habitació 1418 / Miquel Taverna

Una porta vidriada, només cal una porta vidriada, per delimitar el món real – malauradament en múltiples ocasions escèptic envers el món de l’art i de la creació– i aquest nou món que en uns minuts se’m presentarà i aconseguirà entusiasmar les meves oïdes sentint un fort optimisme respecte a la possibilitat que, poc a poc, els museus barcelonins es puguin anar implicant cada vegada més amb el seu context demogràfic i territorial.

Quedo amb l’artista Fito Conesa, a càrrec de l’Habitació 1418, entre el CCCB i el MACBA,  convertint-se aquest fet purament instintiu en una picada d’ullet a les dues institucions que col·laboren amb el projecte. Emmarcats per aquests dos monuments contenidors d’art, Fito m’explica el casual inici de la proposta, com un innocent “¿Estás por aquí?”, referint-se a la ciutat comtal, va fer possible que passés de realitzar activitats per a joves al CaixaForum de Madrid i de Barcelona a erigir l’Habitació 1418 d’ençà fa dos anys.

La proposta és senzilla: tallers gratuïts –pràctics i teòrics- destinats a joves d’entre 14 i 18 anys realitzats els dissabtes de 17 a 21 hores.  Tot i així aquests no són uns tallers convencionalment acadèmics i s’allunyen de la idea d’activitat extraescolar. Per a Fito Conesa existeix una “necessitat de generar un cert hàbit presencial” però aquest parteix, alhora, de la llibertat horària, comprenent el desassossec adolescent, així com de la diversitat de públic que pot ser partícip: “No només són nois del raval sinó que estem oberts a altres públics, no pretenem ser un lobby.”

Precisament aquesta llibertat és també palpable en la decisió d’activitats a realitzar. L’artista i moderador del projecte entén que aquest s’ha de desenvolupar de forma natural. D’aquesta manera els roomers – com ells s’autoanomenen- decideixen, en múltiples ocasions, el camí a seguir i les propostes que volen tractar a l’Habitació convertint-los en el nucli del projecte. És precisament l’evolució espontània d’aquest el que porta a Fito a definir-lo i a defensar-lo com un “projecte pilot constant” basat en la improvisació que parteix dels neguits dels roomers, en el que el mateix moderador no té “ni idea del que passarà el pròxim dia” tot i l’existència d’unes bases prèviament programades. Per a ell no són tant rellevants els temes tractats com el gaudi del procés i entén el treball creatiu com una “excusa per l’inici de noves dinàmiques entre el grup”.

habitació 1418 / Miquel Taverna
habitació 1418 / Miquel Taverna

Contràriament a la exagerada visió compartida per molts de l’adolescent basat en la negació melodramàtica del món, Fito Conesa recalca que “els interessos dels adolescents són els mateixos que els dels adults” i que sortosament, lluny del passotisme que ens volen fer creure, aquests són un públic crític, irònic, qui es qüestionen aspectes que van més enllà de l’art prolongant-se a la cultura contemporània com la robòtica o l’ús i els objectius dels mitjans audiovisuals i de les xarxes socials. Cal aturar-se en aquestes últimes que esdevenen un punt clau en la quotidianitat de l’Habitació 1418 així com un reflex de la comunament mencionada Generació Y que la conforma. Només cal veure el seu compte de instagram on es bombardeja tot contingut impartit o l’anàrquica web de l’Habitació a partir de la qual s’inicia un entramat cap a comptes individuals dels roomers.

A banda de l’experimentació amb diferents matèries, el projecte també juga amb els límits arquitectònics. Partint dels paràmetres donats, hom no déu ser incrèdul i pensar que l’Habitació és precisament això. Paradoxalment l’Habitació no és una habitació, sinó que podem abraçar dins  d’aquesta noció tot espai on estiguin els seus roomers i és, precisament, aquest fet el que eleva a una categoria superior l’Habitació 1418. Estem xerrant a l’Auditori del MACBA asseguts en dues cadires d’entre les múltiples que formen un gran cercle, l’espai és diàfan i mutable per a cada una de les accions dutes a terme. Però l’activitat s’extrapola al vestíbul del Centre d’Estudis i de Documentació del MACBA, on un gran croma i un seguit de tablets disposades sobre una taula estan preparades per ser usades, així com a les institucions que hi participen, o a la mateixos carrerons del Raval.

habitació 1418 / Miquel Taverna
habitació 1418 / Miquel Taverna

La conversa conclou en front d’un gran panell que adquireix el major dels protagonismes tot just franquejant aquella alquímica porta vidriada de la que parlava a l’inici. Un panell de pissarra en el qual s’inscriu el distintiu de l’Habitació 1418 que, alhora, es veu emmarcat per un mural de gargots creant, indeliberadament, una oeuvre d’art al més pur estil basquiatà  – sempre agrada la nominalització dels grans cognoms de la història de l’art- en el que personatges i rostres naïfs es juxtaposen a referències de pàgines socials.  Penso en aquest petit racó com una joia per a qualsevol antropòleg interessat en la societat contemporània.

I allà em trobo, al vestíbul de l’immoble on es fa possible aquesta espècie de món utòpic sense prejudicis, amb l’home que aconsegueix moderar aquest particular cosmos mirant a través de la reiterada porta vidriada cap a la Plaça dels Àngels on ja s’ha imposat el fred capvespral, tot i així la banda sonora de la plaça composta pel baix continu vigorós dels skaters caient un truc es manté constant.

COMPARTIR