La síndrome del viatger

Algun cop t’has sorprès a tu mateix remirant fotos del mòbil i repetint: “ohh fa una setmana estava justament allà…”? Possiblement tornar a la rutina després d’unes vacances sempre és per tu més dur del que penses però, no et confonguis.

Si de veritat t’agrada viatjar el que patiràs no és una depressió postvacacional ¡serà la síndrome del viatger! En vols saber els símptomes?

El viatger sap que moltes vegades els viatges no són sinònim de vacances. Que desconnectes, sí, moltíssim, però que descanses… D’això res! De fet sovint es necessiten unes vacances de les vacances, o no?

Aquells als que els hi agradi invertir el seu temps i els seus diners en fer les maletes i sortir a descobrir món m’entendran. De cas existeix millor inversió pels nostres estalvis? Als viatgers no ens fan falta excuses per justificar les llargues hores de viatge en avió o els tràmits interminables als aeroports. Qualsevol vacuna, taxa de visat, renovació de passaport a última hora o llargues nits dormint a una freda i hostil butaca sempre (i recalco sempre) valdrà la pena.

Dóna igual que sigui una escapada de cap de setmana, que un viatge d’una setmana descobrint una ciutat, que un mes, dos o tres recorrent un país. La qüestió és no parar quiet i continuar alimentant l’emoció viatge rere viatge.

“l'essència de viatjar consisteix a voler mirar la realitat d’una manera diferent”
“l’essència de viatjar consisteix a voler mirar la realitat d’una manera diferent”

Et sona haver escoltat la frase ¿però això on és? De vegades el lloc no està ni tan sols lluny de qui et pregunta. Opino que, més enllà del destí, la gràcia de viatjar està a voler descobrir llocs i experiències noves. Està clar que viatjar a un país llunyà o a un altre continent t’aporta una experiència difícil d’experimentar en el teu dia a dia però l’essència de viatjar consisteix a voler mirar la realitat des d’una altra perspectiva, sense comparar-la amb la teva, experimentant-la al màxim (sense importar si està lluny o a prop).

Sabràs que ets viatger quan, a més de poder dir els llocs on has estat, puguis explicar què vas sentir, a qui vas conèixer, qui et va parlar d’aquell lloc, quina anècdota inoblidable et va passar.

Quan recopiles les teves fotos aquestes es converteixen en alguna cosa més que simples postals. Prenen un significat especial, pot ser un moment, una persona o un lloc que t’ha marcat per sempre. A més t’agrada decorar la teva maleta o motxilla amb les banderetes dels països que has anat visitant. Poses xinxetes a un mapa i segurament tens una llista de “llocs preferits” i “llocs als quals vull anar”.

Sovint la gent et demana consell i et pregunta coses sobre el seu següent destí. Quan comences a explicar les teves “batalletes” es queden embovats escoltant les teves històries.

Però sobretot et pots considerar viatger si quan només agafar el tren, el cotxe, el vaixell o l’avió de tornada a casa , et descobreixes a tu mateix amb una sola idea rondant pel teu cap: “Ha estat genial però, quan comencen a planejar el següent?