Durant deu anys fou la figura més famosa del món àrab a Occident, identificat sempre per les seves barbes de savi religiós i les seves robes tradicionals, sovint amb un missatge amenaçador contra els EEUU i els seus aliats a l’Orient Mitjà; també gaudia d’un ressò important al món àrab, amb més detractors que partidaris, representant-se en els seus vídeos a lloms d’un cavall recreant la imatge del Profeta Mahoma. El perfil públic d’estrella de la gihad de l’Osama Bin Laden dels seus últims deu anys fou ben diferent del que tingué al llarg de la seva vida anterior.

Nascut en una família de l’Aràbia amb antecedents iemenites, el pare d’Osama era un magnat de la construcció amb molts contactes amb la família reial dels Saud, la qual cosa beneficiava molt els seus negocis. Donat que Osama tenia molts germanastres amb els quals repartir la fortuna familiar, heretà una quantitat de 25 a 30 milions de dòlars amb els quals posà en marxa la seva pròpia empresa constructora. Osama havia rebut una educació universitària fonamentada en el món de l’economia però pel seu compte havia estudiat la religió islàmica i s’havia format una opinió política molt forta per la qual cosa, en saber de l’arribada al poder dels comunistes a l’Afganistan, feu camí cap allà.

El 1979 Osama s’instal·la a Pakistan on utilitza els beneficis de la seva empresa constructora per a donar suport als mujahidins, així com facilitar el pas de nous combatents a l’Afganistan des del país veí (una feina en la qual col·laborà intensament amb la CIA). No en té prou amb això i decideix unir-se com un combatent més a les files del general Hekmatyar, tenint un paper destacat en la batalla de Jaji (1987) en la qual fou ferit al peu però que li va valdre una reputació de guerrer ferotge. En tornar a l’Aràbia Saudita el 1990 és rebut com un heroi nacional si bé, les seves divergències amb la família reial respecte a la posició davant la invasió nord-americana de l’Iraq fan que hagi de trasplantar el 1992 la seva nova organització, Al Qaeda, al Sudan. Paral·lelament i tal com havia fet a l’Afganistan, Osama organitza una xarxa de suport als bosnians, combatents musulmans a la guerra de Iugoslàvia, proveint-los subministres i nous combatents internacionals.

La nova base d’Al Qaeda fou Khartum, la capital del Sudan, on comptaven amb la simpatia del president Hassan al-Turabi (qui més tard s’emparentaria amb Osama mitjançant un matrimoni). Des de Khartum, Osama seguí gestionant els seus negocis familiars i la seva xarxa de combatents internacionals a Bòsnia, així com a nous escenaris. Però dos fets complicaran la seva situació al Sudan: els enfrontaments amb la família dels Saud que li suposà la pèrdua del seu passaport el 1994, i el fallit intent d’assassinat del president egipci Mubarak el 1995. Pressionat pels egipcis, Turabi insta Bin Laden a què se’n torni a l’Afganistan on encara compta amb nombrosos contactes.

Si bé la primera parada d’Osama a l’Afganistan fou al territori controlat per l’Aliança del Nord, ben aviat veié que tenia més afinitats amb el Mul·là Omar, cap dels talibans, així que es trasllada al seu feu de Kandahar el 1997. Amb el suport de l’ISI (el servei secret del Pakistan), Bin Laden tornà a obrir els camps d’entrenaments de la guerra contra els soviètics per als reclutes d’Al Qaeda a territori talibà, a canvi de la protecció d’Omar, Osama envià un important contingent de soldats àrabs per a recolzar els talibans en la conquesta de Mazar-e Sharif. Cal destacar que, si bé Afganistan fou l’indret amb més milicians d’Al Qaeda, aquests no van ser mai decisius en les estratègies del govern talibà.

L’any 1998 Al Qaeda canvia la seva estratègia global, decidint-se per atemptats contra els interessos nord-americans, sent les ambaixades d’aquest país a Tanzània i a Kenia els seus primers objectius occidentals. Dos anys més tard s’atreveix a atemptar contra el destructor naval USS Cole quan recalava al port iemenita d’Aden, matant a 17 mariners dels EEUU, i posant Osama en el punt de mira dels serveis secrets americans. L’opinió pública però, no el coneixerà fins als atemptats de l’11 de setembre del 2001, quan posi fi la vida de 2996 persones. A partir d’aquell dia, Osama esdevé l’objectiu número u del govern dels EEUU, posant preus astronòmics per la seva captura o mort (l’any 2007 el Senat arriba a oferir 50 milions de dòlars); també es converteix en la justificació de la Guerra contra el Terror del president Bush, el qual inicia tot un seguit d’intervencions militars unilaterals a l’Àsia, sent el primer objectiu el govern dels talibans, que es nega a entregar el líder d’Al Qaeda.

En aquest punt entren en joc tota una sèrie d’interessos regionals que, per raons òbvies, s’amaguen a l’opinió pública, com és el cas del paper del Pakistan, membre de la coalició anti-talibà i al mateix temps el seu protector. I és que el Pakistan, o més aviat l’ISI, necessita un govern amic a l’Afganistan en cas d’una eventual guerra contra l’Índia, així com grups armats independents que puguin atemptar contra els seus enemics regionals. Quan l’exèrcit dels EEUU es troba assetjant Kandahar i l’Aliança del Nord Mazar-e Sharif, desenes d’instructors militars pakistanesos es troben sobre el terreny donant suport als talibans. A la batalla de Tora Bora (17 de desembre del 2001), Bin Laden aconsegueix fugir dels americans i arribar a través de les muntanyes a la banda del Pakistan dels territoris paixtu, salvant-se de moment. No corren la mateixa sort molts dels milicians d’Al Qaeda, entregats pels talibans a l’Aliança del Nord a canvi de salvar les vides.

La pèrdua del seu refugi més important converteix Al Qaeda en una organització molt més feble però, gràcies a la publicitat que li fan els mitjans, obté una projecció internacional que molts grups gihadistes autònoms aprofiten per a donar-se ressò. Osama Bin Laden, per la seva banda, deixa progressivament el lideratge de l’organització per a convertir-se en una figura simbòlica mentre l’egipci Al-Zawahiri pren el rol de poder. El 2 de maig de 2011 un comando de les forces especials americanes maten Bin Laden a Abbottabad (Pakistan) i llencen el seu cos al mar per a evitar que la seva tomba es converteixi en un lloc de pelegrinatge.

El president Obama s’ha apuntat un triomf que al president Bush se li va escapar de les mans, el cas és que, l’operació acaba suscitant més preguntes que respostes. Donat que la residència de Bin Laden es trobava molt a prop d’una acadèmia militar del Pakistan, no és estrany pensar que l’ISI sabia on era el líder d’Al Qaeda. D’altra banda, el fet que les forces especials facin una operació al Pakistan sense permís i que el govern del país no formuli una queixa ferma reafirma la idea que l’amagatall de Bin Laden era conegut. Aquesta situació ens dóna una imatge ben diferent de l’Osama dels darrers anys, més que el líder d’una organització terrorista internacional, un peó que el govern del Pakistan vigilava a l’espera de poder utilitzar-lo o entregar-lo quan arribés el moment.