Aleix Plademunt és graduat en fotografia per la UPC, guanyador de la Beca Fotopress 2009 atorgada per l’entitat La Caixa (2008), Premi Purificación García de Fotografia (2010) i membre fundador de Ca l’Isidret Edicions

Què és Ca l’Isidret Edicions?

Ca l’Isidret Edicions és un projecte petit i jove de tres amics i fotògrafs; Juan Diego Valera, Roger Guaus i jo mateix, creat amb la idea de publicar els nostres treballs.

Ca l’Isidret és una casa de l’Alt Penedès on hi viu un de nosaltres. Ha estat i és un indret constant de reunió i de posada en comú de treballs, punts de vista, idees… de compartir i disfrutar la fotografia. Es per això que quan creem l’editorial, en prenem el nom.

http://www.calisidretedicions.cat *

Amb quina intenció neix l’editorial?

A principi de 2010, després de diversos anys de trajectòries artístiques individuals, els tres emprenem un viatge fotogràfic a l’Argentina per crear el que després serà el llibre Movimientos de Suelo. Aquest primer llibre és la llavor de Ca l’Isidret Edicions, que finalment es constitueix com a tal el 2012. Actualment tenim cinc llibres publicats i dos més a punt d’entrar a impremta.

A banda de ser una plataforma de difusió per als nostres treballs, Ca l’Isidret Edicions és un laboratori que ens permet tota mena d’experiències fotogràfiques i d’edició en què juguem els papers de fotògrafs i editors a la vegada. Els tres autors, de manera conjunta, som els editors de cada un dels nostres treballs, ja hagin estat creats individualment o per tots tres.

Què significa la fotografia per a tu?

Moltes coses. Sobretot una eina i excusa perfecta per a seguir aprenent.

La fotografia vehicula la curiositat que em permet accedir diàriament a nous coneixements, i conèixer gent de la qual he après moltíssim.

Parla’ns una mica del teu darrer projecte, Almost There…

Us deixo amb el text de Karl Ove Knausgard que hem utilitzat en la difusió del llibre i que, sense desvetllar-ne les claus exactes (perquè no pretén tenir-ne), pot donar pistes sobre els diferents recorreguts dins el llibre:

“Cuando la visión de conjunto del mundo se amplía, no sólo disminuye el dolor que causa, sino también el sentido. Entender el mundo equivale a colocarse a la cierta distancia de él. Lo que es demasiado pequeño para verlo a simple vista, como las moléculas, lo ampliamos; lo que es demasiado grande, como el sistema de las nubes, los deltas de los ríos, las constelaciones, lo reducimos. Cuando lo tenemos al alcance de nuestros sentidos, lo fijamos. A lo fijado le llamamos conocimiento. Durante toda nuestra infancia y juventud nos esforzamos por establecer la distancia correcta de cosas y fenómenos. Leemos, aprendemos, experimentamos, corregimos. Y un día llegamos a un mundo en el que se han fijado todas las distancias necesarias, y establecido todos los sistemas. Es entonces cuando el tiempo empieza a correr más deprisa.”

Karl Ove Knausgaård, “A death in the family”.

També us recomano llegir el text que ha fet Borja Bagunyà, on descriu amb una escriptura deliciosa la seva particular visió sobre el llibre:

http://almost-there.aleixplademunt.com/book/ *

Per què és important per a tu treballar els conceptes?

Com t’he comentat, la fotografia per a mi té sentit quan la utilitzo per aprendre, conèixer, opinar, denunciar… Per mi la fotografia és una eina, i com a tal s’ha d’aplicar a alguna cosa.

No em plantejo cap projecte fotogràfic sense idees i conceptes al darrere. L’estètica si no està acompanyada d’ètica deixa de tenir interès per a mi.

Com a fotògraf quins són els teus referents?

Cap de concret. Tot en general. Els amics, la família, la literatura, els nostres polítics, el cinema, la ciència, Internet, les converses del carrer, el futbol…

Els meus projectes sempre parteixen d’una inquietud, una curiositat, un neguit. I tot això està gestat pel meu entorn bàsicament. (Repeteixo) La fotografia només és una eina.

Quina importància té per a tu, com a fotògraf, viatjar arreu del món?

Altra vegada aprendre. Això no vol dir que no es pugui aprendre igual o més ‘viatjant’ per un mateix, o per l’entorn més proper.

És una de les reflexions que apareixen a Almost There, entre d’altres, dins el context de la distància.

Des de quin punt de vista parteixes quan fas fotografies?

Es pot partir realment d’un punt de vista que no sigui el propi? En el meu cas jo sóc l’estranger. Miro les coses des de fora, deixant-me sorprendre per l’entorn.

Creus que la fotografia pot ser crítica, àcida i irònica com ho són les paraules?

No és que ho cregui, és que ho és!

http://www.broombergchanarin.com/war-primer-2/ *
http://haveanicebook.com/book/lebensmittel/ *
http://haveanicebook.com/book/the-present/ *
http://haveanicebook.com/book/karma/ *
http://ricardocases.es/web.php?seccion=ver&trabajo=paloma *
http://www.thomasmailaender.com *

A part de fotografies també realitzes instal·lacions…

He generat intervencions que en certa manera son instal·lacions per ser fotografiades a posteriori. Hi ha infinites maneres de fer fotografies per presentar o respondre a algunes idees.

O bé busco fotografies, o bé me les trobo, o bé les construeixo.

Fer una intervenció per després ser fotografiada és una manera d’entrar directament dins de la imatge. És una manipulació d’un lloc o un objecte a fi de poder comunicar o transmetre millor uns conceptes. La mirada en si és una forma d’intervenció en un espai o objecte.

En quins nous projectes estàs treballant actualment?

Hi ha diverses coses sobre la taula. Amb Ca l’Isidret Edicions estem en la recta final del nou llibre d’en Juan Diego Valera. També estic treballant en petites col·laboracions amb amics, petites publicacions, algunes exposicions i nous projectes més ambiciosos i de llarg recorregut en fases molt inicials.

* Llocs de recomanació de l’autor