Symbolic vote / Elaine Larkin
Symbolic vote / Elaine Larkin

Ahir el President de la Generalitat de Catalunya es va exposar davant del Parlament cercant confiança parlamentària pel procés d’independència amb com a mínim la majoria que li va fer president. En aquest sentit, negociacions a porta tancada amb les CUP – Crida Constituent poden resultar favorables pel president, però, què està passant al carrer? L’independentisme està cansat? Té legitimat i validesa el full de ruta aprovat després de la victòria independentista del 27 de setembre del 2015?

Una de les motivacions per negar la legitimitat del full de ruta són els resultats de les eleccions generals del 2015 i del 2016, on els partits independentistes no van treure majoria absoluta a Catalunya. Aquest fet queda desmuntat des del primer moment perquè les eleccions generals no eren un plebiscit i per tant, no deslegitimen el resultat sortit a les urnes el 27S. De fet, a les eleccions generals l’independentisme presenta estratègies diferents, mentre el nucli dur més independentista és fidel a ERC i el PDC (CDC), la resta o opta per l’abstenció o en aquest cas concret per votar a partits a favor del dret a decidir com ECPodem.

En aquest article (aquí) i aquest altre (aquí) es demostra que l’independentisme no es va volatilitzar per les generals, simplement no tenia una estratègia unitària de vot i es va dispersar en diverses opcions que feien impossible visualitzar que era majoritari.

La qüestió fonamental és com ha arribat avui l’independentisme en suport popular. Si anem a les enquestes publicades pel Centre d’Estudis d’Opinió, és pot fer una estimació, corregint per variables com origen, llengua i record de vot, sobre com ha evolucionat el suport a la independència.1

El suport a la independència es manté a màxim històrics segons les dades extretes de les enquestes, seria la opció preferida pel 41,6% dels catalans i arribaria fins el 47,7% de suport en un referèndum, mentre que només s’oposaria el 42,3%, encara que en un referèndum només és probable que anés a votar el 90% dels que estan en contra de la independència si és amb garanties.

L’element clau d’aquestes dades és que sembla que des de que va començar el procés (aproximadament el 2012), l’unionisme s’ha mobilitzat i és probable que en un referèndum vinculat es pugui mobilitzar més gent que el que es va efectuar el 9N.

Amb una estimació acurada de les dades de les enquestes es pot estimar en números absoluts, amb un error aproximat del ±4%, com ha variat en el suport popular a la independència.

2

El procés és el període de temps comprés entre el moment que l’independentisme assoleix el seu màxim històric (aproximadament 2 milions de persones), cap finals 2012 i aguanta amb aquest màxim fins ara. El president Puigdemont s’ha proposat culminar aquest procés i això implica donar veu als ciutadans de Catalunya.

Les dades que ens mostren com l’independentisme aguanta a màxim històrics sent el moviment popular més nombrós de Catalunya legitimen l’assoliment del full de ruta. La majoria independentista hi és segons les enquestes, a més a més, durant aquest primer any de govern independentista de la Generalitat, els dependentistes sembla que comencen a tenir dubtes sobre el seu posicionament.

L’efecte Podemos va crear contraris a la independència entre aquells que dubtaven perquè oferia la possibilitat d’una Espanya diferent, això va provocar que un mes abans de les eleccions catalanes, els contraris a la independència superessin als favorables, fins a donar una situació d’empat tècnic a les eleccions plebiscitàries.

Aquest efecte però s’ha desgastat i els que dubtaven i es van posicionar en contra, tornen ara a dubtar. És aquí on l’independentisme i concretament la culminació d’aquest procés amb una moció de confiança favorable és la oportunitat per ampliar una base social que no s’ha ampliat durant aquest anys de processisme.

Com es comenta entre els independentistes: “seguim, perquè si avancem serà quan sumem a més gent”. La majoria parlamentària independentista i el suport popular actual acompanyen per la culminació del procés i per donar veu als ciutadans de Catalunya. L’independentisme és el projecte més majoritari actualment i es manté sòlid com una roca, però a més a més, hi ha un 67% dels catalans a favor del dret a decidir i un 84% que acceptaria el resultat que sortís de les urnes.

3

Cap fractura social i tota la legitimitat i suport popular, la majoria de catalans si encara no s’ha sumat al projecte de la República Catalana és probable que ho acabi fent i per això Junts pel Sí i les CUP no tenen cap dubte que han de continuar i culminar la tasca encomanda a les urnes.

COMPARTIR