Violència masclista 2.0

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Els homes que exerceixen la violència masclista ha trobat en les noves tecnologies una nova i poderosa arma de control i assetjament contra les dones. La violència masclista doncs, malauradament, també s’ha digitalitzat, especialment entre els joves.

Dies enrere la Delegació del Govern de l’Estat per la Violència de Gènere presentava dos informes prou reveladors en aquesta línia: “El ciberacoso como forma de ejercer la violencia de género en la juventud: un riesgo en la sociedad de la información y el conocimiento” i “La evolución de la adolescencia española sobre la igualdad y la prevención de la violencia de género”.

Aquests informes presenten dades prou significatives i, alhora, preocupants:
– El 28,8% dels adolescents reconeixen haver patit el control abusiu (controlar amb qui parla, què diu o a on va) per part de la seva parella; el 25,1% de les noies reconeixen haver patit aquest control per part de les seves parelles a través del telèfon mòbil.
– El 16,4% dels adolescents reconeixen haver intentat controlar les seves parelles, decidint per elles. El 13,9% han intentat controlar a les seves parelles a través del mòbil, un 13,3% les han insultat o ridiculitzat, l’11,4% han intentat aïllar-les de les seves amistats i un 3,4% reconeixen haver exercit la violència física, haver agredit, a la seva parella.

Les noves tecnologies juguen un paper molt important en com es relacionen i interactuen els adolescents i ja hi ha detectades conductes de risc que situen a les noies, també nois amb “masculinitats” diferents, en un estadi de major vulnerabilitat.

Segons els informes citats la meitat dels nois i una quarta part de les noies no consideren molt o bastant perillós quedar amb un noi o una noia que han conegut per internet. Aquesta és una actitud que pot portar a conductes de risc, com tenir conductes a internet que els pares de l’adolescent no aprovarien. ). El 8,6% de les noies i el 15,6% dels nois han respost per internet a missatges d’algun desconegut que els oferia quelcom.

És gràcies a aquesta conducta de risc que els nous assetjadors contacten amb les seves potencials víctimes, a través d’identitats i perfils falsos. No és un fenomen nou l’assetjament de menors a través d’internet (anomenat també “grooming”), ja sigui per a l’obtenció de fotografies o imatges dels menors de caràcter sexual o pornogràfic, o bé per a contactar-hi físicament..

Un altre fenomen relativament nou és el “sexting”, anglicisme que suma els termes “sex” i “texting” (enviament de missatges), que defineix l’enviament i compartició de fotografies o vídeos personals de contingut sexual a través d’internet ( a xarxes socials o a través de serveis de missatgeria, com el WhatsApp).

- Publicitat -

El 4,9% de les noies i el 16,1% dels nois no consideren molt o bastant perillós publicar una foto seva de caràcter sexual; de fet segons els informes el 2% de les noies i el 4,5% dels nois han publicat o compartit una foto seva de caràcter sexual i l’1,3% de les noies i el 2,5% dels nois ho han fet amb una foto de caràcter sexual de la seva parella.

Les conductes de risc hi són i, si bé poden ser percebudes amb certa innocència inicialment, esdevenen una autèntica llavor del mal en el terreny abonat dels ciberassetjadors sexuals.

Per als qui exerceixen la violència contra les dones, siguin joves, siguin adults, les noves tecnologies són una arma més de control i submissió. El Facebook, el Tuenti o el WhatsApp esdevenen una arma de doble fill: poden ajudar a la prevenció de la violència contra les dones, però també són un mitjà més de control al servei dels homes que controlen i agredeixen a les dones.

Aquests informes ens aporten dades sobre una realitat que no sempre sabem veure: un nou escenari en el que les noves tecnologies i les xarxes socials formen part de la nostra vida quotidiana, però també un escenari que no només no trenca amb la lacra de la violència masclista, sinó que a més, lamentablement, l’alimenta.

És, malauradament, la versió 2.0 de l’home que exerceix la violència contra les dones.

Avui, 25 de novembre, és el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones; caldrà seguir lluitant, i de valent, per eradicar la violència contra les dones, també la violència exercida a través de les noves tecnologies.

- Publicitat -