L’art (també) és política

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Hi ha temes que sembla que costa que aflorin al debat col·lectiu, que resten en la penombra del tabú social i que rarament surten a la llum per a parlar-ne amb tots els ets i uts. Tanmateix, de tant en tant un feix de llum il·lumina l’aire espès que envolta aquests temes, i com el fum de les cigarretes, dissol l’obliteració i permet que es parli – i que per tant, es pensi – de quelcom incòmode, com podria el fenomen de les associacions de fumadors de cànnabis que en els últims anys han anat proliferant a Barcelona.

Si bé és cert que aquesta tasca es podria dur a terme mitjançant multitud de pràctiques diverses, com de costum n’hi ha una que apel·la directament a la consciència del públic i que permet una interactuació molt més directa: l’art. Això ens porta altre fins al barceloní barri de Gràcia, on enfilada al cèlebre carrer Verdi, es troba la Galeria H2O. Amb una tipologia singular – no totes les galeries poden presumir de tenir un jardí propi – la H2O aposta per la fotografia com a puntal artístic, posant així sobre la taula que actualment hi ha una gran producció de fotografia artística de qualitat al nostre territori (i a fora) que mereix tenir el seu lloc dins el panorama local, on queda sovint relegada a una immerescuda segona fila.

Així doncs, el passat dia 3 de desembre, l’artista italià Pietro Milici (Palermo, 1984) va inaugurar a aquesta sala gracienca l’exposició Let Our People Grow, un projecte viu (work in progress) que es dedica a fotografiar a individus assidus a grow shops, associacions de consumidors de cànnabis, cultivadors. Òbviament, sense aquest capital humà no existiria cap mena d’iniciativa que es dediqués a obrir locals fumar-se un porro amb tota calma i tranquil·litat al bell mig de Barcelona, i és en la varietat d’aquest capital humà on Milici posa tot l’èmfasi: trenca tots els tòpics possibles mostrant la vastíssima varietat de persones que s’apropen a aquests establiments a consumir marihuana de manera alegal.

Amb la dissolució de les tenebres i penombres pròpies dels clixés estètics que s’associen tradicionalment amb el fumar maria – a saber: rastes, reggae-ska, piercings… – el que ens permet Let Our People Grow és obrir el debat que roman intacte darrere d’aquesta legalitat difusa que plana sobre la droga tova: la necessitat de la regulació del consum d’aquesta substància. No és pas cap secret que el fet de prohibir per llei un producte no fa pas que aquest es deixi de consumir – i menys si produeix qualsevol tipus d’addicció per minsa que sigui – ans al contrari: fa aparèixer un mercat submergit, i associat a aquest, la delinqüència i gente de  mal vivir en general que es mou al voltant del narcotràfic. Aprofito aquest moment de reflexió política per fer memòria: als anys vint els EUA van implantar la llei seca que va suposar la prohibició de l’alcohol i amb aquesta el naixement del creixement sense fre del crim organitzat, personificat a Chicago per la figura d’Al Capone Scarface. Un cop engarjolat Capone, amb la derogació d’aquesta llei estúpida es va donar una bona estocada a l’economia del crim organitzat. Si bé és cert que no és ben bé el mateix – una cosa és l’alcohol i l’altra la maria – també ho és que la regulació legal del consum de cànnabis seria quelcom fàcilment justificable des d’un punt de vista ètic i social.

Tornem però a les fotografies en si mateixes. Hàbilment, el jove fotògraf italià – establert a Barcelna des de fa temps, per cert – repeteix un mateix format de retrat per a tots els individus de la sèrie: un fons neutre, fosc, posa tot l’èmfasi en l’acció de fumar que duen a terme els retratats, que es deixen entreveure per les capritxoses formes que el fum traça al seu voltant. Expressions de tota mena es dibuixen als rostres dels immortalitzats, que podem trobar a tots els estrats de la societat, cosa que no fa sinó evidenciar una realitat, que cada cop més persones i més diferents s’apropen al consum de cànnabis i els seus derivats.

Curiosament, la inauguració de la mostra al públic d’aquest projecte singular, va permetre comprovar en primera persona el que Let Our People Grow  fa manifest: una gran varietat de persones – algunes d’elles representants de grow shops i associacions de consumidors – van fer acte de presència i van desfilar per sota els arcs de la sala central de la galeria H2O per acabar discutint entre altres coses del gran tema de la legalització entre cerveses i amics al petit jardí que s’oculta darrere de la sala.

Fer política és parlar, i parlar és – o hauria de ser sinònim de – pensar. Aquest projecte de Pietro Milici ens recorda que es pot fer política des de molts llocs diferents, no només des dels púlpits que dia rere dia ens assetgen a televisions, ràdios, xarxes socials. La política va més enllà dels partits, i és necessari que això ho recordem, sobretot en època de campanya.

- Publicitat -

En qualsevol cas, fins al pròxim 30 de desembre, podreu veure in situ aquesta mostra d’art polític a la Galeria H2O al carrer Verdi.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca