En Sergi Pàmies ha engegat un debat d´estiu sobre com cal mirar els escots, que aquests dies se´ns mostren generosament. Jo penso que és un debat in obliquo sobre la qüestió major de com cal reaccionar davant els topless que nublen -o il.luminen segons com es miri- la nostra vista a la platja.

A mi hi ha una cosa en tot això que no em quadra -des del punt de vista del varó, que és el que més conec. Se´ns posa davant unes formes que atraen la nostra vista, però a l´hora hem de fer l´esforç de no mirar-ho. Oi que és incòmode estar sentat al tren a la vora d´algú que xerra, mirant de no escoltar el què diu? Tradicionalment les noies em poca roba s´exposaven als pòsters dels mecánica o dels camioners. Però estaven allà perquè les miréssim. Ara en canvi, no podem mirar les veïnes, encara que exposin una part major de la seva anatomia? Penso que és una postura farisàica.

Siguem honestos. L´única estratègia seriosa perque els varons no resseguim les belles superficies de les nostres veïnes és que no ens les facin tan evidents. Perquè ens les ensenyen, si no n´hem de gaudir? A més, ens fan mal perquè  si les veiem les volem tocar, almenys en la nostra imaginació.

La dona és un misteri per l´home -com tan bellament expressa John Steinbeck al seu conte The Pearl. Una dona mai no deixa de sorprendre. Sempre te´n queda un tros per conèixer.  No vols deixar de mirar-la, ni de des-cobrir-la.

Aquesta tendencia eròtica, és una trasposició en el plànol físic de la profunda tendència masculina de viure per al descobriment i coneixement de la dona. Rellegia aquests dies David Cooperfield, que orienta la seva vida a aprendre i treballar, per fer diners que el permetin assolir Dora, que és tota una dama.

Jo em pregunto, quin interès resta per les veïnes si ja els hi veig tot? Jo estic segur que a mig termini les parelles del topless tenen més problemes d´estimul sexual. I ara entenc també perquè el meu cunyat es va separar, després de viure en parella cinc anys, quan finalment va decidir casar-se i afillar-se. El casar-se li va afegir penes, a uns plaers que ja tenia ben coneguts. Ara resultarà que l´antiga doctrina de la modèstia i continècia és la sexualment més plaent.