L’estratègia que amaga l’Operació Diàleg: recuperar el ‘Pont Aeri’

Rajoy asiste a la entrega de Bandera a la 1ª Zona de la la Guardia Civil / La Moncloa
Rajoy asiste a la entrega de Bandera a la 1ª Zona de la la Guardia Civil / La Moncloa

En tota batalla política el pitjor pecat que pot cometre un moviment és creure que l’enemic és curt de gambals, que no té estratègia i es mou per impulsos. En el context català, moltes vegades l’independentisme fa una lectura de superioritat -moral, intel·lectual i argumental- a l’hora d’analitzar els moviments de l’unionisme que és molt arriscada. Veure un Nacho Martín Blanco, Toni Bolaño o Vidal Folch en prime time deixar anar uns exabruptes o ser superats per l’argumentació de polítòlegs o representants de forces independentistes no és, en cap cas, el fracàs de l’argumentació unionista. L’anàlisi que es fa de l’Operació Diàleg no ha de centrar-se únicament en el fet que la judicialització del procés accelera i demostra el fracàs polític de la jugada de l’Estat, és el desapercebut, i fins i tot considerat ridícul, moviment que ha fet la vicepresidenta del govern Soraya Sáenz de Santamaría amb la inauguració d’un despatx a Barcelona. No és un moviment per aproximar-se als catalans, és per recuperar el contacte amb l’stablishment que batalla, des de la patronal o els mitjans de comunicació, contra l’independentisme d’una manera més o menys explícita.

L’estratègia de l’Operació Diàleg no és, en cap cas, parlar amb els representants de Junts pel Sí, ANC, AMI o Òmnium ni teixir un missatge que sigui atractiu per a la societat catalana de centre que abraça el procés cap a la República catalana, té un altre camí i “para muestra un botón”, la primera trobada de Santamaría a Barcelona no va ser amb Junqueras, fou amb representants del PSC, PP i C’s perquè l’objectiu és recuperar la influència del famós lobby conegut com el Pont Aeri. Un grup de pressió fundat el 2011 que reunia la flor i nata de la capital d’Espanya i Catalunya: Grup Planeta, Grup Godó, Repsol, Banc Sabadell, CaixaBank, Iberia, Abertis, Acciona, Telefónica, Endesa, Iberia. Quan un lobby com aquest, capaç de reunir en una mateixa taula a Javier Godó, Florentino Pérez, Antoni BrufauJosé Manuel EntrecanalesSalvador AlemanyJosep Oliu i Josep Creuheras, entre altres, reclama a Rajoy més acció, és evident que el president i el seu govern no es quedaran quiets. Diverses veus representants de multinacionals, grans empreses i mitjans de comunicació amb presència o seu a Catalunya ja van alertar de la manca d’atenció del Gobierno.

Hi haurà referèndum

L’Estat treballa amb l’horitzó posat en un referèndum unilateral, no hi ha opcions que aquest sigui pactat, ja que marcaria un precedent amb el qual altres regions d’Espanya es podrien acollir si encetessin un procés d’independència. El govern de Rajoy no accedirà a la convocatòria d’una consulta, per això construeix l’Operació Diàleg amb l’objectiu de dibuixar el referèndum català com una acció radical que no compta amb el suport de la moderació del catalanisme. Restablir ponts amb Foment de Treball, Joaquim Gay de Montellà i elaborar un discurs on els empresaris puguin agafar-se; sigui amb més inversió a Rodalies o apostat clarament per al Corredor Mediterrani.

Una de les entitats que estarien treballant amb més discreció i energia és la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (SEBAP), presidida per Miquel Roca i Junyent juntament amb el vicepresident primer, Javier de Godó (Comte de Godó) ii que compta també amb figures com l’exministre d’Indústria Joan Majó. Treballen amb una finalitat, oferir una alternativa que, tot i que saben que no posarà fre a la mobilització al carrer pugui atraure el catalanisme centrat i el dia del referèndum apostin pel ‘no’, sempre acompanyat per una proposta de l’Estat que es quedaria en el famós blindatge de competències, cultura i llengua.

Aquest corrent del catalanisme centrat s’està organitzant, la caiguda d’Unió no ha fet més que reformular l’estratègia: combatre a les eleccions i frenar el suport del ‘sí’ amb el missatge centrat del catalanisme clàssic de CiU. Sense suport electoral però amb la capacitat de reunir grans capitals, apareixen nous think thanks com Lliures, encapçalat per Antoni Fernández Teixidó i Roger Montañola (exCiU), Portes Obertes del Catalanisme, on hi és Pere Navarro, l’exalcalde de Barcelona Jordi Hereu, l’exdiputat del PP de Girona Jordi de Juan i l’exdirigent d’Unió, Félix Riera a més de la proposta ThinkCat que lideren l’exministre socialista, Josep Borrell, l’expresident del PPC, Josep Piqué, i el fundador de Ciutadans, Francesc de Carreras.

L’aposta de l’Operació Diàleg és la d’estendre el missatge del catalanisme centrat amb figures clàssiques de l’unionisme o de l’ostracisme de l’òrbita d’Unió i exCiU. Deixar a un costat el projecte d’un partit polític -no hi ha espai després del fracàs d’Unió- per atacar, unidireccionalment, el votant independentista de centre que abraçaria el ‘no’ si l’Estat ofereix les molles de les competències. Com fer-ho? Recuperant les reunions de copa i puro en un despatx amb aquells que fins fa poc lligaven i deslligaven com volien. Recuperar el ‘Pont Aeri’.