Un abril ple de superproduccions

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Si el mes de març va ser el de la comèdia, el d’abril ens arribarà farcit de grans títols. Els estudis americans saben que és quan arriba el bon temps que la gent va més al cinema i per això tenen preparada una colla de superproduccions. De fet, en tindrem una cada cap de setmana. De totes elles, la més esperada pels fans és la segona part del nou Spiderman, que es presentarà el dia 14. El cinema espanyol ho intentarà un altre cop amb la seqüela de Carmina o revienta i La vida inesperada.

Spiderman i Frankeinstein

Quan ni tan sols s’havien complert 5 anys des de l’estrena de l’última aventura de l’home aràcnid, Hollywood es va despenjar amb una nova revisió de l’heroi. Potser per acostar-se als més joves i de ben segur que per engreixar la taquilla, ara farà dos estius es va estrenar The amazing Spiderman. Malgrat ser fluixa i descafeïnada, la pel·lícula va funcionar i en uns dies podrem veure la seva continuació, El poder de Electro. Sota la màscara hi segueix un Andrew Garfield que en aquesta ocasió se les tindrà amb un malvat interpretat per Paul Giamatti, una de les icones del cinema indie.

A més dels còmics, una de les fonts d’inspiració (i de saqueig) dels guionistes són els vídeojocs. Un dels títols emblemàtics dels darrers anys, Need for Speed, per fi ha tingut la seva adaptació a la pantalla gran (a les sales el dia 4). La història és el de menys, ja que el que compta són les persecucions i els cotxes. La crítica americana l’ha destrossada. Es veu que la pel·lícula no té ritme, que és lenta. Força irònic, tot plegat. Si sou més de novel·les clàssiques, per tancar el mes es presenta Yo, Frankeinstein. Recarregada a més no poder, la producció està liderada per l’actor Aaron Eckhart i ens presenta una criatura allunyada dels films de Whale.

Russell Crowe és Noè

La trilogia dels despropòsits del mes es tanca amb una aproximació als últims dies de Pompeia. Sense estrelles al repartiment, el realitzador Paul W.S. Anderson (responsable de Resident Evil) presenta Pompei, en què els efectes especials i les explosions manen. I per acabar-ho d’adobar tindrà versió en 3D, per si us agraden les emocions fortes (i de ben a prop). Com que s’acosta la setmana santa, a més, s’estrenarà Noé, amb en Russell Crowe. L’acompanyen un grup de figures: Anthony Hopkins, Emma Watson i Jennifer Connelly. Dirigeix en Darren Aronofsky, força perdut des de l’èxit de Réquiem por un sueño. Es presentarà el dia 4.

A Noé, Russell Crowe està acompanyat per Antonhy Hopkins, Emma Watson i Jennifer Connelly

En clau europea, França és sempre l’oasi. Des del país veí ens arribarà Guillaume y los chicos, ¡a la mesa!, una deliciosa i emotiva comèdia en què es narra la còmica relació que mantenen una mare i el seu fill i que ha estat la gran triomfadora dels premis César de la indústria gal·la. El dia 25, d’altra banda, ens arribarà Molière en bicicleta, amb en Fabrice Luchini com a protagonista. Luchini hi interpreta un artista retirat en una illa i que du una vida d’ermità. No tot seran rialles, però. Amb El pasado (estrena el dia 16), el cinema francès ens brinda un intens drama amb les disputes conjugals d’escenari.

L’èxit d’Ocho apellidos vascos ha revifat les agòniques xifres del cinema espanyol de la temporada. Per a aquest abril, el sector estatal té a punt d’estrenar Carmina y amén, continuació d’una curiosa pel·lícula amb la qual l’actor Paco León ens va sorprendre a tots, Carmina o revienta. Interpretada per la seva pròpia mare, la Carmina és una dona sense pèls a la llengua i que ha hagut de fer mans i mànigues per tirar endavant. L’opció més comercial ens la brindarà un valor emergent del planter espanyol, en Jorge Torregrosa. A La vida inesperada (que podrem veure a les sales a partir del 18), el duet format per Raúl Arévalo i Javier Cámara hi donen vida a uns cosins que es retroben després que un d’ells hagi fet les maletes per guanyar-se les garrofes als Estats Units. La convivència, òbviament, no serà fàcil.

- Publicitat -