Periodisme ciutadà, una bona alternativa?

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

S’entén per periodista ciutadà tot aquell qui, sense tenir formació periodística, participa activament en la creació de continguts periodístics. Aquesta figura, facilitada pels canvis tecnològics recents com l’arribada d’Internet, dispositius mòbils i xarxes socials, ha passat a ser un company més del periodisme tradicional. Hem vist com s’ha passat d’un model unidireccional, on els periodistes érem ‘amos i senyors’ dels continguts i de la informació i l’audiència era un mer receptor,  a una tessitura on els ciutadans formen part del procés productiu periodístic.

Crec que és rellevant destacar que l’he definit com a company, no substitut. I és que algunes veus reivindiquen que aquest tipus de periodisme és el futur, una mena de periodisme ‘del poble pels del poble’, sense les jerarquies d’un periodisme tradicional que molts cops obeeix a un estrat social determinat i decideix els continguts que genera d’una forma una mica allunyada d’allò que en podríem dir ‘interès comú’.

I és ben cert -i això que jo mateix sóc periodista- que aquest tipus de periodisme, per la seva naturalesa, presenta unes idoneïtats ben encisadores. El periodisme creat per ciutadans és capaç d’aprofundir les notícies que provenen dels mitjans de comunicació i de donar-les-hi un altre color. Aquest tipus de periodisme també és hàbil en denunciar totes aquelles veritats a mitges que els grans mitjans pretenen imposar, donar versions alternatives. I per últim, com dolçament diu Mirvajová, el periodisme ciutadà aporta una cara més ‘humana’ a l’actualitat informativa.

No puc deixar-me el component estrella d’aquest tipus de periodisme, la seva voluntat democratitzadora. Els continguts creats per l’audiència representen una gamma molt més plural i nombrosa de la societat que la del periodisme tradicional. Es tracta d’un procés compartit, on tothom -que tingui connexió a internet i visqui en països occidentals-, independentment de la seva posició social o ideologia, hi pot fer una aportació. És més, en països castigats per règims polítics o per la repressió, el periodisme ciutadà ha mostrat ser l’eina per donar veus alternatives a les minories.

No obstant, i sí, resulta que com tot en aquesta vida, no hi ha blanc o negre, el periodisme ciutadà comporta molts perills. Si bé el periodisme tradicional -encara que molts cops no ho aconsegueixi- sempre intenta publicar fets fiables on la màxima normativa és la veracitat i objectivitat, el periodisme ciutadà no té per què compartir aquests valors.

M’agradaria repetir un experiment al que vaig participar en un seminari. Mireu aquest vídeo abans de continuar llegint, és en anglès, però crec que es pot entendre bastant bé (no s’hi val fer trampes). Un cop l’acabeu, podeu continuar.

- Publicitat -

Què us ha semblat? A grans trets es podria dir que és un vídeo que mostra com els rebels de Síria han de viure en unes condicions deplorables, sense feina, sense menjar, sense família i sense vida. Tràgic. Però ep! Alerta! És un engany! Torneu a mirar el vídeo…Veieu una bandera en la part superior esquerra? Doncs sí, és la bandera de l’Estat Islàmic. Què vol dir això? Que ens han donat gat per llebre, provocant que fins i tot ens haguem sentit colpits en veure una peça propagandística creada per un grup terrorista.

Aquest cas és només un dels exemples de com de perillós és creure’s tot allò que es disfressa de periodisme i a més de denotar la necessitat de tenir un periodisme rigorós. D’acord que el periodisme tradicional moltes vegades no ho és, però sí que té per objectiu ser-ho.

La meva intenció no és desprestigiar el periodisme ciutadà, m’he dedicat a enumerar alguns dels seus beneficis, però és evident que encara necessitem els periodistes com a gatekeepers o guàrdies per controlar la informació. Però per sobre de tot, sigui quin sigui el tipus de periodisme que consumim, cal ser crític i escèptic amb allò que se’ns presenta com objectiu, o caurem en paranys tan perillosos com aquest.

Vols més històries? Segueix-me @Pepm_Sanz

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca