Sentir a parlar de Memphis és sinònim de música: el Soul, el Blues i el Rock and Roll van néixer aquí. I Elvis Presley. El cantant de temes com Hound Dog, Jailhouse Rock  i Suspicious Minds va néixer a Tupelo, a l’estat de Mississippi, però va forjar la seva carrera a Memphis, ciutat que pren el nom de l’antiga metròpoli egípcia. De fet, la fascinació per les formes piramidals està molt present a la ciutat nord-americana. El tramvia o streetcar circula per Main Street, una estampa que ens remet al nord d’Europa.

Memphis és també la ciutat de Martin Luther King Jr, símbol de la lluita pels drets civils que va ser assassinat el 1968 en un motel a les afores de la ciutat, que actualment alberga el Civil Rights Museum. Memphis concentra un alt percentatge de població afroamericana, degut a la seva situació en el mapa. Com més al sud, més descendents directes d’esclaus trobem. Memphis ha estat durant molts anys un dels focus de més racisme de tots els Estats Units, i on les accions violentes del Ku Klux Klan era el pa de cada dia. Gairebé 50 anys després, el racisme segueix latent en aquest indret de Tennessee. Prova d’això és la separació (voluntària) del centenar de motos – la majoria Harley Davidson – que s’apleguen cada nit a Beale Street, carrer ple de locals nocturns i bars musicals. A diferència de Nashville, a Memphis es pot escoltar Rock and Roll, Blues i Soul. I si es vol, els tres alhora. Grups de motards circulen amunt i avall, en grup, i semblen volver emular la sèrie nord-americana Sons of Anarchy, que ens narra les peripècies d’un club de motards nord-americans. Beale Street aplega una zona on s’hi concentren els motards blancs i una altra on estan els negres. Curiosa estampa per un divendres a la nit.

Una estada a Memphis no és completa sense la visita a Graceland, mansió que Elvis Presley va comprar el 1957, amb només 22 anys. Des de llavors es va convertir en la residència oficial del Rei del Rock i la seva esposa Priscilla, els quals la van decorar segons la moda de l’època. La visita és un recorregut per la història del cantant, a més de conèixer més de prop el lloc on hi va passar anys de la seva vida; un recorregut que culmina amb la visita a la tomba de Presley, que va morir el 1977 víctima de la sobremedicació i l’excés d’alcohol.

Els melòmans gaudiran d’una visita prèvia a Sun Studio, estudi de gravació on va néixer el Rock and Roll. Primer van ser afroamericans, que degut a la segregació racial van ser oblidats. La seva música va ajudar a forjar l’èxit de molts artistes blancs que no patien cap mena de discriminació racial. Molts dels artistes afroamericans pioners en el gènere del blues, precursors del Rock and Roll, van ser oblidats fins anys després de la seva mort. L’efemèride més significativa a Sun Studio és la trobada l’any 1954 de quatre pesos pesants de la música nord-americana: Johnny Cash, Carl Perkins, Jerry Lee Lewis i un jovenet Presley. D’aquell dia en queda una fotografia i algunes gravacions. En Michael, jubilat de New Hampshire i veterà de Vietnam, està de visita al famós estudi de gravació acompanyat per la seva dona. “No sabia que el rock and roll dels 50 havia arribat a Espanya”, comenta tot sorprès al descobrir la nostra procedència. Espanya és poc coneguda al sud dels Estats Units; tot i això sentir la frase “I’m from Barcelona” ens situa en el mapa.

I més música, però Soul. Si Detroit és Motown, Memphis és Stax. La popular companyia discogràfica de Soul i Funk va viure una època daurada durant la dècada dels 60 i 70, però actualment aplega una escola de música i el Museum of American Soul Music, museu que recull la història de la música d’arrel negra. Un viatge als orígens del Soul però també del Blues i altres gèneres. Artistes com Otis Redding – conegut com “El Rei del Soul”-, Isaac Hayes i Al Green van formar part d’Stax en algun moment de les seves trajectòries, convertint la casa en una de les més exitoses de l’època. Situats en un barri a les afores de Memphis, els estudis celebren el seu 10è aniversari com a Museu: un mausoleu musical que continua apostant per un gènere que sembla oblidat de les llistes d’èxits però que, malgrat tot, continua aplegant fans d’arreu del món.