Came Solé Vendrell: WHY?
Aquells que acostumeu a deambular i sovint us fixeu en la rica arquitectura de Barcelona embadalits per, fins i tot, el balcó més remot del carrer més estret del barri menys turístic de la ciutat, segurament us hagueu creuat amb aquests rostres de nens conformats per expressives línies gruixudes que remarquen les formes bàsiques de cara, nas, orelles, cabells i ulls. I quins ulls! Els grans punts negres travessen la superfície blanca per impactar directament en els teus. A la part inferior, una pregunta: WHY? Això és el que es pregunta directament en aquetes obres Carme Solé Vendrell la il·lustradora i pintora que ha aconseguit penjar a balconades altruistes–un dels quals va ser a l’Ajuntament de Barcelona – aquests impactants rostres que, lluny de ser la representació d’un infant concret, posa sobre la taula la condició de l’infant, la manca de drets d’aquest, sobretot en períodes bèl·lics o convulsos, i la desprotecció – tot i la paradoxal extra protecció actual – a la que es veuen exposats. Aprofiteu, deambuleu, feu recorreguts, investigueu tot tipus de balconades, qui sap si algun dia us creuareu amb un d’ells.
Somorrostro: un retrat d’Ignasi Marroyo
Durant el darrer cap de setmana de juliol es genera tot un allau d’amants de l’art que es disputen entre la feina i les vacances, tenint l’oportunitat de gaudir de les exhibicions pendents abans de que la majoria d’institucions prenguin el merescut respir d’agost. Entre l’Art Nou i el DOCfield el paper de les galeries està més viu que mai i, per això, cal aprofitar la situació i sovintejar les exposicions que es troben a peu de carrer. Des de la Revista Mirall recomanem Somorrostro: imágenes de una época a la Galeria Il Mondo. Les fotografies que Ignasi Marroyo realitzà el 1964 junt amb Joan Colom com a encàrrec per a El Correo Catalan són un exquisit retrat sobre l’anomenat barri de les barraques al que foren a parar un gran nombre de migrants espanyols durant la segona meitat del segle XX. És el retrat de l’anècdota, de la quotidianitat convertida en document, un document imprescindible de la història del nostre país.
Shakespeare al Parc de l’Estació del Nord
La companyia Parking Shakespeare ens dona la possibilitat d’acostar-nos al mundialment conegut dramaturg d’una manera diferent. Per què fer concerts als parcs, fires, festes majors, cinemes a la fresca i no teatre? Suposem que aquesta fou una de les qüestions que va motivar a la companyia per trencar els murs ortodoxos del teatre i dur-lo a improvisats escenaris públics com és el cas del Parc de l’Estació del Nord. Amb un cert primitivisme escènic l’espectador es disposa en un bancada en espiral, esperant l’acció que vindrà al nucli d’aquesta i coronats pels arbres que amenitzen les tardes d’estiu. Aquesta vegada Marc Rosich adapta i dirigeix Les Alegres Casades de Windsor al més pur estil estètic dels 60’s. La picaresca de Shakespeare de la mà d’aquests grans intèrprets és un caramel en boca i la possibilitat dels 360º emfatitza la relació actor-espectador traspassant tot tipus de barrera escènica.
Darrers passis: 30 i 31 de Juliol a les 19h. Gratuït.