Sempre m’ha resultat curiós veure com en molts exercicis per guanyar seguretat davant del públic un dels temes que t’acaben posant sobre la taula és: “pots parlar del teu actor o actriu preferit i explicar per què”.

M’agrada el cinema, però mai fins al punt de recordar el nom exacte d’aquell actor. M’explico, la pel·lícula El Pianista trobo que és una obra mestra, el protagonista ofereix una actuació excepcional fins al punt d’aprimar-se els quilos necessaris per tenir un esquelètic. Va complir un règim molt estricte per tenir l’aspecte decrèpit que al llarg del film va desenvolupant. L’actor, Andy Brody, dels pocs que conec com Will Smith, Russell Crowe i Robert Downey Jr. Sí, puc exposar que m’agraden per dues o tres característiques relacionades amb algunes de les seves pel·lícules, argumentar en un text de 800 paraules ja és més difícil.

Quan vaig viure a Anglaterra, recordo que en una classe la professora em va preguntar, “com pot ser que no sàpigues dir per què és el teu preferit?”. Doncs miri, perquè m’agrada l’actor i el rol que juga en la pel·lícula. No segueixo la seva trajectòria i menys encara la vida personal. “I alguna actriu així que t’agradi?”. Des de l’any 2000 que vaig sentir que la Catherine Zeta-Jones era un sex symbol que sempre dic el mateix nom. No s’ho creia.