El naixement d’una nova cultura

No és un fet que es doni cada dia – més aviat és quelcom inusual – que una publicació digital tingui l’oportunitat d’obrir un espai físic, i encara menys que aquest estigui dedicat íntegrament a l’art i la cultura. Posats a inflar aquesta ja inusitada situació, cal sumar-hi que en rara ocasió aquest tipus d’espais estan impulsats i conduïts per gent jove. Contra tots aquests pronòstics, el passat divendres 23 d’octubre, amb motiu del segon aniversari de la Revista Mirall, el barceloní barri de Gràcia va testimoniar la inauguració de l’espai AnGram i el seu primer esdeveniment cultural: l’exposició Caos Normatiu de l’artista Gorka Piñol.

Les acolorides retícules de les obres del jove creador van manifestar la vitalitat del naixement d’aquest nou espai; la gent anava desfilant i xerrant animadament per les sales emblanquinades, sota l’atenta mirada del palimpsest cromàtic aparentment fruit de l’atzar que Piñol aconsegueix entaforar al llenç. Tanmateix, va arribar un punt en el que el públic va deixar de desplaçar-se per les sales d’ AnGram, era el moment de la nit, calia una mica de silenci i solemnitat per a commemorar un fet important: els dos anys d’existència de la Revista Mirall. Com és habitual en aquestes ocasions, els parlaments dels responsables de la publicació i l’organització artística de l’espai, Joan Solé i Joan Vila, el mateix Gorka Piñol, i el padrí polític de Mirall, Eduardo Reyes, van aportar un aire institucional a una vetllada en què es va fer repetit l’èmfasi en tres conceptes: il·lusió, joventut i futur.

Eduardo Reyes, Gorka Piñol, Joan Vila i Joan Solé
Eduardo Reyes, Gorka Piñol, Joan Vila i Joan Solé Foto/Diana Colominas

Seguidament als parlaments vingueren les que són les permanents protagonistes a totes les inauguracions, les daurades bombolletes del cava, cortesia de Mas Codina, que feien fluir riures, converses i observacions amunt i avall de l’espai Angram i les voreres del gracienc carrer de la Granja, ben plenes fins ben bé tocades les deu de la nit. Entre copes, algunes cigarretes i un somriure de satisfacció que podríem definir com col·lectiu, vàrem poder testimoniar l’assistència de personalitats molt diverses, des d’alumnes i professors universitaris – tant del Màster de Gestió d’Empreses Culturals com del d’Estudis Avançats d’Història de l’Art, ambdós de la UB – fins a personalitats periodístiques com Cristian Segura. També hi van fer acte de presència l’Helena Basañagas i els germans Eusebi i Jordi Vila Delclòs (el primer pintor i el segon il·lustrador) que van aportar artisticitat al públic assistent.

També personalitats del món cultural com la directora de l’Escola Isabel de Villena, Gemma Boix, així com l’historiador Mauel Pérez Nespereira van passejar-se davant les intricades retícules cromàtiques que penjaven de les parets de l’espai nou nat, que també va veure desfilar joventuts relacionades amb l’arquitectura, el cinema, la política i, en definitiva, amb la cultura en el sentit més transversal de la paraula.

AnGram Foto/Diana Colominas
AnGram Foto/Diana Colominas

En aquests moments de l’escrit és potser hora de recordar l’origen semàntic del nom d’aquest nou espai cultural de Barcelona: AnGram. Els lectors més vessats a la lectura filosòfica i/o aficionats a la història contemporània potser ja ho han advertit: AnGram és un acrònim que fa referència – i de pas, homenatja – al pensador italià Antonio Gramsci, comunista de soca-rel que a principis del segle passat va dissertar en profunditat sobre la importància de la cultura per la societat. De fet, des de la Revista Mirall en general i des de l’espai AnGram en concret, es vol posar èmfasi en aquest caràcter social de la cultura; en paraules del mateix Gramsci: “s’ha de parlar de la lluita per una nova cultura, és a dir, per una vida moral nova que no pot deixar d’ésser íntimament connectada a una nova intuïció de la vida, fins que es converteixi en una nova forma de sentir i veure la realitat”.

Que la cultura actualment és un camp de batalla és quelcom prou evident, i que els bàndols són tant difusos com desigualats també. El fet que avui – bé, el passat 23 d’octubre – entri en joc un nou factor potser no serà determinant, però sí que és motiu d’alegria per un dels bàndols que participen – i pateixen – aquesta lluita cultural: la joventut. Només a través de la il·lusió i del treball es podrà arribar a un futur on els joves que ens dediquem i lluitem per la cultura tinguem un lloc. De moment ja hi ha una trinxera i un altaveu des del qual fer-se sentir. Ningú diu que serà un camí fàcil, però la Revista Mirall i l’espai AnGram han iniciat el seu recorregut amb un pas ferm i decidit.

Els més llegits

POLÍTICA

La ILP d’Universitats

Enfortim un nosaltres guanyador

Congreso De Los Diputados / SubtlePanda

Fronts oberts

La campanya a les xarxes

CULTURA

PERFILS

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca