“No crec que la banca ètica sigui una moda, més ben dit un tema d’actualitat”. Aquesta era la primera resposta de L’Arcadi Oliveres quan li preguntava per l’èxit de les finances ètiques. TriodosBank, Fiare o Oikocredit són algunes de les entitats bancàries que han augmentat el seu nombre de clients de forma considerable durant els últims anys. La crisi, la consciència social o els excessos i l’abús de poder evident que ha demostrat la banca tradicional han fet que aquests nous bancs pugin com l’espuma.
Quines característiques tenen? A diferència dels bancs de sempre, els bancs ètics no es basen en el patrimoni o els avals d’una persona per concedir un crèdit sinó amb el seu projecte empresarial. No cobren comissions abusives. Amb els diners que tenen en dipòsit només financen projectes d’àmbit social, cultural o mediambiental. Fomenten valors com la sostenibilitat o el consum responsable dels diners i els recursos naturals del país i del planeta. Des de fa dos anys TriodosBank concedeix hipoteques. Com respondran davant de la gent si no la pot pagar? És una incògnita per tothom. Amb el temps veurem si segueixen mantenint aquesta ètica tan ferotge que demostren i defensen.
Trobem l’origen dels bancs ètics a diferents cooperatives, sindicats obrers, ONG o fins i tot congregacions religioses. No provenen de les entranyes del capitalisme ni estan subjectes als seus interessos. Diuen que per sobre de tot s’han de prioritzar a les persones i que aquestes són la base de la nostra economia. Donen garantia d’una certa activitat moral en comparació amb la banca tradicional. Els clients poden decidir en tot moment on van a parar i en què s’inverteixen els seus diners i això és un factor clau per entendre el model d’economia alternativa. Els bancs ètics fugen de l’especulació i permeten a la gent tenir total capacitat de decisió. Aquesta banca sorgeix d’un moviment crític que exigeix l’aplicació de l’ètica dels negocis així com la recerca d’una economia alternativa que gestioni els recursos econòmics amb l’objectiu de complaure les necessitats de les persones. Aquest model econòmic xoca frontalment amb l’economia que té per únic objectiu l’increment dels beneficis per sobre de tot.
A Catalunya, la primera banca ètica neix de la cooperativa COOP 57. Oikocredit, una banca ètica holandesa, és la primera que va obrir una delegació en terres catalanes. TriodosBank és la banca ètica per excel·lència al nostre país. Disposen d’oficines, caixers propis i com he dit abans comencen a donar hipoteques. Com més sostenible i respectuós amb el medi ambient sigui el pis, més baix és l’interès a pagar.
Totes aquestes entitats estan avalades per FETS, una organització que agrupa diferents associacions catalanes del tercer sector i de l’economia social i solidaria. Es dediquen a promoure les finances ètiques i solidàries al nostre país.
El motiu principal de l’èxit d’aquestes entitats no es pot entendre sense analitzar els errors de la banca tradicional. La seva falta d’ètica és evident si ens fixem en algunes dades. Per un costat, els nostres grans bancs, el Santander i el BBVA inverteixen gran part dels seus dipòsits en sectors tan bruts com per exemple la indústria d’armament. El BBVA és el propietari d’una empresa anomenada “Gamesa Aeronáutica” que es dedica a fer cilindres per avions de combat. En te un altre que es diu “ITP o Indústria de Turbo Propulsores” i que construeix els motors per aquests avions. Que pensarien els clients del banc que, per exemple, hi portaven els seus diners i tot seguit acudien a una manifestació en contra de la guerra d’Iraq?
En segon lloc, els desnonaments. Segons l’associació de Bancs, Caixes i assegurances a Espanya es produeixen 300 desnonaments diaris. Segons la PAH, el màxim trimestral el tenen els primers tres mesos de l’any 2012 on es va deixar sense casa i amb un deute de per vida a 46.559 famílies.
El rescat bancari, pagat per tots els espanyols, ascendeix a 108.000 milions d’euros. L’any 2008 teníem 38 caixes d’estalvis. En l’actualitat només ens queden Caixa Pollença i Caixa d’Ontinyent (les altres hi són però el seu capital prové del banc d’Espanya). Rodrigo Rato, Miguel Blesa i Adolf Todó, eren els presidents de les tres caixes més importants de l’estat. Els tres van vendre preferents sense cap mirament ni cap mena d’escrúpol. Han enganyat i arruïnat a molts pensionistes i treballadors i no els i ha passat res. A més a més han estat acomiadats cobrant indemnitzacions milionàries. Una situació lamentable.
Per últim i com a reflexió sàpiguen que l’any 2008 les Nacions Unides van proposar obrir un fons d’emergència per lluitar contra la fam i posar-hi 50.000 milions de dòlars a l’any. Això acabaria amb el des proveïment alimentari que pateixen moltes regions del planeta. Els països rics van dir que no. Un no rotund. Durant aquests sis anys hem vist que donaven a la banca 4 bilions i mig per al seu rescat. Dit d’una altra manera: noranta-dues vegades el que l’ONU demanava. L’Arcadi ens va dir que un sistema que deixa a la banca el que costaria eradicar la fam al món durant noranta-dos anys és un sistema criminal i assassí. Jo no vull utilitzar verbs tan forts ni acusar a ningú però és evident que hem fet alguna cosa malament. Hi hauríem de pensar i fer autocrítica.