Millor ser un ocell lliure a les muntanyes que un ocell engarjolat”

Proverbi Humli que resumeix la situació que s’amaga darrera la bona fe de les donacions occidentals. Segons Nacions Unides, el tràfic de persones ha esdevingut, en els darrers anys, en el tercer negoci criminal més important a escala planetària; només seguit del tràfic de drogues i armes. L’organització calcula que actualment es trafica amb més d’un milió d’infants a tot el món. L’Àfrica Occidental és un dels territoris més assetjats pels traficants, però no l’únic.

Imatge del Pashupatinath Temple, Kathmandu, Nepal / Laura Billings
Imatge del Pashupatinath Temple, Kathmandu, Nepal / Laura Billings

La manera de fer negoci amb unes persones capaces de fer-se estimar i d’atrapar la sensibilitat de qualsevol són diverses. En alguns casos, com a Benín, la pobresa obliga als pares a vendre els seus fills a assetjadors a canvi de diners, i de la promesa que els seus descendents tindran un futur millor. El preu, deu dòlars per nen, és irrisori, i ho seria qualsevol que fos. Darrera la promesa s’hi amaga la esclavitud, la servitud i l’explotació. Algunes de les víctimes, però, són directament segrestades. La problemàtica no només es centra en els delinqüents, sinó també en la ignorància i la pobresa dels progenitors, i la passivitat dels governs locals i la Comunitat Internacional.

L’esquema sempre és el mateix: el pretext de la necessitat dels infants per atraure grans inversions de capitals. Als volts del 2004 el diari El País es feia ressò de l’escàndol de les adopcions il·legals al Nepal. Quatre famílies espanyoles havien adoptat a nens que estaven sent reclamats pels seus pares biològics. Irama Thapa, mare de set fills, relatava aleshores al rotatiu que l’administradora de l’orfenat Helpless Children Protection Home l’hi havia promès que cuidaria dels seus fills fins que complissin 16 anys. La realitat, emperò, va ser que tres d’ells van ser adoptats per altres famílies espanyoles.

 “Firma aquí per atorgar-me la protecció i guarda d’aquests nens”

Graffiti de Protesta / Adrienne Henck
Graffiti de Protesta / Adrienne Henck

 Thapa acceptava així sense saber-ho a renunciar als seus fills. Nepal acull en l’actualitat més de 250 orfenats i tramita unes 200 adopcions per any. Un procés que suposa una de les principals fonts de riquesa per a un país escàs d’ingressos. Només el turisme i les ajudes internacionals aporten més divises que les adopcions. Darrera la bona fe d’aquestes inversions s’hi amaga un negoci que poc té a veure amb el benestar dels infants. Sobre aquest extrem ha estat investigant el periodista i corresponsal Evan Williams. De fet la seva cerca ha donat lloc a un documental que es va emetre a la BBC el 22 de Novembre titulat el  negoci dels orfenats nepalesos, i que pretén fer públic aquest parany. A casa nostra, Jordi Dorda, també intuïa aquesta pràctica, i així ho feia constar en el seu blog ‘Jordi por el mundo’. I al mateix temps la seva companya en un altre blog (voltantelmon). L’Elisabet G. R. aporta el seu granet de sorra a la causa amb el wordpress onzeinfants, on explica detalladament el seu nou projecte. Testimoni sobre el terreny que amb el seu segon viatge en solitari al Nepal pretén fer, ara si, real i efectiva l’ajuda que onze infants d’un orfenat de Kathmandú necessiten. Iniciativa que neix després de descobrir que havia estat víctima d’un ‘fals orfenat’.

 

 “Hi ha gent que és tant innocent com per creure que un nen només pot ser feliç en el benestar material que l’atorga un país occidental”

El digital Periodismo Humano publicava un reportatge molt interessant, ara fa tres anys, titulat ‘ es venen nens pobres per a pares rics’, on feia èmfasi en el negoci de les adopcions. El portaveu per a l’UNICEF a Alemanya, Rudi Tarneden, afirmava que una de les principals complicitats per a que el negoci dels nens al món rutlli és la innocència de molts occidentals. És per això que malgrat que la solidaritat és un valor que hem de fomentar, hauríem d’assegurar-nos abans, però, que aquesta serà efectiva, transparent i segura. Sense el nostre capital, no hi ha negoci, i sense negoci no hi ha frau. Un proverbi Humli diu: “és millor ser un ocell lliure a les muntanyes que un ocell engarjolat”.

 

COMPARTIR