no ser esclau d’allò que penses. Adonar-te que no saps gran cosa i relaxar-te en la teva ignorància. No esperar gaire dels altres. No esperar gaire de tu mateix. La llibertat deu ser l’esforç. Fer amb la teva vida allò que realment vols fer, no fer res de què et puguis penedir i no penedir-te d’haver fet alguna cosa. La llibertat podria ser conèixer-te, saber què penses realment, per què vius com vius i actues com actues. Mirar els altres. Adonar-te que no hi ha ningú que ho tingui fàcil. (…) Deixar d’esperar que les coses i les persones siguin tal com tu vols. Deixar de pensar que la teva manera és la bona.”

Finalment, dir-vos que compreu Amor Total, més enllà de per les raons que us he exposat (arribar a l’arrel, la seguretat en el que és cert, la superació de la inseguretat en el que és incert, confiar en la bondat, i la certesa que la bondat i la bellesa no entenen d’artificis…) també perquè no es publiquen llibres així avui en dia. En aquest sentit, La Garúa-poesia Tanit és mereixedora d’un fort agraïment per part d’aquells que estimem la literatura total. I acabo improvisant un final, havent dit literatura total no sé perquè deu ser que he pensat en el pròleg dividit en diverses parts i amb sonet inclòs que fa Lluís Calvo del llibre. Un pròleg, sens dubte, marca de la casa d’un dels grans poetes i escriptors del nostre temps, i també un altre factor clau per a dotar Amor Total d’un atractiu també total.

 

Retrat de Laia Noguera i Clofent
Retrat de Laia Noguera i Clofent

 

COMPARTIR