La pobresa a casa nostra sembla no tenir aturador! Són cada vegada més les persones i les famílies que necessiten recórrer a la beneficència per a satisfer necessitats tan bàsiques com menjar.
Al llarg d’aquest any 2013, encara no finalitzat, els deu Centres de Distribució d’Aliments (CDA) de les comarques de Girona han ajudat a més de 20.000 persones, equivalents a uns 9.000 nuclis familiars.
Dies enrere Benestar Social i Família, la Diputació de Girona, la Fundació Privada Banc d’Aliments de les comarques de Girona, l’Obra Social “la Caixa” i Càritas Diocesana de Girona van singar un conveni de col·laboració per un import d’1,2 milions d’euros per a reforçar i millorar els CDA de les comarques gironines.
Més d’un milió d’euros destinats a la beneficència, és a dir, a l’“acció d’ajuda directa, permanent o transitòria, especialment material, als qui no disposen de mitjans suficients per a cobrir necessitats intel·lectuals o materials bàsiques” (definició de “Beneficència” a ww.diccionari.cat).
Davant aquesta greu situació les persones mostrem també la nostra vessant més solidària, fent gestos petits que, tots sumats, fan que assolim importants fites. A finals de novembre la campanya d’enguany del Gran Recapte d’Aliments va recollir 3.634 tones d’aliments, superant així les 2.727 tones d’aliments del 2012.
Totes aquestes accions, més moltes altres que es fan al llarg de l’any, són necessàries per a garantir, a casa nostra i en ple segle XXI, una de les necessitats bàsiques de la Piràmide de Maslow: alimentar-se.
Però cada vegada que donem aliments, material o diners per a beneficència hem de ser conscients que, per més necessari i imprescindible que sigui aquest gest, estarem atacant només una part del problema, la part més visible, també urgent, de la pobresa, però no la seva causa, no la seva arrel.
Donar el peix o ensenyar a pescar? Possiblement avui el dilema no es perpetua, doncs tan necessari és fer una cosa com l’altra, però hem de tenir clar que la segona acció, ensenyar a pescar, no requereix només caritat i solidaritat, sinó una bona dosi de justícia social i, avui també d’indignació. Ensenyar a pescar avui requereix, com va dir la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya al IV Congrés del Tercer Sector, “avançar en igualtat i drets socials”.
Quedant-nos només amb el primer gest el que fem és posar color i actualitzar allò que Berlanga va immortalitzar a “Plácido”: seure un poble a taula. Ensenyar a pescar, retornar la dignitat a les persones, requereix molt, moltíssim més.
Al capdavall no és una bona solució redistribuir la riquesa a base de donacions, de caritat; així només cronifiquem, perpetuem a mig i a llarg termini, la pitjor de les situacions, la que precisament volem canviar!