Bogeria i poesia

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Tenían veinte años y estaban locos, Luna Miguel citava així a Roberto Bolaño l’any 2011 en el títol d’un recull de poemes de joves autors nascuts als anys 80 i 90. Escriure poesia avui en dia sembla ser símptoma d’una entranyable bogeria. Potser estem davant d’una utopia literària. En un temps on la crisi s’ha apoderat de la joventut, una nova generació de poetes han vist com Internet és la plataforma ideal per donar-se a conèixer. 

La Alt Lit, o literatura alternativa, és una nova tendència literària que existeix des de fa aproximadament sis anys. Va néixer a la xarxa, de la mà de joves inquiets amb blogs on parlaven de les situacions a les quals s’enfronten avui en dia: el primer amor, drogues sintètiques, relacions familiars o sexe desenfrenat, entre altres. Un món post-modern escrit per i per a joves, on existeix una complicitat autor-lector. Al panorama anglosaxó hi ha dos caps visibles d’aquesta nova generació literària. Nascuts de les entranyes de la literatura digital, els autors Ben Brooks i Tao Lin han aconseguit que la seva obra arribi a les millors llibreries. 

Però la Alt Lit també ha arribat a casa nostra. La Luna Miguel, amb 24 anys, n’és un bon exemple. Va néixer a Madrid, se sent d’Almeria però està instal·lada al Raval de Barcelona. Ha publicat 11 llibres. És poeta, però també editora –dirigeix l’editorial dels seus pares, El Gaviero-, traductora i periodista –escriu a PlayGround-. La Luna captiva. És misteriosa i lluitadora. Assegura que quan es mira el mirall, es veu trista; no lletja o grassa, trista. Però transmet dolçor.  

La Luna Miguel pertany a una generació, sovint infravalorada o desencoratjada per les anteriors. Una generació a qui ningú li augura un futur esperançador, però una generació capaç de buscar vies alternatives, de sobreviure a partir de les eines que els nostres temps ens han donat. Capaç de reinventar-se, de buscar escapatòries, d’emprendre. Capaç d’embogir. Capaç de desafiar el final fatal al que sembla que estiguem destinats. Una generació que té 20 anys i que potser està boja.