Més bicicletes és igual a menys cotxes?

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

La població de Barcelona ja fa massa anys que suporta taxes de contaminació per sobre les recomanacions de l’OMS. Els alts nivells de pol·lució, són un dels pitjors problemes d’habitabilitat a la ciutat, causant un gran nombre de problemes càrdio-respiratoris als que diàriament consumim aquest bé públic anomenat oxigen.

Tot i això, cal dir que Barcelona és una ciutat orgullosament compacta on la població acostuma a anar a la feina o a comprar a peu, fet resultant d’una mixtura d’usos i compactació envejada per la majoria de ciutats del món. De fet, Barcelona és una de les capitals europees on més es camina i menys s’utilitza l’automòbil. Cada dia, la meitat dels desplaçaments a la ciutat són no motoritzats (a peu o en bicicleta). Tanmateix, l’efecte pantalla produït per la serralada litoral fa que gran part de la pol·lució quedi en suspensió, empitjorant la qualitat de l’aire i intensificant l’efecte «illa de calor» (heat island effect), que produeix temperatures molt més elevades a la ciutat que a les zones circumdants.

Amb tot això, l’Ajuntament de Barcelona ha fet de la reducció de l’automòbil una prioritat, apostant per la bicicleta com la gran arma. Què ens diuen les dades? A Barcelona, en dies feiners, el 55% de la població es trasllada a peu o en Bicicleta, mentre que en cotxe només ho fa un 15%, que equival aproximadament 710.000 persones. Aquesta xifra augmenta al total de la Regió Metropolitana, on el cotxe passa a representar un 33,4%, unes 5.200.000 persones. Altrament, cada dia es desplacen en cotxe de la RMB a Barcelona 800.000 persones (un 44,2%), mentre que en transport públic ho fan el 52,4%. En resum, cada dia es desplacen a Barcelona unes 710.000 persones en cotxe, mentre que es desplacen cap a Barcelona unes 800.000 persones. En aquest context cal posar realment en qüestió l’aposta de la Bicicleta per a reduir l’ús de l’automòbil i per extensió de la pol·lució a la ciutat.

Barcelona its smog and his "Sagrada Familia" / Cristina Valencia
Barcelona its smog and his “Sagrada Familia” / Cristina Valencia

Tot i que cal posar en valor l’atractivitat de Barcelona per als desplaçaments no motoritzats, cal acceptar que no hi ha hagut mesures contundents per treure l’automòbil dels carrers. La conversió en zona de vianants del centre, l’extensió de l’Àrea Blava i Verda, la reducció (després revertida) de la velocitat als accessos, la creació de la nova xarxa de bus, la implantació del Bicing, o la promesa de prohibir els vehicles dièsel de certa edat; són mesures parcials no emmarcades en una estratègia seriosa i decidida a expulsar l’automòbil de la ciutat.

Cal que la ciutadania ens fem les preguntes adequades per repensar seriosament com ens movem a Barcelona i a la Regió Metropolitana. Quants diners ens ha costat mantenir el cotxe al carrer, a base de perforar la ciutat amb túnels de metro? Quants diners ens hauríem estalviat creant una xarxa eficient de transport en superfície? Per què s’està creant una xarxa ortogonal de bus eminentment barcelonina i no metropolitana? Per què hem reformat la Diagonal sense tenir en compte el transport públic? Per què no hem fet més èmfasi en reclamar carrils VAO a totes les entrades de la ciutat? Donar les culpes a Adif (Ministerio) és fàcil, però no s’ha de fer servir com a cortina per a tots els problemes de mobilitat metropolitana. Tenim una extensa xarxa de Rodalies en un estat malauradament pèssim.

A vegades em pregunto de què ha servit tenir un partit ecologista al govern municipal durant gairebé tots els  governs municipals democràtics (comptant al PSUC). Arran de l’acord aconseguit a la COP21 a Paris, molts governs municipals s’estan posant les piles (com a mínim a nivell comunicatiu) amb les polítiques de mitigació climàtica. Cada cop hi ha un major intercanvi de propostes i experiències, per exemple, amb les ciutats d’ Amsterdam i Copenhaguen com a model de «cyclable cities». El transport per carretera representa el 93% del total d’emissions de CO2 del sector del transport, i per tant, cal posar fil a l’agulla en la reducció de l’ús de l’automòbil. A Barcelona ens trobem actualment immersos en una gran fascinació per la Smart City com a solució de tots els nostres problemes: Self-driving car, Apps per donar i per vendre, semàfors i places de pàrquing intel·ligents, metros sense conductor, targetes contactless, etc. Potser abans de la Smart City, hauríem de tenir smart politics i citizens. L’Àrea Metropolitana ha de posar-se les piles i aprofitar les avantatges competitives per crear un sistema de mobilitat sostenible exemplar. A casa nostra sabem fer bé moltes coses. Siguem un exemple.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca