Eli Roth torna a Sitges per presentar-nos una pel·lícula sobre canibalisme però amb missatge

Quan es va a veure un film d’Eli Roth ja sabem el què ens espera: sang i patiment. Dos temes que, al igual que als seus amics de professió Quentin Tarantino i Robert Rodriguez, són els vertaders protagonistes de les pel·lícules. L’any passat, Roth va presentar Aftershock amb el director xilè Nicolás López, qui a The Green Inferno adopta el rol de productor. Roth porta el timó i no té pietat amb els estómacs sensibles.

Al film li costa arrencar, amb unes interpretacions força fluixes: només se’n salva Lorenza Izzo, l’actriu protagonista. L’argument és creïble i molt d’actualitat: un grup de joves activistes marxen a Sud-Amèrica per salvar una tribu milènaria en perill d’extinció.  Una excursió pacífica que aviat es convertirà en un viatge als inferns, a la part més primitiva de la persona. La pel·lícula és un clar homenatge a Holocausto Caníbal, pel·lícula de 1980 que va causar una gran polèmica a l’època degut a la brutalitat de les escenes de canibalisme. The Green Inferno va més enllà i ens ofereix violència gratuïta amb un punt de crítica. El propi director va criticar “l’activisme gandul” que moltes organitzacions practiquen des de la xarxa, durant la roda de premsa de presentació de la cinta al festival. The Green Inferno trenca esquemes, i el temps dirà si esdevé pel·lícula de culte.