On és la polarització?

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Alarma. Crisi. Revolució. Vergesantíssimadelremei. Cobriments de cor. Gent sortint al terrat a veure si el poden habilitar com a heliport. Persianes tirades. Com ja haureu endevinat, estic descrivint l’estat d’ànim col·lectiu a l’Upper Diagonal després de la Victòria d’Ada Colau. La premsa conservadora es va fer farts de dir que la campanya era cosa de dos i, esclar, una victòria d’Ada Colau s’ha vist com un un triomf de l’esquerra revolucionària davant de les forces d’ordre. Fins i tot hi ha qui ho ha comparat amb la situació de 1936 (esperem que aquestes comparacions no arribin al mes de juliol). A banda, naturalment, que el Procés amb P majúscula se’n va a passeig perquè ERC i CiU no s’han posat d’acord. Davant d’això, a banda de recomanar a certa gent que no prenguin tant de cafè cal aclarir una sèrie de coses.

D’entrada, el programa de Barcelona en Comú no és tant radical com podria semblar. De manera similar a Podem (i al PSOE de fa uns quants anys), té líders anticapitalistes, comunistes i d’altres istes que fan tremolar de por, però el seu programa no té gaire res de tot això. Progressistes? Segur. Que hauran de pujar alguns tributs? També. Però d’aquí a titllar-los de revolucionaris n’hi va un bon tros. Per exemple, l’actitud respecte els grans congressos, el turisme… no és massa diferent de la d’ERC, o sigui, “sí, però no amb el model actual”. El discurs de la formació de Colau ha evolucionat prou en aquest sentit.

Segon, respecte el procés cap a la Independència, no ens oblidem que Colau va votar Sí-Sí, i força membres de la seva llista amb ella, i, el que és més important, sembla que força dels seus votants ho van fer. Així, què hem de fer? Fer-los tornar autèntics unionistes pot allunyar molts potencials vots favorables. No oblidem que en general, la gent tendeix a votar amb una identificació de partit dèbil i després creix a mesura que avança el mandat. Podria ser, si s’acaba identificant aquestes noves esquerres amb unionisme, els seus propis votants optin per aquesta opció si és la condició per a derrotar la dreta.

Finalment, quan parlen d’una polarització dels resultats, tinc la impressió que han mirat uns altres resultats que no els que són. Les dues grans forces amb prou feines representen el 50%+1 d’escons. Si això és polarització, el Regne Unit deu ser una guerra civil constant. De fet, si alguna cosa caracteritzarà aquesta consulta serà el consens. BComú ja ha demostrat tenir la mà ben oberta per a arribar a acords amb altres forces, i la resta de partits d’esquerres hi han respost. I tot i així, serà difícil assolir majories sense, almenys, l’abstenció de la dreta. I no oblidem que CiU ha guanyat a prou districtes com per què alguns consells puguin prendre decisions, almenys incòmodes per a l’ajuntament de Plaça Sant Jaume.

Són temps de canvi, no en podem dubtar. Probablement, de canvi profund. Però ni serà d’avui per demà ni, de cap manera, una revolució soviètica, així que senyors de l’Upper, descansin i posin-se còmodes. Potser notaran una punxadeta i després veuran, que, curiosament, les coses ja no són tant diferents fora del seu barri, i que, al cap i a la fi, això de tenir una sola Barcelona sense massa desigualtats no és tant dolent com això.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca