29N, resultat d’una campanya bumerang?

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Els analistes afirmaven, quasi de manera unànime, que les dues setmanes d’ençà del ple d’investidura fins a l’assemblea de la CUP d’aquest diumenge per concretar la seva postura serien molt llargues. Llargues, tenses i plenes de pressions mediàtiques i polítiques. S’apropa el diumenge 29N, i ho fa amb titulars periodístics que aprofiten qualsevol veu heterogènia per titular que hi ha una crisi dins la candidatura popular. No ens ha d’estranyar, el periodisme en tres setmanes ha relatat tres crisis diferents i totes relacionades amb entitats i forces polítiques sobiranistes. Vegis perquè genera més circulació i visites al mitjà o bé per una mentalitat que només concep l’organització com una disciplina de ferro, homogènia i amb fervor cap a la paraula de la direcció o el líder. Una percepció que avui es redueix al concepte de “vella política”. El lector ha de comprendre que, com deia Gramsci, mentre “el vell món es mor, el nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres”. La nova política arribarà acompanyada d’un nou periodisme.

Durant aquestes dues setmanes el “pressing CUP” ha esdevingut un efecte bumerang esperat. Mentre les territorials cupaires van concretant postures per arribar a diumenge amb un debat ple de discrepàncies, les bases del partit han contemplat com el procés s’ha reduït inevitablement al qui i el culpable, a la presidència d’Artur Mas i la CUP. La tensió que ha generat l’estratègia de comunicació de CDC i l’estigmatització cap a la força popular ha rebotat la postura d’alguns membres que fa dies apostaven per cedir la presidència a Mas a canvi d’unes línies d’acció comunes, ja que “el procés constituent l’han de fer 72 diputats”. Avui, a poc més de tres dies, alguns d’aquests canvien el seu sentit del vot i aposten pel “no”. Ho fan perquè estan esgotats d’una campanya basada en el xantatge i que centra tot un procés a una figura, allò que abans era un actiu ara esdevé “l’obsessió d’una força que arrossega casos de corrupció i una política que històricament s’ha caracteritzat per l’autonomisme”. En aquests últims 14 dies s’han comès molts errors, molts dels quals es van avisar.

Què esperar del 29N? 

Si no guanya una postura per clara majoria, es traçaran unes línies a seguir. Es plantejaran diferents opcions, dues de les quals ja es coneixen. La clara manifestació de CDC per mantenir el candidat Mas i no apostar per qualsevol altra que faciliti l’acord no només genera la sospita que anteriorment mencionava, condiciona les altres opcions que es posaran sobre la taula. Deia un convençut del ‘sí’ a Mas que ara ha canviat el seu vot, “la campanya que s’ha fet ens ha fet mal, ara només penso en què el més gran que pot fer Mas és una passa enrere. No només el faria políticament més gran, el dotaria de més legitimitat per futures eleccions”.

Qui podia esperar que comparar la CUP amb PP, C’s i PSOE faria mal? Com imaginar-se que relacionar el CNI amb la segona força independentista del Parlament enduriria o canviaria la postura d’alguns? Que res ens agafi per sorpresa a hores d’ara.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca