Que el sector de les publicacions en paper està passant per la crisi més forta de la seva existència no és res nou. Diaris, revistes i altres publicacions de l’àmbit no digitals pateixen la crisi del sector i es veuen urgits a buscar alternatives més rentables a la visió tradicional, com buscar nous mercats o obrir-se a altres plataformes.
Un fenomen que malgrat que les circumstàncies econòmiques i socials segueix en peu de guerra són els fanzines. Nascuts a la dècada dels anys 40, aquest tipus de publicacions en paper deuen el seu nom a fans magazine, en referència a les revistes fetes per aficionats per a aficionats a una temàtica en concret. Des de literatura, art, sociologia i feminisme fins a política, aquestes publicacions no suposen cap mena de beneficis per als seus impulsors. Ha plogut molt d’ençà que als anys 40 Russ Chauvenet va publicar Detours, projecte de ciència-ficció i considerat el primer fanzine de la història, però la funció social que exerceixen segueix intacta. A la dècada dels 70, la cultura punk i underground va agafar aquest tipus de publicacions com a arma de defensa dels seus ideals, ja fos en forma de pamflets o per tractar aficions comunes. Set dècades després de la seva irrupció en el món social i cultural els fanzines segueixen atraient milers arreu del món, i Espanya i Catalunya no en són l’excepció.
N’hi ha a preus diferents, però tots ells tenen una cosa en comú: són barats, accessibles i elaborats per entusiastes. Ah, i com menys intermediaris hi hagi, més autèntics són. Amb preus que poden anar fins als 6 euros – tot depenent de qui hi col·labora i de l’estatus de la publicació – els fanzines estan experimentant un augment de vendes i presència en fires i mercats culturals. Només cal visitar el Gutter Fest per comprovar-ho: més de 150 paradetes presenten els seus projectes autoeditats, de temàtiques i preus variats. Barcelona, com a capital cosmopolita que és, acull tot un moviment activista i social d’arrel underground. Perquè, al cap i a la fi, siguin paraules o il·lustracions totes elles tenen un objectiu: reivindicar-se. Hi ha un profund moviment feminista que veu en el fanzine la porta per donar-se a conèixer, així com moviments socials associats a tribus urbanes. A l’Estat destaquen publicacions com Bulbasaur, d’arrel feminista, Mondo Bruto i Nueva Escocia, tots ells fanzines consagrats i considerats clàssics moderns per experts del sector. Però també es poden trobar bons projectes de joves amb ganes de canviar el món, com Tigermilk i Soma Records. El mateix concepte d’aquest tipus de fenomen artístic i social ja ho deixa ben clar: el que compta són les ganes d’autoeditar-se i compartir idees, més que convertir-ho en un negoci.