Salts i sorpreses a Montjuïc

Si fa uns dies recomanàvem la nova exposició que s’ha inaugurat al CCCB sobre Ramon Llull, avui ho fem amb la flamant Sorprèn-Me del CaixaForum de Barcelona. D’entrada el fet d’estar una mica apartat del bullici de les grans artèries urbanites fa del passeig fins a Montjuic un petit respir, però si quan un cop hi arribes et trobes amb una retrospectiva magnífica d’un dels grans fotògrafs del segle passat, el passeig val doblement la pena. Philip Halsman és l’autor en qüestió, i les obres que ens trobem a les parets de l’edifici modernista ajunten el Hollywood de l’època daurada del cinema amb Jean Cocteau i Salvador Dalí. Llums i ombres en combinacions exquisides i blancs i negres sinuosos fan dels retrats d’actors i celebrities unes peces magnífiques, que culminen amb la jumpology, les famoses sèries de fotografies de salts on es poden veure des dels Ducs de Windsor fins a Marilyn Monroe.  Una mostra que més enllà de la rellevància artística i documental, és refrescant per a passar una estona del cap de setmana.

Els 70 a les parets de Barcelona

Hi ha vida més enllà dels grans museus de Barcelona. Sense anar més lluny, a tocar l’Avinguda Lluís Companys i la Ciutadella hi trobem l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (al mateix edifici que el Museu de la Xocolata, per cert). Aquesta entitat, destinada principalment a gestionar fons fotogràfics en relació a la història de la capital, i en aquesta mostra, titulada “De Mur a Mur”, es repassa una etapa històrica d’una manera alternativa. La transició – tan citada darrerament en els debats de vella vs. Nova política – va ser una etapa convulsa, i l’AFB ens mostra l’impacte que va tenir a Barcelona a través dels testimonis fotogràfics de les pintades polítiques fetes als murs de la ciutat. Ja que la mostra és de dimensions modestes (però de gran interès, que consti) us quedarà temps per passar la resta de la tarda passejant pel barri del born i gaudir tot fent un gelat i reflexionant sobre si tots els canvis que hi ha hagut des d’aquell procés de sortida de la dictadura – que hem d’admetre que n’hi ha hagut, ara com a mínim sabem que el masoquisme és una pràctica usual en el votant mig – ha sigut realment per a millorar… o no.

Party hard al Poble Sec

Si, us hem fet dues propostes d’expos interessants per estar a la fresca amagats del foc que cau del cel durant el dia. Però el dia té moltes hores, i si sou aus nocturnes que voleu rematar un bon dia estiuenc després de fer cultura, heu de recordar que aquest cap de setmana a Barcelona tenen lloc les festes del barri de Poble Sec. El fet que Barcelona estigui feta de la suma de diversos barris que eren antigues poblacions autònomes provoca que durant l’estiu i fins al setembre, es vagin encadenant les festes majors dels barris de manera que pràcticament cada quinzena hi ha sarau a alguna banda. Aquesta última setmana de juliol li toca al Poble Sec, i hi podreu gaudir de concerts a l’aire lliure del so pop-rock d’Aloha Bennets i Pentina’t Lula entre d’altres. Aquí el més negatiu dels teus amics segur que va i diu “per passar la nit suant pel carrer millor em fico en un bar a fer unes birres fresquet” i potser té raó; però amics meus, què seria l’estiu sense nits de xafogor i festa al carrer amb begudes calentes i que tenen gust de puto infern? Doncs probablement seria una estació més, però heu d’admetre que les festes majors de barri són una excusa fantàstica per sortir per Barcelona a l’estiu. Aneu entrenant amb les del Poble Sec que després en vindran més!