Pot semblar una tonteria, però cada vegada estem més enganxats a les sèries de televisió. Cada any sorgeixen noves propostes de ficció: seran més o menys bones, però aconsegueixen atreure l’atenció de l’espectador arriscant-se amb personatges i temàtiques fins ara mai vistes. Als serièfils cada vegada se’ls hi fa més complicat poder gestionar tantes trames argumentals i personatges, una tasca força difícil si es vol gaudir al màxim de la televisió. Una nova tendència que només fa que proliferar a la petita pantalla és la de les sèries “reciclables”.
Una imprescindible de cada any i que ja forma part de la primera divisió de titans televisius és American Horror Story. Creada per Ryan Murphy i amb una Jessica Lange en estat de gràcia, la sèrie és difícil de classificar: combina el drama amb elements de la cultura popular americana, tots ells barrejats amb petites gotes de terror i violència. Aquesta ficció s’ha convertit en l’abanderada dels productes que es reinicien temporada a temporada: si a la primera entrega els protagonistes eren una família que es mudava a una antiga casa encantada l’any 2010, a la segona ens traslladàvem a un manicomi a la dècada dels 60. La tercera temporada, en clau d’homenatge a la moda cinematogràfica dels 90 d’acadèmies de joves bruixes, es desenvolupava a la ciutat de Nova Orleans amb un grup de bruixes enfrontades des de l’època de l’esclavitud. El mes passat la quarta entrega d’aquest serial de la cadena FOX va aterrar a les llars americanes (i del món) amb un escenari completament diferent al de les anteriors temporades: un circ ambulant a la dècada dels anys 50 que resulta ser un homenatge a la cinta de culte Freaks. En aquesta companyia de circ tothom hi cap; l’únic requisit és ser estrafolari.
La clau del mètode del reinici és molt senzilla: mateix repartiment (tot i que a vegades pot variar), guió original cada temporada i noves localitzacions. Aquest replantejament de la sèrie aporta frescor al producte televisiu, a més a més de ser un bon ganxo comercial: com que cada temporada és tancada i totalment independent de les altres el serial pot augmentar el nombre d’espectadors d’any en any. I què carai, sempre és potent i atractiu encetar una sèrie de nou, encara que porti el mateix nom i els mateixos realitzadors darrere. D’aquesta manera, la màquina mai es desgasta, i els espectadors s’hi poden reenganxar en qualsevol moment.
Una altra sèrie caracteritzada per aquesta filosofia és True Detective, una de les sensacions de l‘any. Creada per Nic Pizzolato i amb un duo estel·lar de protagonistes – Matthew McConaughey i Woody Harrelson – la ficció està ambienta a Louisiana, on dos detectius segueixen la pista d’una jove morta a la riba del Mississippi. L’HBO, cadena productora de la sèrie, ha confirmat que la segona temporada estarà ambientada a Califòrnia i comptarà amb tres protagonistes: Colin Farrell, Vince Vaughn i Rachel McAdams. Res a veure amb el duet McConaughey-Harrelson, que s’ha convertit en el hit televisiu de l’any.
Als anglesos també els hi agrada experimentar amb productes per a la petita pantalla, i en saben una estona. Només cal comprovar-ho amb Black Mirror, excel·lent mini-sèrie de Channel 4 que va emetre el seu primer episodi el 2011 i va revolucionar públic i crítica. Aquest producte aposta per capítols auto-conclusius, on personatges i argument varien d’episodi en episodi, tot i que tots ells tenen un element en comú: l’addicció a les noves tecnologies. La segona temporada del serial no tenia res a veure amb la primera, excepte l’element tecnològic.
El mètode funciona, i l’èxit d’audiència de l’estrena de l’última temporada d’American Horror Story ho ratifica: 6.2 milions d’espectadors van confiar en la proposta de Murphy la nit de la seva estrena. Uns dies després del seu retorn a la petita pantalla, va ser renovada per una cinquena temporada. Haurem d’esperar fins l’any que ve per descobrir què ens depara la graella televisiva.