El Periscope entre menors

Fa cosa de dos mesos vaig veure a Twitter una periodista que compartia un enllaç de Periscope durant un partit del Barça. Desconeixia l’aplicació, no la tenia al mòbil i tot el que sentia d’ella era sense entrar en detalls: “és una connexió de vídeo en directe”. Quan vaig clicar a l’enllaç em recomanava descarregar l’app per optimitzar el seu ús, així que ho vaig fer per constatar que, efectivament, es podia veure el partit del Barça des del mòbil de la periodista. Igual que ella, en pantalla sortien més dispositius connectats al Camp Nou, així que vaig fer un tour per diferents dispositius per veure l’estadi des de diferents punts. Era interessant, però en cap cas fascinant.

Al marge d’aquella connexió i els titulars que provocava Gerard Piqué, l’app no m’ha generat cap tipus d’interès fins ahir. En una trobada amb un antic company de facultat vaig descobrir la quantitat de notícies que estaven sorgint al voltant de Periscope i com d’irresponsable i macabra pot arribar a ser. Dues noies menors practicant sexe o la transmissió en directe de la violació d’una noia. Evidentment, la volada de notícies relacionades amb el perill d’aquesta aplicació es multiplica a mesura que la cerca és més exhaustiva.

El Periscope entre menors és un perill, o com diria un company: “totes les xarxes socials són un perill per als menors”. La seva reflexió és bastant crua, el contingut audiovisual publicat pot ser de caràcter sexual malgrat la innocència de l’autora: “imagina’t que un pederasta és detingut i al seu ordinador troben imatges d’Instagram de menors que pengen voluntàriament a la xarxa mentre són a la platja -per posar un exemple-, en quin rol queden els pares d’aquests?”.

La sobreexposició a la qual aquesta societat s’està sotmetent cada vegada fa més fina la barrera de la privacitat, la quantitat de fotos i vídeos que es fan al carrer ens exposen a tots amb o sense el nostre coneixement. Més que un perill per als menors ho és per a tots, en algun moment vam decidir que Facebook seria el nostre àlbum de fotos i que l’exposició de la privacitat era una virtut.