Hernán Castillo és doctor en història i actualment treballa a la Universitat Simón Bolívar de Veneçuela. Ha escrit diversos llibres sobre les relacions civils i militars i ha cursat màsters sobre ciències polítiques, terrorisme, seguretat i defensa nacional. Actualment es columnista del diari Tal Cual.

El que va començar com una protesta estudiantil s’ha convertit en una mobilització de diferents grups polítics i socials. A què és degut?

Les mobilitzacions estudiantils van començar l’any 2007, quan el règim de Chàvez va tancar Radio Caracas TV i després de la derrota del Referèndum Constitucional, on es proposava el socialisme per Veneçuela. Des d’aquella època, les mobilitzacions i les protestes pacífiques pel descontentament polític i malestar social no s’han aturat. Aquestes són bàsicament les raons de pes de la majoria de les mobilitzacions. Es tracta d’impedir la modificació d’un model polític i ideològic inconstitucional. El més important és que cada vegada va a més i no disminueixen, ans al contrari, augmenten i fins i tot els sectors populars més humils estan començant a protestar.

Protestes contra la inseguretat, assassinats, índex de criminalitat alt…

L’any passat van assassinar prop de vint-i-cinc mil veneçolans, amb una impunitat de més del 95%. Ara les protestes no són només per la inseguretat: ara també són per la inflació que està al voltant del 56% pels aliments, prop del 76% per als medicaments i en un 300% més sobre els productes bàsics. Es protesta també per la precarietat del sector públic en matèria de salut. Són quinze anys en els quals hem tingut uns ingressos petrolers que mai no s’havien vist abans i des que Chávez va arribar al govern s’han gastat més de 1.500 milions de milions de dòlars i Veneçuela cada vegada està pitjor. En definitiva, les protestes a Veneçuela són pel cansament, esgotament i fracàs del “Socialisme del segle XXI”

“Des que Chávez va arribar al govern s’han gastat més de 1.500 milions de milions de dòlars i Veneçuela cada vegada està pitjor”

Què en pensa del gest de Leopoldo López d’entregar-se a la policia?

Leopoldo és un màrtir, una víctima d’un règim militarista de vocació totalitària. Leopoldo és un pres polític d’un govern que intenta preservar les formes democràtiques. Ara bé, un govern que en les darreres manifestacions han assassinat prop de 20 veneçolans, més les sistemàtiques violacions dels drets humans, la repressió, tortures i persecució dels opositors, entre els que es troba també el dirigent del partit Voluntad Popular (VP), Carlos Vechio, que està protegit i amagat. Leopoldo López no tenia opcions per la lluita democràtica: o s’amagava clandestinament, marxava exiliat o bé s’entregava. Va triar quedar-se com a pres a Veneçuela injustament per uns delictes que no ha comès.

Maduro afirma que estan en “combat per la defensa de la pau, de la independència, del dret que té el poble a existir i a viure”, tot i això, el seguiment de la premsa respecte les protestes està sent irregular degut a les pròpies prohibicions del govern. Com ho rep això la població?

Maduro i la resta de militars que governen Veneçuela estan immersos en una lluita per mantenir-se al poder de qualsevol manera.  Respecte a la “pau”, Veneçuela no havia viscut mai sota un clima de tanta violència comuna i política. A Cuba, Corea del Nord i Bielorrússia hi ha pau; és contra aquest tipus de pau esclava que estem lluitant. Mai abans havíem estat tant dependents de les potències mundials, de la Xina i Rússia. Estem important més del 75% dels aliments i el deute extern amb la Xina és pràcticament impagable. De fet, l’estem “pagant” amb enviaments de petroli. Si parlem sobre el respecte vers el funcionament de la llei i el dret, a Veneçuela no tenim poders polítics autònoms i independents, tots els poders públics estan subordinats al poder executiu.

El passat 6 de març, Maduro va comparèixer amb una imatge força apagada, cansat i alguns fins i tot afirmen que estava begut. Ieltsin també va oferir alguna imatge com aquesta. Què n’opina l’oposició d’aquesta imatge de Maduro?

Boris Ieltsin era un populista demagog i radical. Maduro es un oportunista que no té ni de llarg la formació de Ieltsin. Ni tan sols té la capacitat de Chàvez per estar al capdavant d’una societat complexa com la nostra ni molt menys, seguir la dinàmica del món modern i actual. A Maduro, Chávez li va regalar la presidència, va heretar una posició per la qual no està preparat. Aquesta es part de la crisis que estem vivint. A Maduro el controlen els cubans des de La Habana.

“Maduro es un oportunista que no té ni de llarg la formació de Ieltsin”

Ara ha tallat les relacions amb Panamà. Creu que es restabliran properament?

Sembla que, en el fons, la ruptura de les relacions diplomàtiques amb Panamà és que Veneçuela no pot pagar el deute amb els empresaris panamenys. Un terç de les importacions veneçolanes passen per Panamà.

Existeix el chavisme sense Chàvez?

No, el chavisme sense Chávez no existeix. El chavisme era un discurs radical i demagog d’un militar autocràtic. Una vegada mort, Chàvez i la crisi econòmica veneçolana que no permet satisfer i resoldre els problemes bàsics dels veneçolans més humils, el chavisme comença a extingir-se. Maduro i la seva colla de militars no són capaços d’evitar el declivi i la mort del chavisme o del socialisme bolivarià del segle XXI.