Em plau anunciar que he caigut a la trampa que m’han parat uns companys i, després d’una ronda de converses, exportaré les meves anotacions al món digital públic. Els qui em coneixen saben que sóc una espècie d’amant de les llibretes, sempre en porto un parell a sobre. Ja sigui perquè una és per escriure-hi anècdotes com l’altre per tenir una base de dades de temes polítics, econòmics i socials.
Recordo en una reunió per explicar el projecte de Revista Mirall com el cap de l’empresa em va fer una broma relacionada amb això: “és curiós que ens presentis una revista digital amb uns documents en paper i en lloc de tenir un Ipad o una tablet vagis amb una llibreta petita”. La seva mà dreta, per sentir-se part de la conversa, va afegir: “potser hauria d’actualitzar-se i entrar al segle XXI, eh!”. La mirada del seu cap, estil “calla imbècil”, va anar seguida de: “no sé si s’ha d’actualitzar o no, però m’agrada la joventut emprenedora i té personalitat pròpia”.
La secció que avui inauguro és un mix entre les dues llibretes, un espai de pensament on parlar tant de qüestions d’actualitat com de moments quotidians. Veurem què donen de si aquestes llibretes que tant em caracteritzen…