Segueix vigent la Constitució portuguesa 40 anys després?

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

LISBOA.O povo é quem mais ordena /dentro de ti, ó cidade”retronava la veu de Zeca Afonso a les ones de Radio Renascença acompanyada del pas marcial que constitueix la base rítmica del Grândola, Vila Morena. Passaven cinc minuts d’un quart d’una del 25 d’abril de 1974 i aquesta era la cançó escollida pels militars portuguesos per donar l’ordre d’iniciar el cop d’estat que posaria punt i final a 41 anys de règim salazarista, obrint les portes a un procés revolucionari.

La imatge dels clavells als fusells dels soldats quedaria per sempre a l’imaginari popular i batejaria el moment històric com la Revolució dels Clavells.

Dos anys després entrava en vigor una nova Constituciófortament marcada per aquests fets i que enguany celebra 40 anys de vigència. El consens sobre aquesta sembla intacte, però el terreny de disputa s’obre a l’hora d’aplicar els dictats d’un text que és considerat del més avançats en l’aprofundiment dels drets polítics i socials que hi són reconeguts.

“La característica principal de la democràcia portuguesa és que té una revolució a la gènesi” exposa l’historiador i dirigent del Bloco d’Esquerda, Fernando Rosas. Per a ell la Constitució i l’actual règim polític de Portugal no s’expliquen sense Procés Revolucionari En Curs (PREC) que és com s’anomena el període d’agitació popular comprès entre el propi 25 d’abril i el cop d’estat del 25 de novembre de 1975.

“Les llibertats no van ser ofertes per ningú. La llibertat d’expressió, d’associació, el dret a vaga, van ser conquistats pel moviment revolucionari popular abans que hi haguessin les lleis”, reivindica Rosas.

COM S’ARRIBA A LA CONSTITUCIÓ?

El 1974 el règim de Salazar estava en plena crisi colonial, amb un 40% del pressupost estatal destinat a la guerra i escasses opcions d’una solució militar a curt plaç. A més, des del 1972 l’oposició als carrers havia crescut per part dels sectors estudiantils i sindicals. La guerra suposava també un “desgast enorme al front de combat a Àfrica -principalment a Angola-, que és el que provoca el cop d’estat dels militars per acabar amb la guerra colonial” explica el director del Museu de la Resistència i la Llibertat de Lisboa, Luís Farinha.

 

- Publicitat -
SEU DE LA GUÀRDIA NACIONAL REPUBLICANA AL LARGO DO CARMO DE LISBOA, LLOC SIMBÒLIC D’INICI DE LA REVOLUCIÓ DELS CLAVELLS. XAVIER PUIG
SEU DE LA GUÀRDIA NACIONAL REPUBLICANA AL LARGO DO CARMO DE LISBOA, LLOC SIMBÒLIC D’INICI DE LA REVOLUCIÓ DELS CLAVELLS. XAVIER PUIG

Des d’aquell moment el militars jugaran un paper clau en el desenvolupament dels fets. “El 25 d’abril és fet per un cos intermig de les forces armades que presenten un programa de descolonització i democratització, cosa que sorprèn a tot el món”, detalla la doctora en Règims, Transicions, Colonialismes i Memòria de la Universitat Nova de Lisboa, Maria Inácia Rezola, que remarca que “això dóna espai a la població civil”.

Aquesta conjectura de tensió va ser aprofitada per la població descontenta per promoure la revolució. “És el poble que assalta la seu de la policia política i imposa la dissolució d’aquesta la tarda del 25 d’abril del 74” exposa Rosas. Al seu torn, Farinha creu que aquesta es construeix bàsicament sobre la disputa del dret a la propietat: “Hi ha ocupació de fàbriques, reforma agrària, control operari i gestió cooperativa. Hi ha aspectes de la societat burgesa que són tocats”.

El PREC constitueix doncs un any de període revolucionariamb un fort paper dels moviments de base i el Partit Comunista que finalment veuran com el procés iniciat es detura. “És una revolució intensa però curta perquè està tutelada pels militars, ells van obrir la porta a la revolució perquè no van aconseguir que les persones sortissin al carrer, però al cap d’un any són ells els que normalitzen la situació”.

Tot i que dins l’exèrcit hi havia sectors minoritaris que estaven col·laborant amb el procés revolucionari, el novembre de 1975 s’impulsa un nou cop militar. Aquest conduirà cap a unes eleccions, que guanyarà el Partit Socialista, de centre-esquerra i partidari d’una normalització democràtica més que no d’una revolució socialista.

Fernando Rosas: “El pacte va permetre que la constitució aprovada el 76 fos una constitució consagrada per les conquestes de la Revolució”

Segons Rosas, no es pot parlar de fracàs de la revolució sinó d’una contenció fruit del pacte entre el Partit Comunista i els oficials de l’exèrcit que s’oposaven a l’hegemonia dels primers durant el PREC. “Aquest pacte va permetre que la constitució aprovada el 76 fos una constitució consagrada per les conquestes de la Revolució”, explica aquest professor que va estar empresonat durant la dictadura de Salazar per la seva vinculació al moviment estudiantil, que matisa que la pròpia lògica de la posterior democràcia “va fer que s’anessin retallant els aspectes més avançats de la Constitució”.

 

DETALL DE L’ENTRADA DE LA SEU DE LA GUÀRDIA NACIONAL REPUBLICANA DE LISBOA. XAVIER PUIG
DETALL DE L’ENTRADA DE LA SEU DE LA GUÀRDIA NACIONAL REPUBLICANA DE LISBOA. XAVIER PUIG

ELS VALORS DEL 25 D’ABRIL

“La Revolució és una marca molt forta en la representació de memòria que nosaltres tenim del passat”, diu Rosas.

“El que sorgeix d’abril és un ideari que continua viu”, explicaRezola.

“El petit estat social que nosaltres tenim, és una conquesta de la forta influència dels moviments socials del PREC”, assenyalaFarinha.

Podem parlar, doncs, d’uns valors derivats de la Revolució que són crucials per l’esdevenir de l’actual Portugal. “Durant molt temps es va donar molt èmfasi al valor de la llibertat, però cada vegada més, en aquest moments de crisi, el valor per mi és la democràcia”, reflexiona Rezola que afegeix que a nivell formal “la Constitució és feta a prova del temps i aconsegueix adaptar-se a l’evolució del país”. Aquesta flexibilitat es denota en les fins a 7 reformes que ha tingut la constitució fins a l’actualitat, la darrera el 2005. La historiadora afegeix també un darrer punt: “L’equilibri en la distribució de poder entre el Parlament i el president de la República”.

La capacitat de sobreposar-se al canvi és un dels factors que fa que per Farinha aquesta sigui una constitució molt avançada: “Després de set alteracions, segueix tenint aspectes importants del punt de vista, social, drets participatius, culturals. Per exemple, no cal demanar autorització per fer una manifestació”.

 

EL CLAVELL ÉS EL SÍMBOL DE LA REVOLUCIÓ DEL 25 D’ABRIL DE 1974. XAVIER PUIG
EL CLAVELL ÉS EL SÍMBOL DE LA REVOLUCIÓ DEL 25 D’ABRIL DE 1974. XAVIER PUIG

Rezola reconeix però que dels tres pilars sobre els quals es construïa el nou règim – Democràcia, Descolonització i Desenvolupament – el darrer mai s’ha assolit del tot. També posa sobre el paper el fet que algunes conquestes que no han perdurat han anat desapareixent perquè eren característiques d’aquella conjectura: “Els portuguesos som molt poc donats a les causes col·lectives i en aquells dies fins hi tot els menys polititzats van sortir al carrer, això es va perdre”.

Un dels altres aspectes per valorar l’impacte d’un canvi és l’efecte que tenen sobre la mentalitat de la població. En aquest punt, per Farinha l’èxit és relatiu: “No hi ha una mudança tant forta com la institucional, seguim tenint una persistència molt forta d’arcaismes, el procés no és prou fort per introduir unes mudances per una societat moderna com la que ara nosaltres voldríem tenir”. Malgrat això, ell mateix afegeix que les noves generacions “han tingut canvis substancials, entrant per primer cop un número molt ampli de joves fortament formats per treballar i relacionar-se amb el món”.

LA PERVIVÈNCIA CONSTITUCIONAL

Més enllà del text, però, és interessant veure en la praxi quina és la vigència del redactat constitucional. Rosas distingeix en aquest dos vectors diferenciats: “La democràcia política és relativament sòlida, però la econòmica i social ha estat fortament colpejada per les polítiques d’austeritat i neoliberals que la Troika ha portat al nostre país. Això posa en perill conquestes essencials de la revolució”. L’historiador, alerta però que “si perdem la batalla en l’estat social, de seguida començaran a queixalar la democràcia política” i denuncia un interès de la dreta portuguesa per a que això succeeix perquè “hi ha aspectes de la democràcia política que van en contra dels interessos neoliberals”.

Cal recordar que el 1976 un part de l’actual dreta parlamentària, el CDS-PP, va votar en contra de la constitució. “La dreta vol eliminar les poques marques del 25 d’abril que queden a la Constitució, com el preàmbul, que parla de la construcció d’una societat socialista” exposa Rezola.

COM L’ESCOLA DE CIRC CHAPITÓ, ENCARA AVUI HI HA ESPAIS QUE ES DECOREN AMB CLAVELLS PEL 25 D’ABRIL. XAVIER PUIG
COM L’ESCOLA DE CIRC CHAPITÓ, ENCARA AVUI HI HA ESPAIS QUE ES DECOREN AMB CLAVELLS PEL 25 D’ABRIL. XAVIER PUIG

Davant d’això, Rosas destaca que el Tribunal Constitucional ha tingut una jurisprudència de defensa de la constitució: “El govern anterior va intentar mesures molt agressives i el TC les va prohibir”.

Una de les coses que amb prou feines ha canviat des de la fi del PREC és la composició del quadre polític, només alterat des de 1999 per la irrupció del Bloco d’Esquerda (BE) -unió de petits partits d’esquerra-. Al govern s’hi han alternat la dreta, amb el Partit Social Demòcrata (PSD) com a principal exponent, i el centre-esquerra del Partit Socialista (PS). “L’actual experiència electoral -govern de coalició del PS, el Partit Comunista Portuguès i el BE- és una temptativa d’alterar aquest quadre polític”, explica Farinha.

Luís Farinha: “Els drets segueixen en peu, però no són portats a la pràctica de manera correcta”

L’actual director del Museu de la Resistència i la Llibertat creu que a partir dels anys 90 s’ha produït un reflux d’allò aconseguit durant la Revolució. “Els drets segueixen en peu, però no són portats a la pràctica de manera correcta”, diu Farinha, que posa l’exemple del dret al treball, el qual al seu parer s’ha vist limitat “no només per l’atur, sinó també per la disminució de les condicions laborals”.

Ell mateix també assenyala que drets com l’educació o lasanitat, àmpliament conquerits durant la revolució, s’han vist afectats per la progressiva privatització. Remarca especialment el fet que molts hospitals públics hagin estat substituïts per d’altres de privats. “Encara no s’ha creuat la línia en que allò públic és barat i dolent i allò privat car i bo, però estem en fase de transició”, alerta Farinha.

Un text de XAVIER PUIG
Una peça original de

b041c2bf-b8a1-4cce-b482-f70ec3245ab8

 

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca