Després de la celebració del referèndum per la permanència del Regne Unit dins la Unió Europea on va guanyar el NO amb un 52% a 48%, s’han obert molt dubtes sobre el futur del país i també sobre el d’Escòcia. Saber que passarà a partir d’ara és una incògnita però, l’investigador principal en temes europeus del Cidob, Pol Morillas, respon a algunes qüestions com la falta de lideratge dels partits britànics, sobretot dels que apostaven per la campanya del “leave” i quin és el model que més convé al Regne Unit després del Brexit.

Hi pot haver marxa enrere en després del Brexit?

Penso que és molt difícil repetir el referèndum i crec que Europa no hi intervindria. Els britànics –i el Parlament Britànic amb 200 conservadors– han d’acceptar el resultat del referèndum, revertir la situació seria molt complicat perquè seria ignorar una decisió democràtica. Potser l’única manera perquè es pugui fer un pas enrere seria que hi hagués noves eleccions i guanyés un perfil clarament europeista per reconsiderar el tema. D’aquesta manera es produiria una revolta interna com ja està passant al mateix Partit Laborista.

“Els britànics –i el Parlament Britànic amb 200 conservadors– han d’acceptar el resultat del referèndum”

I Escòcia on es queda en les negociacions?

Ara mateix veig difícil que amb la situació actual del Regne Unit es permeti i es plantegi fer un segon referèndum a Escòcia, malgrat tenir unes condicions diferents a les resta del país.

Primer Boris Johnson ens sorprèn no presentant-se com a candidat a liderar el Partit Conservador que fins ara havia conduït, l’encara primer ministre, David Cameron. Després la dimissió de Nigel Farage com a líder de l’UKIP. Com s’explica tot això?

Cap d’ells tenia una visió definida, sobre com defensar el país o què passaria després del Brexit. Ara han guanyat i tampoc s’hi ha volgut enfrontar, no tenen suports necessaris per fer-ho efectiu. En Boris Johnson divideix molt i Grove li ha fet el llit, passant-li per davant. La sortida de Nigel Farage demostra també una falta de visió. Plantejava un referèndum, l’ha guanyat i ara voldria formar part d’un nou govern i això amb l’UKIP seria bastant improbable

Es parla que des de la campanya del “leave” no tenien pla B i que amb prou feines tenen un pla A…

El partidaris del Brexit han demostrat una vegada i una altra que no tenien un full de ruta clar si guanyava el “leave”. Hi ha moltes divisions internes que també han provocat diferents punts de vista sobre la ràpida execució o no de l’Article 50 per la sortida de la UE i també en la forma que prendrà una relació futura entre la el Regne Unit i la UE. Tampoc no hi ha un pla B. Durant la campanya del Brexit s’intuïa que no hi havia un pla traçat per si sortia el “leave”. El referèndum ha deixat un país encara més dividit, els més grans eren contraris a la UE, de la mateixa manera que la classe treballadora que percebia Europa com el seu enemic. En canvi però, els joves amb estudis apostaven fortament per estar fins la UE.

Quin és el model o l’estatus que més li convé al Regne Unit després del Brexit?

El model que té Noruega amb la UE és el que convindria més al Regne Unit perquè aquest inclou el mercat únic, és a dir podria seguir tenint accés a la unió econòmica. Ara bé, el mercat únic va acompanyat de l’acceptació d’una part de la legislació comunitària sense poder participar en la seva elaboració, com per exemple la lliure circulació de persones dins la UE, fet que xocaria amb un dels principals arguments que han fet servir els favorables del Brexit durant la campanya.

“El model que té Noruega amb la UE és el que convindria més al Regne Unit perquè aquest inclou el mercat únic”

El Regne Unit s’esperava un tracte diferent en les negociacions?

Crec que no pensaven que disposarien d’un tracte diferent al que se’ls ha dit que tindran. Ja se sabia que les negociacions i les condicions serien dures si s’apostava pel Brexit. Tot i això, hi ha molts països que tenen i volen seguir tenint bona relació amb el Regne Unit perquè la seva economia en depèn. Malgrat tot, han de ser conscients que en funció de l’estatus que adquireixin, podrien tenir molts avantatges.

Amb el Brexit arriba la fi de la UE?

És cert que el Brexit podria crear un precedent. El en cas Francès però, és complicat, de la mateixa manera que ho és que l’euroescèptica Marine Le Pen guanyi les eleccions franceses en una segona volta. A Holanda seria un pèl més fàcil que se celebrés un referèndum d’aquestes característiques perquè degut a modificacions en lleis recents, ara és molt més senzill convocar-lo.

Quins escenaris obre el Brexit per a la UE?

Caldrà fer una reforma més àmplia de la zona Euro, l’espai Schenguen… el Brexit hauria de ser una oportunitat per poder repensar la UE i consolidar el projecte. Però a curt termini s’ha gestionar de manera ràpida per evitar l’efecte dominó dels referèndums en altres països.

“El Brexit hauria de ser una oportunitat per poder repensar la UE i consolidar el projecte”

Què passarà amb el TTIP?

El Brexit sí que podria debilitar les negociacions del TTIP tot i que ara ja estan força encallades. Obama marxa, amb Clinton no està assegurat i Trump no hi aposta gens en el tractat de lliure comerç entre la UE y els EUA.