Reflexions de les eleccions

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Fa una setmana demanava a través d’aquest espai que les campanyes per les eleccions es posessin al dia. Com heu pogut comprovar res de res, ha estat una campanya estèril amb pocs elements destacables a part d’algunes relliscades d’alguns polítics. Però quan tot pensava que estava perdut, Twitter em va mostrar una vegada més que hi havia espai per la sorpresa.

El més emocionant d’unes eleccions és en el moment de fer el recompte. Recordo fa anys quan estava a Ràdio Tordera i fèiem la nit electoral, l’objectiu era clar, obtenir els resultats abans que les dades oficials. Era una nit en la qual acabaves esgotat, però sempre hi havia felicitacions perquè s’encertaven els resultats abans de fer-los oficials. Hi havia corresponsals repartits entre les diferents seus electorals i quan tenien les xifres les passaven en directe. Les audiències es corresponien amb la importància del que s’hi jugaven els partits.

Les eleccions europees segueixen demostrant que són un cas a part. No es podien fer públics els resultats fins que es tanquessin els col·legis electorals d’Itàlia, o sigui a les 11 de la nit. Fins llavors hi havia d’haver hermetisme total, però Twitter em tenia preparada una molt bona sorpresa.

Cap a les 10 de la nit vaig entrar per saber quin era l’ambient que s’hi respirava. Hi havia un munt de tuits per segon, un fet inusual un diumenge a la nit. La meva sorpresa va ser quan vaig veure per primer cop l’etiqueta #apeudemesa. Quin gran invent! A través d’aquesta etiqueta s’anaven filtrant els resultats a diferents meses de tot el país. Inclús l’etiqueta va ser una de les més utilitzades i dilluns al matí encara s’utilitzava com a ressaca post electoral.

La idea era la mateixa que implementàvem a Ràdio Tordera, o sigui tenir representants a les meses no només d’un poble sinó de tot Catalunya. Roger Buch i Javier del Campo van ser els primers a utilitzar aquesta etiqueta per cobrir tot el territori. Eva Piquer va ser una de les altres que com a vocal de mesa va anar explicant el que passava al seu voltant. Llavors un munt de tuits informant dels resultats electorals per tot Catalunya.

Quan ja eren sobre les 22.30 i gràcies a l’etiqueta #apeudemesa ja es començava a dibuixar el panorama definitiu, ERC guanyava les eleccions per davant de CiU relegant al PSC al tercer lloc. Era una constant però encara quedaven per saber els resultats definitius. Evidentment l’etiqueta no s’equivocava i tota la informació que no es podia fer pública fins a les 23.00 hores ja era una realitat minuts abans.

No es podien fer públics els resultats de països on feia 2 dies que s’havia votat, però els mitjans de comunicació ja començaven a dir que l’ascens dels partits d’extrema dreta no era tan evident com semblava en un principi. Aquests mitjans no sé ben bé què feien, però evidentment que s’han equivocat perquè l’ascens ha estat el que s’esperava. Potser si s’haguessin filtrat els resultats, l’auge dels partits euro escèptics no  s’hauria produït.

- Publicitat -

Lluny de tot plegat les eleccions europees han marcat un abans i un després. Espero que els polítics es mirin els resultats com cal. Els electors catalans han demostrat que aposten per la via de la sobirania. Si algú afirma que el poble català no s’ha manifestat o que hi ha un estat de tensió, s’equivoca de ple. Aquest diumenge els catalans van demanar una cosa i és que volem votar pacíficament. Més clar l’aigua.

- Publicitat -