Àustria es prepara per la repetició de les eleccions presidencials el proper 4 de desembre després que el Tribunal Constitucional declarés nuls els anteriors comicis del maig passat per irregularitats en el vot per correu, on un estret marge, va donar la victòria a al candidat dels Verds, Alexander Van der Bellen.
Els dos escollits per enfrontar-se a les urnes, el líder del Partit de la Llibertat (FPÖ), Norbert Höfer i el candidat dels Verds (Die Grünen), Alexander Van der Bellen, ja es van batre en un duel de mitja hora en un debat televisiu fa dues setmanes. Deixant de banda algunes dures acusacions i retrets, els candidats van tenir l’oportunitat de presentar les iniciatives recollides en els seus programes electorals però, sobretot, de demostrar les seves diferències en els temes més calents de l’agenda europea.
De fet, el nom de Donald Trump no va tardar en sortir. El líder de l’ultradreta va demostrar confiança vers la futura gestió del recent escollit president electe dels Estats Units, mentre que el candidat del Verds va optar per titllar-lo de “demagog”. La crisi dels refugiats també va ser un tema candent del debat. Höfer va seguir en la línia de propostes realitzades per altres partits de la dreta alternativa en el poder y va assegurar que no volia una “immigració d’islamistes radicals”. Per altra banda, Van der Bellen, va aplaudir la solidaritat i al “Welcome Refugees” de la cancellera alemanya Angela Merkel, per decretar una política de portes obertes.
Referèndum sobre la continuïtat a la UE: “oexit”?
El candidat d’extrema dreta va afirmar que recolzaria un referèndum sobre la permanència d’Àustria a la UE si hi ha una major centralització del bloc europeu després del “Brexit”. En unes declaracions d la BBC, Höfer explicava que tot i que el bloc dels 28 és important per a Àustria, està a favor d’una “millor UE”. El candidat a la presidència va assegurar que votar per ell no significa un recolzament a la sortida del país de la UE; malgrat que ha constatat que hi hauria dos factors que el podrien fer canviar d’opinió: la decisió sobre l’administració de Turquia a la UE y la resposta del bloqueig europeu a la sortida del Regne Unit dels països membres. “Si la resposta al Brexit es la de fer una UE més centralitzada, amb parlaments nacionals sense poder i una Unió governada com un Estat, aleshores en aquest cas, hauríem de celebrar un referèndum a Àustria perquè implicaria un canvi constitucional”, argumentava el candidat.
Si Höfer aconsegueix una victòria el proper mes de desembre, seria el primer cap d’Estat d’extrema dreta de la UE. El candidat del FPÖ ha explicat en nombroses ocasions que ningú ha de témer el seu lideratge, tot i que ja ha arribat a afirmar que, tot i que els musulmans que viuen a Àustria formen part del país, “l’Islam no és part dels nostres valors”.
Qui és Norbert Höfer?
Höfer de 45 anys és un entusiasta de les armes i creu que portar-ne a sobre és simplement una “conseqüència natural” fruit de la immigració. S’autoproclama fan de Margaret Tatcher i camina amb l’ajuda d’un bastó després de patir greus lesions a la columna vertebral durant un accident en parapent l’any 2003.
Enginyer aeronàutic de formació, va treballar com a soldat a la frontera amb Hongria i per una companyia aèria austríaca abans d’entrar en política
Si Höfer guanya les eleccions presidencials, es convertirà en el primer cap d’Estat d’extrema dreta de la UE. Serà una victòria històrica per al seu partit, que ha aprofitat la crisi dels refugiats i la desil·lusió vers els partits més tradicionals del país per fer-se un lloc en l’esfera política austríaca.