*José Martí

Arribar fins aquí ja és una victòria. Aquesta frase se sol dir quan un perd, però el 27S guanyarem. Si mirem enrere des de l’any 2006 fins a ençà, veiem que moltes coses han canviat al nostre país. Sigui la posició que sigui, aquest país poques vegades havia viscut un debat tan viu, tan intens sobre el seu futur com ara. Poques vegades s’han posat (i no només ho dic pel procés independentista) sobre la taula temes com la sanitat, l‘ educació, el model energètic, el model de defensa, les infraestructures; per a realitzar un debat realment popular, de base.

Com a republicà m’enorgulleix moltíssim (insisteixo, sigui quina sigui la posició) que la ciutadania hagi pres consciència de la necessitat de preocupar-se sobre el seu futur, sobre el seu bé comú. Celebro que milions de persones pels quals la política sempre els ha estat aliena (si no hostil), participin políticament anant a manifestacions, organitzant consultes populars, o simplement votant en unes eleccions; trencant amb l’apatia i la indiferència que fins fa poc la vida política (no només institucional) causava a gran part dels catalans.

I es que si alguna crisi hem resolt a hores d’ara (i permeteu que em prengui com a broma de mal gust els anuncis del PP sobre la recuperació econòmica) és la crisi política. Cada cop més gent participa de candidatures «populars», cada cop més ciutadans s’afilien a un partit polític (tot i que depèn de quin), i cada cop més ciutadans participen en les eleccions, tot trencant amb la dinàmica abstencionista que havia agafat el país.

Doncs sí senyors, tot i que sempre cal tendir cap a un ideal, per primer cop a la meva vida percebo que tenim una ciutadania crítica i activa. Una ciutadania que no es deixa trepitjar, que repudia els casos de corrupció, que per primera vegada en molt de temps, passa comptes als seus representants. Si algun cop en aquest petit país hi ha hagut una casta política, us asseguro que ha estat brutalment decapitada.

Però per sort el millor està per arribar! Un poble que pren cura dels seus assumptes comuns, del seu destí, i que parla sense tabús de qualsevol tema, és un poble que li espera un bon futur. La qualitat democràtica de Catalunya ha millorat terriblement, els representants polítics ja no poden jugar amb la confiança que cada quatre anys se’ls diposita.