Diumenge 21 Juliol, 2019

La teoria de la Història segons Asimov (i 2): Etapes, progrés i revolucions

En el darrer article parlàvem de com Isaac Asimov va descriure la història d’una societat des de la seva gènesi i com aquesta història ens podia servir per a explicar alguns dels conceptes de la teoria marxista. Com recordareu, trobàvem una dinàmica d’expansió ecconòmica i social confrontat a un immobilisme polític. Quan davant d’una crisi les velles institucions són incapaces de sobreposar-se a les circumstàncies, s’esdevé un profund canvi polític on el sistema resultant segueix els canvis socials que s’han anat produïnt en l’etapa anterior.
En el cas de La Fundació les etapes que trobem són les següents:

1. Etapa Acadèmica

Aquesta etapa comprèn els primers anys de vida de Fundació. Trobem un sistema polític oligàrquic (un Claustre escollit per una minoria de la població, tot i que en els darrers anys s’hi incorpora el batlle de la capital), centrat en la producció de l’Enciclopèdia Galàctica i súbdit fidel de l’Imperi. L’etapa acaba amb la Primera Crisi d’Anacreon, on l’acció política de Hari Seldon evita la conquesta de Terminus per part d’aquest planeta.

2. Etapa Religiosa

En aquesta etapa, Terminus es converteix en un hegemon regional davant d’un imperi en franca retirada. L’hegemonia es manté gràcies a la superioritat tecnològica, lligada a un discurs religiós que n’assegura el patrimoni absolut al planeta (es disfressa la ciència de religió i els científics que s’envien a altres planetes – o els nadius que reben formació – prenen un rol de sacerdots). Terminus es governa per mitjà d’un sistema presidencialista populista, on la màxima autoritat del planeta, que rep el nom de Batlle i és hereva de l’autoritat municipal de Terminus Ciutat. La Segona Crisi d’Anacreon, que divideix aquesta etapa en dos, i, segons com, marca la màxima puixança d’aquest sistema. En aquesta crisi, el segon intent d’invasió se supera per mitjà de la religió, no creant un nou sistema, com en el cas anterior.

A partir d’aquí, Asimov presenta una classe comercial en auge i un declivi de la religió de la ciència com a element cohesionador: Terminus, malgrat que el govern segueixi promovent els vells mètodes per a garantir el poder a la regió, es converteix, es converteix en un pol comercial: és l’únic ens polític capaç de subministrar productes de nivell tecnològic mínimament alt. I efectivament, després d’unes quantes crisis menors trobem que un representant dels comerciants atura una invasió in extremis i és aclamat alcalde -els líders carismàtics, com veiem, són una constant- i comença la següent etapa.

3. Etapa mercantil

Com hem vist en l’etapa anterior, l’hegemonia basada en la religió es converteix en hegemonia mercantil. Aquí trobem que el rol informal d’ambaixador que prenien els mercaders, es converteix en formal i esdevenen una espècie de grup tancat que amassa grans quantitats de poder. El govern esdevé cada cop més autoritari i paral·lelament es van formant grups opositors que reclamen més democràcia, tot i que mantenen un perfil d’acció baix. Aquesta etapa acaba abruptament quan el misteriós personatge anomenat “La Mula” es converteix en dictador, primer del planeta veí de Siwenna i després de tota la regió, Terminus inclòs, però això ja és material pel proper article.

Hegel i Marx: Orugues, crisàl·lides i papallones.

Hegel és el primer que inclou la idea de dialèctica quan parla de canvis i transformacions. Segons la seva teoria, tota cosa conté el gen d’allò que la destruirà per a esdevenir quelcom superior. Exemple clàssic: l’oruga es destrueix a sí mateixa per a esdevenir una papallona. En general, l’autor entén que això fa referència a una dimensió “espiritual” del progrés. Marx agafarà aquesta idea i l’adaptarà a l’evolució de les societats a partir del seu progrés material. A mesura que una societat evoluciona, es generen contradiccions entre una base enfocada ja al sistema “que ha de venir” i unes institucions anclades en el passat. Digueu-n’hi lluita de classes o digueu que és el progrés material i punt. Trobareu intèrprets definitius de Marx per donar i per vendre a qualsevol biblioteca. Si algú troba la resposta correcta que m’avisi abans de vendre’s la primícia i retirar-se immensament ric.

Un altre exemple clàssic: el capitalisme neix als burgs tardomedievals i renaixentistes, quan encara tot Europa és feudal i la idea de llibertat individual entra ben poc dins de l’imaginari comú del Vell continent. Però tenim una sèrie de gent que queda fora de les relacions de vassallatge, que s’estén, i es torna una força poderosíssima de canvi social. D’aquí a que aquesta classe plantegi un conflicte obert amb la vella noblesa, no hi va massa tros. Com tampoc n’hi va que els mercaders de Terminus siguin el grup social més poderós i que aprofitin un moment d’inestabilitat per a provocar un canvi institucional molt profund.

Val a dir que Asimov no era especialment marxista -li va faltar temps per marxar de la Unió Soviètica- però és indubtable que Hegel i Marx hi són en la seva obra, i que els canvis socials que presenta són molt menys profunds que les etapes en què Marx divideix la història (Comunisme primitiu, Esclavisme, Feudalisme, Capitalisme i Comunisme), així com un origen sempre extern de les crisis. Tot i això, La Fundació explica una història dialèctica.

I aquí arribem al punt que ens porta al proper article: com preveiem la història? Aquí apareix la gran diferència entre Marx i Asimov. Mentre que el pensador alemany parla d’unes grans lleis “macro” de la història, Asimov basa l’evolució de la humanitat en una teoria profundament individualista, que consisteix en agregar decisions individuals. Al proper article en parlarem a fons i ajuntarem tots els conceptes per a fer un anàlisi més crític de les idees que apareixen a la sèrie.

5,238FansM'agrada
923SeguidorsSeguir
15,470SeguidorsSeguir

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca