Violència masclista i noves tecnologies

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Per Lucía Franco de Paz

El Primer Congrés de Sobirania Tecnològica s’ha realitzat a Barcelona els dies 19 i 20 de febrer amb l’objectiu de “repensar el model de ciutat” i com a contrapès en una setmana en què la ciutat està immersa en el gran esdeveniment de l’any en l’àmbit de la tecnologia: el Mobile World Congres.

En mig de tota la programació treu el cap una xerrada de Violència Masclista i Noves Tecnologies. Aquest acte fet per dones i sobre dones trenca la dinàmica de la gran majoria d’activitats on els ponents són homes. Com va dir una assistent “malauradament sorprèn que en un congrés tecnològic hi hagi una xerrada d’aquest tipus”, ella és professora d’informàtica i a les classes “de cada 30 alumnes hi ha 1 noia”.

La violència masclista és una xacra social en la societat patriarcal en què vivim  i, com diuen les organitzadores, aquest problema també es dóna en l’àmbit tecnològic. És per tot això que han volgut “abordar aquest tema en el vessant 2.0”.

Internet no te cos però té gènere. Cristina Crespo

“Internet no té cos però sí que té gènere”, diu la Cristina Crespo, una de les ponents, que treballa a Gredi Dona i ha fet un treball sobreviolència masclista 2.0.  El món tecnològic i d’Internet “està completament masculinitzat” i les dones segueixen sent minoritàries. En el seu projecte ha arribat a la conclusió que Internet reprodueix tots aquells rols i estereotips de gènere presents en la nostra societat. La dona a Internet  té un paper de submisa, està cosificada sexualment i relegada totalment a les tasques reproductives. En canvi, l’home està apoderat, és dominant i exitós professionalment i socialment. Segons Crespo tot això és la “violència simbòlica que anem normalitzant i que sustenta la base del que acaba sent un feminicidi”.

Misogínia i control en les noves tecnologies

La Maribel Guillamon, una altra de les ponents, és de l’associació No estàs sola, que acompanya a dones que pateixen la violència masclista. Ella explica que amb la tecnologia s’entra “en un camp perillós”, ja que s’afegeixen més eines de control. “Les comunicacions d’avui en dia permeten saber amb qui vas, quina roba portes, quan estàs connectat, on estàs…”; són eines útils per l’abusador.

- Publicitat -

També a les xarxes trobem la misogínia virtual: es desacredita a les dones públicament pel fet de ser dones. “Totes les dones són unes putes, totes les dones només serveixen per follar”; “quantes vegades ho hem sentit?”, pregunta Guillamon. Però les agressions no només van dirigides a persones sinó que també “s’estan atacant comunitats virtuals, plataformes feministes, amb l’objectiu de destruir el discurs feminista que  cada vegada s’està apoderant més”, puntualitza Cristina Crespo.

S’estan atacant plataformes feministes amb l’objectiu de destruir el discurs feminista que  cada vegada s’està apoderant més

D'esquerra a dreta Cristina Crespo, Maribel Guillamon i Isabel Muntané durant la xerrada. By Marc Ordinas i Llopis - Treball propi, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=47130573
D’esquerra a dreta Cristina Crespo, Maribel Guillamon i Isabel Muntané durant la xerrada.
Imatge de Marc Ordinas i Llopis – Treball propi, CC BY-SA 4.0,https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=47130573

Per Guillamon la base està en l’educació. “La violència és un constructe social, ningú neix violent, s’aprèn”. Per això, l’eina per eradicar-la és “desaprendre per tornar a aprendre”. Isabel Muntané, una altra ponent, és impulsora del Màster de Gènere i Comunicació de la UAB amb la finalitat de “canviar aquesta educació”. Des del màster volen ferperiodisme feminista i obrir les vies de les noves tecnologies, ja que els mitjans generalistes no els donen veu. Se les ha acusat de no ser objectives, i Muntané respon que segurament són “més objectives que els altres mitjans”, ja que elles tenen en compte el 50% de la població.

Atacs masclistes a les xarxes

Sovint són “insultades i vexades” però això no les atura. “Cada cop que publiquem articles automàticament apareixen els trolls masclistes fent comentaris, difamant els articles i atacant-nos personalment”, explica Muntané. Les eines d’atacs masclistes han augmentat gràcies a les xarxes. Segons Muntané “els homes masclistes estan molt més organitzats perquè a la primera expressió feminista a la xarxa apareixen ràpidament com a trolls”. Ells veuen que les dones i homes feministes s’apoderen i per això estan desenvolupant un altre tipus de masclisme, amb un discurs molt més treballat, amb un llenguatge més subtil, amb una manipulació de dades. Tot i això, ella creu que el feminisme no retrocedeix.

“Tenim les noves tecnologies al nostre abast i al nostre poder, i les hem d’aprofitar”

“Hem de fer explotar el patriarcat i demostrar que no estem soles, que fem xarxa”, diu Muntané. El masclisme no para de tenir en el punt de mira en les dones que estan en llocs de poder patriarcals i que l’estan fent explotar des de dins. Isabel Muntané conclou: “tenim les noves tecnologies al nostre abast i al nostre poder, i les hem d’aprofitar”.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca