Qui dies passa, anys empeny! Qui no ha escoltat mai aquesta frase? Quanta raó té. Sinó us posaré un exemple. L’any 2007 va començar una de les pitjors crisis, des de llavors han passat moltes coses. Actualment, estem en el moment més dur, amb una baixa demanda i unes taxes d’atur galopant, però encara hi ha qui s’atreveix a fer unes afirmacions a l’alçada de gent amb poc coeficient intel·lectual.

La setmana passada vaig viure l’enèsim despropòsit de la política espanyola. Un senyor que es diu ser ministre (Montoro) va dir davant de tots els seus companys de professió que els sous no havien baixat, sinó que havien pujat de manera sostinguda. Aquest és un exemple més de la inoperància d’un govern que no sap cap a on va i que senzillament es deixa portar pel pas del temps per arreglar els problemes de país.

Aquest exemple em fa recordar quan a Zapatero li van preguntar què valia un cafè. La seva resposta va ser de 0,80 €. Unes declaracions que van comportar un cert rebombori ciutadà però que ens mostra una vegada més que una gran part dels polítics no coneixen la realitat del ciutadà i que es dediquen a fer allò que els hi sembla bé.

Els casos de Zapatero i Montoro són només dos exemples de mala praxi política. Segons quins comentaris no es poden fer i menys amb la situació de crisi que hi ha en aquests moments. És una mica el mateix quan alguns polítics es comencen a omplir la boca que estem sortint de la crisi, que hi ha els primers brots verds o que ben aviat la taxa d’atur s’anirà reduint.

Tot són unes dades que no saps si ho pots creure. La sensació que tinc avui per avui, és que estem en un dels pitjors moments de la crisi econòmica. Només us citaré alguns exemples. Treballo en el món del turisme i aquest any tot i el bon temps la temporada turística acabarà abans d’hora. O sinó només cal veure quin percentatge de turisme local hem trobat durant tota la temporada, molt baix. Si algú ha aguantat el turisme del país no és precisament la gent d’aquí, sinó que ho són els estrangers.

En el mateix sac podem posar aquestes perspectives econòmiques tant optimistes que ens estan venent. Les exportacions van augmentar un 8% en el primer semestre del 2013. Per tant, no és que s’estigui motivant un major consum del país, sinó el que s’està fent és sortir a fora a vendre els productes perquè el mercat nacional està mort o gairebé.

Només cal que sortiu al carrer. Això els hi demanaria als qui diuen que els sous no han baixat. Per què no els hi pregunten a les grans empreses on s’ha fet un ERE encobert? O als funcionaris públics que els hi han retallat el sou? Quan diuen que estem sortint de la crisi, només els hi demano que vagin a qualsevol botiga i preguntin com està la situació. Ells viuen el dia a dia i el consum està en unes xifres més baixes impossibles.

Qui dies passa, anys empeny. L’actual govern espanyol explicarà d’aquí uns anys que gràcies a les seves polítiques van aconseguir sortir de la crisi. Totalment fals, senzillament han deixat passa el temps com aquell qui espera la seva oportunitat per canviar de feina a una millor. El temps és qui s’encarrega de posar les coses al seu lloc i no pas l’acció política d’un govern que només ajuda als dels seu voltant com amb l’aprovació de la llei Wert o fent cas omís a les demandes catalanes tot esperant la suspensió de la Generalitat de Catalunya per fer una bona injecció de capital. Qui dies passa, anys empeny…