Consumir el que comprem, comprar el que necessitem

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Tristram Stuart durant una conferència a Itàlia al 2010

Un problema, mil solucions.

“El nostre somni és un món sense pobresa”. Objectiu tallat en pedra a la seu central a Washington del Grup Banc Mundial. L’entitat global cerca d’ençà la seva creació, el 1944, acabar amb la pobresa extrema i promoure la prosperitat compartida. Amb aquesta missió es va establir el primer objectiu de desenvolupament del mil·lenni. Un acord que pretenia reduir a la meitat la taxa de pobresa registrada el 1990, marcant-se com a termini màxim per assolir la meta el 2015. Gràcies a la feina feta per l’organització i a la col·laboració de més de 145 països els resultats es van aconseguir cinc anys abans de la data límit prevista. Una de les variables que va afavorir l’assoliment de l’objectiu va ser el creixement sostingut dels països en vies de desenvolupament. És rellevant el cas d’Àsia on 250 milions de persones han superat el llindar de pobresa i mantenen al món en el camí per aconseguir aquesta fita.

Tot i així, la quantitat de persones que segueixen vivint en condicions de pobresa extrema en el nostre planeta és inacceptablement elevada. De fet, les Nacions Unides han quantificat recentment en 1000 milions les persones que avui estan passant gana al món. Un 70% de les quals són dones. Una situació que provoca que més de 13 milions de nens i nenes morin cada any per malalties i infeccions relacionades directament amb la manca d’aliments. L’Organització Mundial assevera, no és un problema de producció d’aliments sinó d’accés a ells. En aquesta mateixa línia s’hi troba Tristram Stuart, un autor i historiador britànic que dedica la seva vida a conscienciar al primer món de la mala pràctica de malbaratar els aliments. Stuart va publicar ara fa quatre anys “Malbaratament”, un llibre on denuncia el malbaratament alimentari que es produeix al món. Segons la publicació Estats Units malgasta cada any 40 milions de tones d’aliments que de no anar al cubell de les escombraries podrien alimentar als 1000 milions de persones que passen fam al planeta.

En una entrevista amb motiu de la presentació del seu llibre a Intermón Oxfam, Tristram Stuart, afirmava que la solució no és enviar els aliments sobrants als països que ho necessiten. L’autor explica que la solució passa per “menjar el que es compra, i comprar el que es necessita”. Per exemple, continua Stuart, quan comprem pa, estem interactuant amb el mercat global del blat. Si comprem més pa del que necessitem estem incrementant la demanda del pa per sobre de l’oferta. Això significa que el blat pujarà de preu i per tant els països pobres que compren els aliments al mateix mercat mundial que els rics no tenen accés al mateix. En canvi, si compréssim menys pa quedaria més producció de blat disponible per a l’Àfrica i l’Àsia i el preu de la matèria primera baixaria. Una altre mesura que apunta l’autor és pressionar als supermercats locals per a que donin a les organitzacions socials de la seva localitat aquells aliments que estan apunt de caducar. Una pràctica que comença a dur-se a terme a Nord Amèrica però que encara es resisteix a establir-se a Europa. Una altre manera d’incentivar l’eradicació del malbaratament dels aliments passaria per fomentar la transparència de les empreses que participen en la cadena alimentària. És a dir, si obliguéssim legislativament a les empreses de la cadena alimentària a fer públiques les tones diàries de menjar que llencen a les escombraries o rebutgen tot i ser aptes pel consum humà, es crearia una competència sana entre elles per a convertir-se en l’empresa que menys aliments malbarata; i així congraciar-se amb el públic o consumidor final. Una mesura que ja s’està implantant amb èxit a Noruega, afirma Stuart, i que hauria d’estendre’s arreu d’Europa i Nord Amèrica.

Nevera social a Berlin
Nevera social a Berlin

Finalment, l’autor britànic creu que una inversió mínima però sostinguda en infraestructures agrícoles als països pobres ajudaria a reduir la taxa de pobresa. De fet, molts aliments es podreixen en els camps de cultiu per la manca de infraestructures. En aquesta mateix sentit actua la FAO. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura treballa en la iniciativa Save Food, amb la que pretén que els sistemes alimentaris redueixin la pèrdua i el malgast dels aliments. I doncs, recuperant només la meitat del que es perd o malbarata seria suficient per alimentar al planeta. Una vegada més les dades ens porta a afirmar que el problema no és la manca de producció sinó la seva pèrdua.

¿Què entenem per malbaratament d’aliments?

Un terç de tots els aliments produïts a escala global es fan malbé o es malgasten abans de ser consumits per la població. Un fet que representa alhora una pèrdua de mà d’obra, aigua, energia, terra i de tots aquells altres recursos utilitzats per a la producció d’aquests aliments. Però realment que considerem per malgast d’aliments? Segons la FAO, quan ens referim al malbaratament fem referència a la seva reducció durant les etapes successives de la cadena de subministrament dels aliments destinats al consum humà. És a dir, si un aliment es fa malbé abans d’arribar al consumidor per manca d’infraestructures parlem de malgast d’aliments. Aquest mal estat pot produir-se doncs per problemes de recol·lecció, emmagatzematge, embalatge, transport o pels mateixos mecanismes que regulen la llei del mercat com els preus, o els marcs institucionals i legals.

- Publicitat -

Així doncs, si cultivem pomes però no disposem de suficients camions per a transportar-les fins al client final i com a conseqüència es fan malbé, parlem de malgast d’aliments. Si els minoristes rebutgen pomes que essent consumibles són rebutjades pel seu aspecte, parlem de malbaratament d’aliments. Quan les normes d’etiquetatge de la data de caducitat són massa rígides o donen lloc a confusió i com a conseqüència aquell aliment es llença malgrat ser apte pel consum, parlem de malgast d’aliments. Si el client final compra més del que necessita i aquell producte es podreix a la seva nevera, parlem de malbaratament d’aliments. En definitiva, tota aquella conducta humana que deixa fer malbé un aliment que podria haver estat consumit per un altre per falta d’organització, finançament, comprensió, o conscienciació es considera malbaratament.

Actuacions locals, solucions globals

“Alimentar a 5000”. És una de les actuacions locals que han volgut donar solució a petita escala vers la problemàtica del malgast d’aliments. Aquesta campanya va tenir lloc ara fa sis anys a Trafalgar Square, Londres, de la mà de Tristram Stuart. L’esdeveniment tenia com a objectiu repartir cinc mil racions de menjar a persones que passen fam a la ciutat; amb la particularitat que aquest menjar sinó hagués estat repartit s’hagués tirat directament al cubell de les escombraries. L’acte es va repetir a milers de localitats d’arreu del món, i va voler mostrar que era possible minvar la taxa de pobresa si es comptava amb la col·laboració ciutadana.

Ara, la població de Galdakao, al País Basc, ha volgut fer-se seva aquesta filosofia i ha engegat el frigorífic. Es tracta d’una iniciativa portada a terme per l’associació de voluntaris de la localitat que pretén evitar que el menjar sobrant o a punt de caducar tingui com a destí l’abocador. En què consisteix? L’associació ha dipositat un frigorífic als carrers de la població per tal que aquells veïns que tinguin menjar a punt de caducar, o els bars que tenen excedent del dia puguin dipositar els aliments a la nevera. Tots els menjars que es deixen han d’estar degudament etiquetats amb la data en que es lliuren. D’ençà que es va posar en marxa el passat 30 d’abril, la nevera ha rebut tot tipus de plats. Des de llenties, gelats, batuts, truites, o una gran quantitat de “pintxos” que cada nit sobren de les barres dels bars.

L’acció està sent un èxit ja que ha aconseguit que cada dia s’ompli i es buidi durant la mateixa jornada. A més a més, el civisme de la població ha ajudat que aquesta iniciativa s’estigui perpetuant. La nevera, doncs, no només és utilitzada per persones sense recursos, sinó també pels conciutadans. L’objectiu principal, insisteixen els organitzadors, és aprofitar aquells aliments que, d’una altre manera, acabarien a les escombraries. I conseqüentment dotar a les persones sense recursos d’un plat a taula. La idea que ara es vol exportar a altres localitats del municipi prové d’Alemanya, on aquesta pràctica s’està estenent. També altres regions espanyoles, com Múrcia, estan engegant iniciatives com aquesta.

A escala nacional el Banc d’Aliments també lluita a diari per a eradicar el malbaratament i la fam al nostre territori. “La fam no fa vacances”, “El gran recapte” o el “Tió solidari” són algunes de les iniciatives que aquesta organització sense ànim de lucre porta a terme per tal de fer més just i equitatiu el repartiment d’aliments. A través de la col·laboració ciutadana, de les entitats receptores i del seu esforç , el Banc dels Aliments ha aconseguit, durant el 2014, repartir 16.000.000 quilos d’aliments que han servit per abastir a 152 mil famílies. Un èxit que ha de seguir creixent. I nosaltres què podem fer? A diari, tenim la possibilitat de posar el nostra gra de sorra i contribuir a eradicar la sobreproducció, el malbaratament, i de retruc la fam. Voluntariat, conscienciació, o consumir el que comprem, i comprar només allò que necessitem en són la clau.

 

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca