El passat dissabte 24 es va inaugurar a ADN Platform (Víctor Hugo1. Sant Cugat) L’exposició Tedium Vitae, exposició que mostra l’avorriment com a catalitzador de la creació artística. Amb la rúbrica de l’artista croata Mladen Stilinović, i diversos artistes joves del país: Adrian Melis, Jaume Simon Contra, Marta Burugorri, Martin Llavaneras, Raquel Friera, Los Jambos, Sol Prado i Javier Peñafiel. Tedium Vitae construeix un discurs agermanat amb la pròxima exposició del Centre Cultural Fabra i Coats: Indisposició General. Assaig sobre la Fatiga, comissariada per Martí Peran.

L’exposició és el resultat del curs de comissariat d’exposicions On Mediation 2, ofert per la Universitat de Barcelona i coordinat amb encert per Christian M. Alonso i Olga Sureda sota l’atenta batuta del mateix Martí Peran. Aquest curs és una molt rara avis en el món de l’art a Catalunya, ja que hom hi pot aprendre a ser curador o comissari, un aprenentatge que s’hauria d’incloure dins mateix de la carrera d’Història de l’Art, però que es relega a cursos i seminaris. D’altre banda, cal destacar que la Galeria ADN es presti al servei que suposa, per risc i gosadia, a deixar un dels seus espais per fer l’apartat pràctic d’aquest curs.

L’avorriment és el tema d’aquesta mostra i és explorat amb una certa ironia. Ja sigui per l’edat dels artistes, dels comissaris, o per no volgué ser el fill petit de l’exposició de la Fabra i Coats. L’avorriment com a arma, com a passatemps, com a inacció completa que és tota l’acció… L’avorriment com a símptoma d’una societat que avoca els seus fills a la inacció, a la inacció d’estudiar per no tenir feina, de treballar per no cobrar, de no fer res com a condició vital. Una exposició que explora les diferents possibilitats de l’avorriment. Aquest tema, àmpliament tractat, el podem remuntar a la famosa Regenta, que viu a Vetusta i es veu abocada a la lectura perpètua de llibres insubstancials i als amors que li són negats. Però també en el nihilisme exasperant de meitats del segle XX. L’exposició per sort renúncia a ser una petita història del tedi i mostra l’obra d’artistes conceptuals. Una tria basada en el manifest de Mladen Stilinović; The Prize of Laziness, en què es reflexiona sobre la mandra i la creació artística, afirmant que els artistes orientals en estar suportats durant dècades per règims socialistes es podia avorrir, i els seus col·legues capitalistes no ho podien fer, ja que havien de vendre quadres per subsistir. D’altra banda Javier Peñafiel mostra la pancarta: El trabajo, entonces, innacesible para el capital, que posa en contrast l’exposició i la paradoxa de l’artista que crea sota el signe de Mladen, pot ser que hi hagi un treball basat en el dolce fare niente? Seria doncs la paradoxa de tot treball, i completament inaccessible pel capital.

L’exposició Tedium Vitae, comisariada per Marta Bisbal, Gerda Kochanska, Andrea López Bernal, Laura Olea, Mònica Planes, Pol Ricart Herms Pablo Santaolalla, Carlota Surós i Joan Vila i Boix, es podrà veure fins a la tardor d’aquest any i és un bon exemple de l’empenta artística que té el nostre país, on l’art conceptual està agafant força, ja que compta amb una base cada cop més gran de creadors i esperem que sigui acceptat pel públic ja sense condicions. L’exposició Tedium Vitae és un bon exemple de com lligar un discurs polític a unes obre fent-lo entenedor pel públic general, per així apropar-lo a altres obres i que s’integri en el cercle de l’art.

 

COMPARTIR