Les ciutats invisibles

Glubbdubdrib, és una de les nacions de l’extrem orient visitades per l’etern nàufrag Gulliver. Els seus habitants serveixen a l’autor per fer burla dels costums anglesos. Els països són situats a l’Orient, com fa Italo Calvino al seu llibre Les Ciutats Invisibles, un recull de converses entre Marco Polo i Khubilai Khan, gran monarca de les terres de les llunyanes terres de l’est. Les ciutats es construeixen al llibre, com aforismes, com a píndoles de filosofia; com a meravelles d’un viatger. Així poden entrar en ciutats ignorades, secretes i perdudes, que segueixen vivint al llarg dels anys. Aquestes ciutats, només es poden visitar gràcies a Italo Calvino i la seva ploma, el viatge que ens ofereix no és perillós i ens pot ser gratuit, només cal anar a la vostra llibreria o biblioteca de confiança. Olinda, Raissa, Marozia, Teodora, Berenice, Isaura, Zenobia, Armilla, Sofronia, Ottavia són les ciutats inexistents que ens descriu, i visitarem ben escarxofats al sofà de casa, amb aquella meravella dels descobridors de terres ignotes, però també amb el somriure a la boca de tenir un bon llibre a les mans, un llibre que converteix en poesia les enciclopèdies i en filosofia els diccionaris.

Ramon Llull al CCCB

Aquest estiu el Centre de Cultura Contemporania de Barcelona ret homenatge al filosof medieval català. No ho fa amb una llarga mostra historicista sobre l’autor, la seva vida i les seves circumstàncies. Ho fa portant-lo als nostres temps per explicar-lo. Amador Vega, el comissari de l’exposició ens ensenya l’impacte que ha tingut el Ramon Llull en les arts, en la ciència i per suposat, en la filosofia. Els artistes exposats van des d’Antoni Tàpies o Arnold Schönberg, fins a Manfred Mohr o Salvador Dalí. L’eclecticisme de la mostra és allò que li dóna un verdader valor, ja que els diferents elements realment es mouen en unes coordenades molt ben delimitades. I els conceptes que es desenvolupen queden realment ben explicats i il•lustrats. En aquesta revista diverses vegades s’ha comentat la idea de l’art contemporani com a il•lustrador d’idees filosòfiques. La màquina de pensar, Ramon Llull i l’«ars combinatoria» és talment això, però en ser una mostra sobre un filòsof és natural que ho faci, ja que també el comissari ho és, el problema ve quan el comissari no és filòsof i ens intenta explicar conceptes filosòfics amb obres que no parlen obertament de filosofia. Aquesta exposició és una exposició que s’ha de visitar, ja només per l’excel•lencia dels artistes reunits, i també per les atmosferes que es creen, les sensacions que es tenen, i per l’obra final de Perejaume. Teniu fins al desembre, però aneu-hi aquest cap de setmana, que hi ha aire condicionat dins el CCCB.

El Rei Borni

L’obra de teatre de Marc Crehuet (i interpretada per Alain Hernández, Miki Esparbé, Betsy Túrnez, Ruth Llopis i Xesc Cabot) s’ha transformat en un film, i no en podem estar més contents. El Rei Borni, una reflexió sobre l’esquerra, la repressió de l’estat sobre el ciutadà i el creixement personal. Aquesta pel•lícula es projecta al cinema Texas aquest dissabte i diumenge a les 22.30. L’argument ens és senzill, la comèdia més difícil de digerir, dues amigues d’infància es retroben i fan un sopar amb els seus xicots, l’un és activista polític i l’altre antiavalots. El primer no té ull i el segon l’hi ha tret. Aquest plantejament serveix per com dèiem mostrar els problemes de l’esquerra radical, massa vegades encasellada en una revolta infantil. Però també analitza el famós prec de Lenin, què fer? I és que en el moment que els fets es precipiten els personatges han d’abordar aquesta pregunta, s’ha de fer la revolució, s’han de fer servir les mateixes eines de l’enemic? Hi ha realment un enemic de classe? Tenim respostes actuals a les velles preguntes de la lluita de classes? En definitiva, com s’ha de fer una revolució, ja no necessària, sinó obligada? Un cert pessimisme envolta l’acció, però l’autor per sort accedeix a redimir els seus personatges i mostrar-los en una complexitat difícil, en els 87 minuts que dura la projecció.