Més enllà del fenomen Trump, la fallida de la democràcia

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

La democràcia, els sistemes parlamentaris establerts als països occidentals d’ençà la 2a Guerra Mundial, basaven la seva estabilitat en l’existència de classes mitjanes. Aquestes, que els mauristes a començaments de segle vint anomenaven classes neutres, es movien en un espai sociològic que  limitava per dalt amb  la gran burgesia, i per baix amb el proletariat urbà i rural. Després de 1945, la creació de l’estat del benestar va afavorir el creixement d’aquestes classes mitjanes que esdevenien aquest imprescindible  factor d’estabilitat.

Els canvis a les polítiques governamentals tenien com a limitació natural , pròpia del mateix sistema en que s’inserien, no alterar la fortalesa d’aquestes classes mitjanes, suport bàsic de la democràcia tal i com es va entendre la segona meitat del segle vint. Una prova d’aquesta premissa va ser la declaració de Helmut Kohl, quan afirmava que governaria per als dos terços de la població,  afirmació que sorgia de l’implícit que aquests dos terços, format per les classes mitjanes alemanyes, eren la base del sistema democràtica i el target de població per qui s’havia de governar.

Les polítiques neoliberals en primer lloc, la crisi del 2008 posteriorment i, paral·lelament,  la modificació dels paràmetres de la creació de riquesa, passant d’una economia productiva a una economia especulativa basada en els beneficis dels moviments de capital i la subjecció dels poders occidentals als anomenats mercats, ha modificat substancialment les condicions suara descrites.

Les classes mitjanes s’han afeblit, la producció de béns i productes es troba amenaçada per la competència de les potències emergents  en un marc de globalització econòmica i les grans rentes procedeixen del capital. Davant aquesta realitat,  les polítiques econòmiques dels països occidentals responen amb receptes ja caduques. Els dèficits públics successius es busquen eixugar amb increments a la tributació indirecta, que deixa damunt les espatlles de la ciutadania en conjunt l’increment de la pressió fiscal i, com ha anunciat sense anar més lluny el nou govern Rajoy, amb l’increment  de l’impost de Societats, que castigarà l’activitat productiva sense afectar, en canvi, els grans generadors de beneficis privats, les companyies gestores de capital.

Les raons d’aquesta actuació són múltiples, però si mirem de veure el bosc, a la pràctica es redueix a la pèrdua de sobirania dels estats davant els “mercats”. Presos d’un deute cada cop més monstruós, són alhora esclaus de poders oligàrquics que determinen les polítiques fiscals i econòmiques dels Estats. I aquests, en la seva fugida cap endavant, destrueixen les classes mitjanes que havien actuat, com deien al començament,  de factor d’estabilitat en les democràcies occidentals.

Menyspreades pels detenidors de la riquesa, i amenaçades per la competència de les que consideraven classes inferiors ( i aquí incloem molt destacadament els  nouvinguts, que en ares de la supervivències destrossen  els marcs salarials), figures com a Trump representen als EUA, i la Unió Europea, una veu que des de la demagògia es fa paladí de la lluita contra el sistema que els ha dut a la seva perillosa situació actual. Les seves crides contra la immigració, el Amèrica per als Americans i la denúncia dels poders de l’establishment, troben ressò entre aquestes classes socials  progressivament més allunyades del somni americà.

El manteniment de l’statu quo actual no pot conduir més que a la repetició del fenomen Trump a tots els països occidentals. I el més descoratjador és veure com, des de les esquerres europees, es contempla el procés des de l’estupefacció i la manca d’alternatives.

- Publicitat -

Potser que en el disseny de la nova República siguem capaços d’integrar les lliçons del biaix oligopòlic a on condueixen determinades polítiques. Si més no per poder parlar, amb propietat, de sobirania.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca