Art a la muntanya
Comença el cap de setmana i la gent fuig a riuades cap a l’ardent i incòmoda sorra de la platja amb la molt respectable intenció de remullar llurs anques i culs al Mare Nostrum. Com que a Revista Mirall ens agrada anar a contracorrent, us proposem com a alternativa a l’ omnipresent playita una petita excursió cultural a un dels museus més importants de Catalunya: el Museu de Montserrat. Enfilat a la capritxosa muntanya de la patrona del principat i situat al costat del monestir, aquest museu alhora alberga una col·lecció d’art d’època moderna i contemporània de molt valor i promou exposicions en relació amb l’art contemporani de considerable valor i profunditat. Com a curiositat, a més, podreu visitar la capella de Santa Cecília, decorada íntegrament pel pintor Sean Scully, i tindreu l’oportunitat de veure el Sant Jeroni Penitent que hi ha al museu, obra ni més ni menys que de Caravaggio. Però les opcions no s’acaben aquí, podeu buscar el Sant Grial, com van fer els nazis, o bé podeu anar a pregar-li a la Moreneta per a que us empari espiritualment durant aquesta nova – amb olor de vell – legislatura que acabem d’estrenar.
Lectura i temperatura
Puc entendre que potser no tothom té ni la disponibilitat ni les ganes necessàries per enfilar-se a passar el dia a la muntanya. Si marxar d’excursió tampoc figura entre els vostres plans, podeu optar per una altra possibilitat: anar a llegir a un lloc diferent. Des de la Revista Mirall proposem un tàndem format per un llibre i un lloc on anar a llegir-lo. Comencem pel lloc. Tots hem passat algun cop per la plaça de la Universitat, al bell mig de Barcelona, però potser no tothom hi ha entrat. Doncs bé, a més dels dos claustres (que ja són un lloc prou acollidor per asseure-s’hi a llegir), el temple del saber barceloní, obra d’Elies Rogent, compta també amb uns jardins fantàstics a la part del darrere, on, a més de llegir, aquest juliol hi podreu gaudir de concerts de música en viu. Anem ara per la lectura. La lectura recomanada avui és un llibre calent, molt calent. D’aquells en què la gent s’infla a cardar, però no com a 50 Shades of Grey, no… Aquí la cosa és més seriosa i basada en fets reals. Ens referim a La vida sexual de Catherine M. Un assaig de la crítica d’art Catherine Millet, fundadora i directora de la revista Art Press. En aquest llibre narra de manera detallada i hipnòtica la seva frenètica activitat sexual, arribant a trobar-se en reunions erotico-festives de més de 150 persones. La seva prosa, impecable, es llegeix sola i ben ràpid. I que no es preocupi ningú, que si llegint aquestes coses us puja la temperatura, sempre us podeu escapar pel carrer Enric Granados a fer una cervesa ben freda i tornar les coses a lloc.
Fumando (shisha) espero… [Oda al kitsch]
Bé, hem passat un divendres/dissabte (o diumenge si sou molt atrevits) collonut i volem culminar-lo d’una manera diferent. Aquí va una proposta per vosaltres, amants de la dissidència, del kitsch i de l’alternativitat en general: la Concha. Situat al carrer de la Guàrdia número 14, al cor del Raval, aquest antro fa que el terme “pintoresc” quedi extremadament curt. El local, petit però còmode, està normalment inundat pel vapor de les pipes d’aigua (altrament conegudes com a shisha o catximba) que s’hi serveixen, que enterboleix la visió dels centenars de fotografies que no deixen lliure ni un pam de paret. A més, totes aquestes fotografies tenen un punt en comú: Sara Montiel. Per si l’omnipresència de la Saritísima no fos suficient, a això cal sumar-hi la decoració marroquina del local, i un detall molt important, la seva banda sonora. Des de ritmes aràbics fins als Chichos o els Chunguitos, passant per Abba, Donna Summer o Gloria Gaynor. Sé que és difícil d’imaginar-s’ho tot de cop, però val la pena arriscar els sentits al xoc estètic i apalancar-se en una taula i passar la nit rendint culte al kitsch en estat pur entre núvols vaporosos i begudes espirituoses.