Per una barcelonina pixapins com jo, estar a 5 graus a l’hivern ja és sinònim de gelor i,
per descomptat, d’hivernar a casa i sortir el menys possible al carrer. Abans de venir aquí tothom em deia “preparat pel fred de Toronto!” i, fent cas a les recomanacions, vaig venir ben equipada. Al setembre, quan les temperatures ja rondaven els 5 o 10 graus, m’abrigava amb tot el que havia portat i ja em quedava ben resguardada a casa. Però el que ningú sabia era que aquest seria un dels hiverns més freds de les últimes dècades!!! La primera gran nevada va arribar a mitjans de desembre; va estar tot el dia nevant. Òbviament i com no podia ser menys, vaig sortir al carrer a fer-me fotos i a jugar amb la neu. Els torontonians experimentats em van dir que el fet que nevés tan aviat (normalment ho fa passat Nadal) feia preveure un hivern molt dur. Però jo estava tant feliç amb la meva neu… Les previsions es van complir i les temperatures van començar a baixar dels 0 graus: -5, -10, -15… el termòmetre no parava de caure. Fins i tot va haver-hi una tempesta de gel que va deixar bona part de la ciutat sense electricitat durant dies. Però el pitjor no és estar a -20 graus, el pitjor és aguantar el vent, que provoca una sensació de -30! És tan dolorós! Així que després d’estar vivint un hivern polar, em prenc la llibertat de fer una sèrie de recomanacions per sobreviure a un hivern canadenc.
La fórmula invencible: vestir-se com una ceba, posar-se diferents capes de roba. Però ep! La ceba canadenca és diferent a la ceba catalana! S’han de portar moltes més capes i més gruixudes. Una vestimenta habitual seria: sota els pantalons uns bons leotardos, dos parells de mitjons, unes botes especials (les comento al següent punt), samarretes tèrmiques i un polar, una bufanda molt gruixuda, tapa orelles, gorro, guants gruixudíssims i, per acabar, un bon anorac.
Botes resistents al fred i a la neu. Els torontonians porten unes botes que, tot i no ser gaire maques estèticament, són ideals per suportar el fred diari i evitar la congelació dels dits dels peus. Per dins, s
ón peludes i escalfen fins als -30ºC i, per fora, tenen la part inferior de la bota de plàstic, de manera que ni la neu ni la sal no les fan malbé ni els hi entra aigua. Això sí, són caríssimes.
Beure alguna cosa calenta pel carrer (si ets valent de treure les mans de la butxaca). Ja coneixem el costum que tenen els ciutadans de Toronto de portar sempre una beguda a la mà. Doncs a l’hivern és bona idea dur un cafè o una hot chocolate ja que, a més d’escalfar-te per dins, també ho fan les mans.
Utilitzar la ciutat subterrània. Si estàs al centre, no dubtis de moure’t pels 27km2 de ciutat subterrània que té Toronto. Tot i que costa una mica orientar-se, és perfecte per evitar el fred. Uneix les parades de metro del downtown i els edificis més importants. Si no estàs pel centre, el millor és anar entrant a qualsevol botiga a reescalfar-te.
Sofà, peli i manta. És perfecte aprofitar aquest fred per mirar pel·lícules o sèries. A Barcelona costa trobar un dia per fer-ho perquè sempre fa bon temps, però aquí, mentre veus les notícies que diuen que estem a -25 graus i està nevant, fa un gust impressionant invertir els caps de setmana en posar-se al dia amb les sèries o mirar pelis. Un pla perfecte.
Si ets dels que no aguanta dos dies seguits a casa tens diferents alternatives. Pots aprofitar per anar al cinema, a un museu o a fer un bon brunch el diumenge a mig matí. També és una molt bona idea anar a veure un partit dels Toronto Raptors (estan fent una gran temporada) o de l’equip d’hoquei gel, els Toronto Mapple Leafs. Hi ha activitats organitzades expressament per l’hivern.
Això sí, també s’han d’aprofitar els dies de menys fred per anar a passejar pels parcs o pel waterfront (on veuràs el llac Ontario congelat), patinar sobre gel, veure la posta de sol o anar a jugar amb la neu. Viure l’hivern a una ciutat com Toronto és dur però és una experiència única que et farà viure el fred d’una altra manera.
