A Tarantino li agraden els llops

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

La israeliana Big Bad Wolves revisita el conte de la Caputxeta Vermella amb humor negre i violència

Quentin Tarantino va anunciar fa un parell de dies quina era la seva pel·lícula preferida d’aquest 2013. Ni Gravity d’Alfonso Cuarón ni Blue Jasmine de Woody Allen: la millor segons el director de Django Unchained és Big Bad Wolves, film israelià dirigit per Aharon Keshales i Navot Papushado sobre la investigació de l’assassinat d’una adolescent. La pel·lícula pot semblar típica i repleta de tòpics del gènere fantàstic i de suspens, però tot el contrari: és una autèntica delícia on la tortura es barreja amb l’humor i la paròdia. És una història de venjança on els protagonistes mantenen llargues converses de tu a tu amb l’assassí (que passa a ser  víctima), molt de l’estil de la filmografia de Tarantino o dels germans Coen. Perquè aquí, l’assassí és el que pateix. I la millor manera de tractar amb maníacs és a través de maníacs.

Big Bad Wolves està influenciada per la ja mítica escena de Pulp Fiction en la que Bruce Willis i Ving Rhames són retinguts per dos botiguers poc convencionals. El film israelià també sembla beure de Reservoir Dogs, mutilacions incloses. La tortura està acompanyada d’uns personatges hilarants i molt ben construïts, que són el vertader eix de la cinta.  No és fàcil d’extranyar que aquests llops ferotges i amb ganes de venjança hagin fascinat al propi Tarantino. Hora de derramar sang.